Revolució Francesa: Causes, Etapes i Conseqüències (1789-1799)
L'Esclat de la Revolució Francesa
El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Des del 1760 s'anaven succeint males collites que van provocar l'augment dels preus dels aliments.
La burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, estava descontenta de la marginació política, ja que només els privilegiats podien tenir càrrecs i reconeixement social. Seguint les idees il·lustrades, la burgesia volia posar fi a l'Antic Règim.
La monarquia tenia una crisi financera, provocada per les despeses de l'estat i la cort, i l'ajuda francesa a la independència dels EUA. La solució era una reforma fiscal que obligava l'aristocràcia a pagar impostos.
La revolució comença el 1789 amb una revolució de l'aristocràcia: els privilegiats es van negar a pagar impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, l'únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal, format per la noblesa, el clergat i el tercer estat.
Els del tercer estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona, perquè constituïen la majoria. Estava en joc la sobirania nacional: admetre que el conjunt dels diputats dels Estats Generals representaven la voluntat de la nació.
El monarca i part de la noblesa només van acceptar la doble representació, i els del tercer estat el 20 de juny al Jeu de Paume es van erigir en Assemblea Nacional (representants de la nació) i es van comprometre a elaborar una constitució bona per als francesos.
El poble de París va donar suport al tercer estat i el 14 de juliol van assaltar la Bastilla. Al camp van haver-hi revoltes antisenyorials que van causar la crema de residències nobiliàries i documents. L'Assemblea Nacional va decretar el 4 d'agost l'abolició dels privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeix la llibertat i la igualtat davant la llei i els impostos.
Les Etapes de la Revolució Francesa
Després de la creació de l'Assemblea Nacional Constituent, es va començar a convertir França en un sistema liberal, amb l'oposició del rei i els privilegiats.
- Monarquia constitucional (1789-1792): Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme.
- República democràtica (1792-1794): Impulsada per la burgesia radical i sectors populars, que volien més igualtat i democràcia.
- República burgesa (1794-1799): Retorn al poder de la burgesia conservadora, que consagra el predomini dels propietaris.
El 1789, l'Assemblea Nacional inicia el procés per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. El 1791 es promulga la constitució que exemplifica el liberalisme polític: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans, reservant al rei el dret de veto. S'estableix el sufragi indirecte i censatari que divideix els ciutadans en actius (tenen riquesa) i passius (no en tenen). Es va formar una assemblea legislativa en la qual es redacten lleis per a la igualtat dels ciutadans, la no tortura, que la noblesa pagui impostos i per abolir els gremis. Nou exèrcit per defensar la revolució (Guàrdia Nacional). Per solucionar la crisi financera s'expropien els béns de l'església i són declarats nacionals i venuts a particulars (desamortització). Constitució civil del clergat per separar església i estat.
Les reformes del 1789-1791 satisfeien els grups burgesos (monàrquics constitucionalistes) i no agradaven a la noblesa. Els sectors populars estaven descontents perquè afavorien els rics i s'encaria la vida. Entre els revolucionaris destaquen girondins, jacobins i cordeliers amb sans-culottes, milícies populars que aspiraven a proclamar la república.
La família reial fuig de París i s'uneix a l'exèrcit austríac que volia envair França i restablir l'absolutisme. El monarca va ser retornat a la capital. L'abril de 1792 l'assemblea legislativa declara la guerra a França i arriben a París. El 10 d'agost de 1792 assalten el palau reial, capturen el monarca i proclamen la república al setembre.