Revolució Francesa: De la Caiguda de la Monarquia al Directori
Caiguda de la Monarquia Francesa
Els nobles emigrats a l'estranger i els eclesiàstics animaven la intervenció de potències europees, especialment Àustria, per restablir l'Antic Règim. Els constitucionalistes intentaven frenar les conspiracions dels absolutistes; per a ells, les reformes del 1791 amb la Revolució havien aconseguit tots els seus objectius. Però la burgesia més radical reclamava una organització més democràtica de la política i l'economia.
Davant l'actitud de la monarquia, els més radicals van començar a reclamar la república. El 20 d'abril del 1792, l'Assemblea va decidir declarar la guerra a Àustria. Els sans-culottes de París i de les províncies van exigir l'abolició de la monarquia. El 10 d'agost del 1792, amb l'assalt de les Tulleries (on estava la família reial), van segrestar el rei i van convocar el sufragi universal.
La República Democràtica: La Convenció Nacional
La nova assemblea, anomenada Convenció Nacional, va abolir la monarquia i va proclamar la República.
La Convenció Girondina: Els Moderats al Poder
El govern estava en mans dels girondins. A la Convenció, es van provocar enfrontaments amb els jacobins. El primer problema era decidir què s'havia de fer amb el rei Lluís XVI. Els girondins eren partidaris de jutjar-lo per traïció, però no d'executar-lo. Els jacobins el volien processar i els sans-culottes van obligar a jutjar-lo i condemnar-lo; Lluís XVI va ser guillotinat.
La situació es va empitjorar amb la revolta dels pagesos de la Vendée, provocada per la lleva en massa i les noves lleis. Els sans-culottes reclamaven reformes socials i igualitàries, i els girondins es van negar a prendre mesures, però els jacobins volien prendre-les.
La Convenció Jacobina: L'Època del Terror
Els jacobins van arrestar els principals dirigents girondins i van aprovar la Constitució de 1793. Es va iniciar una política coneguda com el Terror. El Comitè de Salvació Pública, controlat per Robespierre, va prendre mesures i també es van implantar una sèrie de reformes socials demandades pels sans-culottes.
Al principi del 1794, l'exèrcit vencia l'enemic exterior i la població era auxiliada en les seves necessitats. La burgesia moderada volia posar fi a les reformes jacobines. Robespierre i els seus fidels es van aïllar, i tots els seus enemics es van unir i van executar Robespierre.
El Directori: La Tercera Etapa de la Convenció
Després de la caiguda dels jacobins, es va iniciar la tercera etapa de la Convenció. Es va aprovar la Constitució de 1795, que va restablir el sufragi censatari. El nou poder executiu va ser el Directori, i el poder legislatiu es va dividir en dues cambres: el Consell d'Ancians i el Consell dels Cinc-cents.