La Revolució Francesa: Causes i Conseqüències

El 1789, França patia una crisi

• Economiques: crisi financera, dèficit estatal, augment de preu
• Socials: oposició dels privilegiats a la reforma fiscal, desig de la burgesia de tenir poder
• Polítiques: idees il·lustrades, per exemple, la independència dels Estats Units.

Al maig d'aquest any, Lluís XVI obre els Estats Generals, formats per representants de cada estament. No obstant això, com seguien mantenint el costum de deliberar separats i votar amb un vot per estament, no afavoria els burgesos, els quals el 20 de juny van formar l'Assemblea Nacional (un grup de representants del tercer estat que s'erigeix com a representants nacionals).

El 14 de juliol van assaltar la fortalesa de la Bastilla, recolzats pel poble, que temia que es sufocés aquesta flama revolucionària. Així van formar el Gran Medi (una revolta antisenyorial que va arribar al camp després d'aquest fet). El 4 d'agost, l'Assemblea Nacional Constituent va decretar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà.

En 1791, el rei intenta fugir, però va ser capturat i retornat a París, juntament amb una gran desconfiança cap a la monarquia. El 1792, un nou grup polític més radical anomenat els "jacobins" va impulsar el descontentament del poble i el 10 d'agost assalten el palau reial, tanquen al monarca i proclamen la República (setembre 1792).

El 1793 es promulga la constitució que, entre altres coses, reconeixia el sufragi universal (tots voten). Aquests jacobins castigaven amb presó o mort a sospitosos contrarevolucionaris, i maten a Lluís XVI i la seva dona. Una gran part de la burgesia s'oposava a aquest govern dictatorial i en 1794, mitjançant un cop d'estat, els enderroquen i executen (la burgesia als jacobins).

En 1795 formen el Directori (govern col·legiat) i fan una constitució amb propietat privada i limitacions en els drets. Així, en plena guerra contra les potències absolutistes europees, l'exèrcit començava a tenir molta importància, i entre ells ressaltava un jove general, Napoleó Bonaparte, que va protagonitzar, amb suport burgès, un cop d'estat (1799) i va concentrar el poder a les mans.

Va pujar a cònsol (justament França patia una guerra amb Gran Bretanya, Àustria, Rússia, entre d'altres) i va fer un tractat de pau que era un descans de la guerra, que després d'un any, va continuar. Després d'haver derrotat a Rússia, Àustria i Prússia, només faltava Gran Bretanya que es resistia. Aquesta, molt coneguda pel seu gran poder naval, va ser llavors que Napoleó va crear el "bloqueig continental", que consistia en què els altres països no podien comerciar amb els britànics.

Van ser tres factors els que van provocar la caiguda de Napoleó: el primer, era que Gran Bretanya encara comerciava amb Amèrica i l'occident; el segon va ser el propi nacionalisme; i el tercer, que Rússia es negava a seguir el sistema. Llavors, a Napoleó no li quedà d'una altra que envair.

Els russos no van voler lluitar, així que es van dispersar i van cremar els pobles. Així, l'exèrcit napoleònic no aconseguia queviures i a Moscou va donar la retirada; que els altres van aprofitar per atacar. Napoleó va ser exiliat a l'illa d'Elba, i al poc temps es va escapar i va fer un altre exèrcit. Les potències no van dubtar a detenir-lo, i va caure a Waterloo, Bèlgica, i va ser portat a l'illa Santa Elena, on va morir en 1821.