La Revolució Francesa: Causes, Etapes i Llegat a Europa

1. Explica les causes de la Revolució Francesa

El 1789, França patia una profunda crisi econòmica i social:

Causes Econòmiques:

• Crisi de subsistència: Les males collites consecutives van provocar l'escassetat d'aliments, un fort augment dels preus (especialment del pa) i el descontentament generalitzat de les classes populars.
• Crisi financera: La monarquia francesa arrossegava un enorme dèficit fiscal, agreujat per les elevades despeses de la cort, l'administració estatal i el cost de la participació en guerres, com la Guerra d'Independència dels Estats Units.

Causes Socials:

• Desigualtat estamental: La societat estava dividida en estaments privilegiats (noblesa i clergat, exempts d'impostos) i el Tercer Estat (camperols, burgesia, classes populars urbanes), que suportava tota la càrrega fiscal.
• Aspiracions de la burgesia: La burgesia, malgrat el seu creixent poder econòmic, estava marginada políticament i aspirava a tenir un paper més important en el govern, influïda per les idees de la Il·lustració.
• Descontentament popular: Els camperols patien les càrregues feudals i els impostos, mentre que les classes populars urbanes s'enfrontaven a la misèria i la fam.

3. Què van proposar els ministres de Lluís XVI per resoldre la crisi financera?

Els ministres d'Hisenda de Lluís XVI (com Turgot, Necker i Calonne) van proposar una reforma fiscal que incloïa l'establiment d'un impost sobre la terra que haurien de pagar tots els propietaris, inclosos els membres de l'aristocràcia i el clergat, fins aleshores exempts.

4. Amb quina intenció es van reunir al Jeu de Paume? A què es van comprometre?

Els representants del Tercer Estat, juntament amb alguns membres del clergat i la noblesa, es van constituir en Assemblea Nacional. Davant la negativa del rei a acceptar el vot per cap i la clausura de la sala de reunions, es van traslladar a la sala del Joc de Pilota (Jeu de Paume) el 20 de juny de 1789. Allà es van reunir amb la intenció de no dissoldre's fins a haver elaborat una nova Constitució per a França. Aquest acte, conegut com el Jurament del Joc de Pilota, va ser un desafiament directe a l'autoritat reial i va marcar l'inici de la Revolució jurídica.

5. Per què creus que la Revolució es va iniciar amb una revolta aristocràtica?

Es considera que la Revolució va tenir un preludi en la "revolta dels privilegiats" o revolta aristocràtica. Aquesta es va produir quan l'aristocràcia i el clergat es van negar rotundament a acceptar la reforma fiscal proposada pels ministres del rei, que pretenia fer-los pagar impostos. Van exigir la convocatòria dels Estats Generals, l'únic organisme que consideraven legítim per aprovar nous tributs, amb l'esperança de mantenir els seus privilegis.

6. Quins dos textos redactats a l’estiu de 1789 van simbolitzar la fi de l’Antic Règim? Justifica la teva resposta.

Els dos textos fonamentals que van simbolitzar la fi de l'Antic Règim van ser:

• Els Decrets d'abolició del feudalisme (4 d'agost de 1789): L'Assemblea Nacional Constituent va decretar l'abolició dels drets senyorials, el delme i els privilegis estamentals, posant fi jurídicament a les bases de la societat feudal.
• La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (26 d'agost de 1789): Aquest document proclamava els principis fonamentals del nou règim liberal: llibertat individual, igualtat davant la llei, sobirania nacional, dret a la propietat i separació de poders. S'inspirava en les idees de la Il·lustració i establia els drets naturals i imprescriptibles dels individus.

7. Quines etapes va conèixer la Revolució? Explica-les breument.

La Revolució Francesa va passar per diverses etapes:

• Monarquia Constitucional (1789-1792): Impulsada per la burgesia moderada, es va abolir l'Antic Règim, es va establir una monarquia parlamentària amb separació de poders (Constitució de 1791) i es van consagrar els principis liberals.
• República Democràtica (1792-1794): Davant la traïció del rei i la guerra exterior, es va proclamar la República. Aquesta etapa es divideix en:
  • Convenció Girondina (1792-1793): Controlada pels moderats, es va executar Lluís XVI.
  • Convenció Jacobina (1793-1794): Els radicals (jacobins) van prendre el poder, van instaurar el sufragi universal masculí, van impulsar reformes socials i van exercir el Terror per salvar la Revolució.
• República Burgesa o Conservadora (Directori) (1794-1799): Després de la caiguda dels jacobins, la burgesia conservadora va reprendre el control, va establir un règim més moderat (Directori) basat en el sufragi censatari i va intentar estabilitzar la situació, enfrontant-se tant als absolutistes com als radicals. Aquesta etapa va culminar amb el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte.

8. Com s’organitzava el poder polític en la Constitució de 1791?

La Constitució de 1791 establia una Monarquia Constitucional basada en els principis liberals:

• Separació de poders: El poder legislatiu requeia en l'Assemblea Nacional Legislativa, el poder executiu en el Rei (que nomenava els ministres) i el poder judicial en tribunals independents.
• Sobirania nacional: El poder residia en la nació, representada per l'Assemblea, encara que s'exercia mitjançant un sistema representatiu.
• Igualtat legal dels ciutadans: Es reconeixien drets fonamentals i la igualtat davant la llei, tot i que es mantenien restriccions polítiques.
• Dret de vet del Rei: El monarca conservava un poder significatiu, incloent-hi la capacitat de vetar temporalment les lleis aprovades per l'Assemblea.
• Sufragi indirecte i censatari: El dret a vot estava restringit als ciutadans considerats "actius".

9. Explica en què consistia el sufragi indirecte i censatari.

El sistema de sufragi establert per la Constitució de 1791 era:

• Censatari: Limitava el dret a vot als homes majors de 25 anys que pagaven una determinada quantitat d'impostos directes (el "cens"). Això dividia els ciutadans en:
  • Ciutadans actius: Aquells que posseïen prou riquesa (pagaven el cens) i tenien dret a votar.
  • Ciutadans passius: Aquells que no assolien el nivell de riquesa exigit i, per tant, no tenien dret a vot, tot i gaudir dels drets civils.
• Indirecte: Els ciutadans actius no elegien directament els diputats de l'Assemblea Nacional, sinó que escollien uns "electors" (que havien de tenir un nivell de riquesa encara més alt), i eren aquests electors els qui finalment designaven els diputats.

12. Què va ser la Convenció Nacional? En quines dues etapes principals es va dividir? Explica cadascuna d’elles.

La Convenció Nacional va ser l'assemblea constituent elegida per sufragi universal masculí (encara que amb baixa participació) l'agost de 1792, després de la caiguda de la monarquia. La seva primera decisió va ser abolir la monarquia i proclamar la República (setembre de 1792). Va governar França fins al 1795 i es va dividir principalment en dues etapes, marcades pel grup polític dominant:

• Convenció Girondina (setembre 1792 - juny 1793): Dominada pels republicans moderats (girondins). Durant aquest període es va jutjar i executar Lluís XVI (gener 1793), la qual cosa va intensificar la guerra contra les potències absolutistes europees (Primera Coalició) i va provocar aixecaments interns contrarevolucionaris (com la revolta de la Vendée).
• Convenció Jacobina o Montagnarda (juny 1793 - juliol 1794): Davant la greu amenaça militar exterior i interior, els jacobins (el grup més radical, també anomenats montagnards), liderats per figures com Robespierre, van prendre el poder. Van elaborar una nova Constitució (1793, més democràtica, però que no es va arribar a aplicar), van impulsar reformes socials (llei del Màximum, abolició de l'esclavitud a les colònies) i van instaurar el Règim del Terror, una política de repressió extrema contra els enemics de la Revolució.

13. Quan es va trobar la República en perill? Quines conseqüències se’n van derivar?

La República es va trobar en greu perill especialment durant la primavera i estiu de 1793. Les principals amenaces eren:

• L'avenç dels exèrcits de la Primera Coalició europea contra França.
• L'esclat de revoltes internes contrarevolucionàries (com la de la Vendée) i federalistes (a ciutats com Lió o Marsella), que s'oposaven al govern de París.
• Les conspiracions reialistes i la crisi econòmica.

Conseqüència principal: Aquesta situació extrema va provocar la caiguda dels girondins (acusats de tebior) i l'ascens al poder dels jacobins, que van implantar mesures radicals (com el Terror i la mobilització massiva) per salvar la República.

14. Quines van ser les reformes principals de l’etapa jacobina?

Durant el seu govern, els jacobins van impulsar reformes significatives, moltes recollides a la Constitució de 1793 (tot i que no aplicada):

• Sobirania popular: Es va proclamar que la sobirania residia en el poble (i no només en la nació, com el 1791).
• Sufragi universal masculí directe: Es va establir el dret a vot per a tots els homes majors d'edat, sense restriccions de riquesa.
• Dret a la igualtat: Es va posar més èmfasi en la igualtat social, anant més enllà de la simple igualtat legal.
• Reformes socials: Es van aprovar lleis per controlar els preus i salaris (Llei del Màximum General), es van confiscar béns dels contrarevolucionaris per repartir-los entre els pobres, es va abolir definitivament l'esclavitud a les colònies franceses i es va impulsar l'educació primària obligatòria i gratuïta.
• Descristianització: Es van prendre mesures per limitar la influència de l'Església Catòlica, com la instauració d'un nou calendari republicà.

15. Com i per què van caure els jacobins?

Els jacobins van caure a causa d'una combinació de factors:

• La radicalització de la Revolució i el Terror: La política del Terror, inicialment justificada per salvar la República, es va tornar cada cop més brutal i arbitrària, generant por i oposició fins i tot dins les files revolucionàries. Molts líders revolucionaris van ser guillotinats.
• Pèrdua de suport popular: Les mesures de control econòmic van afectar sectors populars, i la repressió va allunyar molts dels seus antics partidaris.
• Divisions internes: Van sorgir faccions dins dels mateixos jacobins (com els seguidors de Danton o Hébert), que van ser eliminades per Robespierre, aïllant-lo encara més.
• Millora de la situació militar: Les victòries militars contra els exèrcits estrangers van fer que el Terror semblés menys necessari per a molts.

Finalment, la por a noves purgues va unir els seus enemics dins la Convenció (tant moderats com antics radicals), que van organitzar el cop d'Estat de Termidor (juliol de 1794). Robespierre i els seus principals seguidors van ser arrestats i guillotinats.

16. Què va caracteritzar la nova República burgesa iniciada el 1794?

La República burgesa (coneguda com el Directori, 1795-1799), instaurada després de la caiguda dels jacobins, es va caracteritzar per:

• Retorn al liberalisme moderat i conservador: Es va buscar consolidar els guanys de la Revolució favorables a la burgesia propietària, evitant tant el retorn a l'Antic Règim com els excessos democràtics i socials de l'etapa jacobina.
• Nova Constitució (1795): Establia la separació de poders (un executiu col·legiat de cinc Directors i un legislatiu bicameral) i restaurava el sufragi censatari, molt més restringit que el de 1791.
• Inestabilitat política i social: El Directori va ser un règim feble, enfrontat constantment a l'oposició tant dels reialistes (partidaris de restaurar la monarquia) com dels jacobins i radicals (com en la Conspiració dels Iguals de Babeuf).
• Dependència de l'exèrcit: Per mantenir l'ordre intern i fer front a les guerres externes, el govern va dependre cada cop més del suport de l'exèrcit, la qual cosa va afavorir l'ascens de generals ambiciosos com Napoleó Bonaparte.

17. Quins esdeveniments van fer possible la consolidació de Napoleó a França?

La consolidació de Napoleó Bonaparte va ser possible gràcies a:

• La inestabilitat del Directori: La debilitat política, la corrupció i la incapacitat del Directori per garantir l'ordre i l'estabilitat van generar un desig de canvi i d'un govern fort.
• El prestigi militar de Napoleó: Les seves brillants victòries militars, especialment a les campanyes d'Itàlia i Egipte, li van donar una enorme popularitat i el suport de l'exèrcit.
• El suport de sectors de la burgesia: Part de la burgesia veia en Napoleó la figura capaç de garantir l'ordre públic, protegir la propietat privada i consolidar els aspectes més moderats de la Revolució, posant fi a la inestabilitat.
• El Cop d'Estat del 18 de Brumari (9 de novembre de 1799): Napoleó, amb el suport de figures polítiques clau (com Sieyès) i de l'exèrcit, va donar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va instaurar el Consolat, amb ell mateix com a Primer Cònsol.

18. Explica les reformes i els objectius que va portar a terme Napoleó a França.

Napoleó va emprendre un ampli programa de reformes amb l'objectiu de consolidar les conquestes bàsiques de la Revolució, estabilitzar el país i modernitzar les seves estructures, tot establint un poder personal fort. Les principals reformes inclouen:

• Reorganització administrativa: Va centralitzar l'administració, creant la figura dels prefectes a cada departament, dependents directament del govern central.
• Reforma judicial: Va unificar la legislació amb la promulgació del Codi Civil (1804), que consagrava la igualtat davant la llei, la propietat privada i la llibertat individual. També va crear altres codis (penal, de comerç).
• Reforma educativa: Va impulsar l'educació pública, especialment la secundària (creació dels liceus) i la universitària, per formar els futurs funcionaris i elits.
• Reforma econòmica: Va crear el Banc de França (1800) per estabilitzar la moneda (el franc germinal) i va fomentar la indústria i el comerç.
• Concordat amb la Santa Seu (1801): Va restablir les relacions amb l'Església Catòlica, reconeixent-la com la religió de la majoria dels francesos, però mantenint el control de l'Estat sobre ella.

Els seus objectius eren crear un Estat eficient i modern, pacificar la societat francesa després dels anys de revolució i establir les bases d'un ordre social burgès, alhora que expandia la influència i el domini de França a Europa.

19. Justifica per què el poder de Napoleó va ser personalista i autoritari.

El poder de Napoleó va ser clarament personalista i autoritari per diverses raons:

• Concentració progressiva del poder: Va passar de ser Primer Cònsol (1799), a Cònsol Vitalici (1802) i finalment Emperador (1804), acumulant cada cop més poder en les seves mans.
• Control de les institucions: Encara que existien assemblees legislatives, el seu poder era molt limitat i estaven supeditades a la voluntat de Napoleó. La Constitució de l'any VIII (1799) ja li atorgava amplis poders com a Primer Cònsol.
• Supressió de les llibertats: Va limitar la llibertat de premsa i d'expressió, va establir una forta censura i va crear una eficaç policia política per reprimir la dissidència.
• Culte a la personalitat: Es va fomentar una imatge de Napoleó com a líder providencial i salvador de França, utilitzant la propaganda i l'art al servei del seu règim.
• Presa de decisions centralitzada: Les decisions importants, tant en política interior com exterior, eren preses directament per ell, reflectint la seva enorme capacitat política però també el seu caràcter autoritari.

20. Què va significar el govern de Napoleó per a França? I per al conjunt d’Europa?

Per a França:

El govern de Napoleó va significar:

• Estabilització i ordre intern: Va posar fi a anys d'inestabilitat revolucionària, consolidant un ordre social basat en els principis burgesos.
• Modernització de l'Estat: Les seves reformes van crear estructures administratives, legals i educatives sòlides que han perdurat en gran part fins avui.
• Consolidació de conquestes revolucionàries: Va mantenir principis clau com la igualtat davant la llei, l'abolició del feudalisme i la propietat privada.
• Cost humà i econòmic: Les contínues guerres van suposar un alt cost en vides humanes i recursos econòmics.

Per a Europa:

El domini napoleònic va tenir un impacte ambivalent:

• Expansió de les idees revolucionàries: L'ocupació francesa va difondre per molts països els principis liberals (codis legals, abolició del feudalisme, igualtat jurídica), contribuint a la crisi de l'Antic Règim a Europa.
• Hegemonia francesa i guerres: Va imposar el domini francès sobre gran part del continent, alterant el mapa polític i provocant constants guerres contra les coalicions europees.
• Despertar del nacionalisme: L'ocupació i el domini francès van generar reaccions nacionalistes en molts pobles (Espanya, Alemanya, Rússia), que van lluitar per la seva independència.

21. Com va conquerir el seu imperi Napoleó? Quan i on va ser derrotat?

Napoleó va conquerir el seu vast imperi principalment a través d'una sèrie de brillants i reeixides campanyes militars entre 1805 i 1810. Va derrotar repetidament les coalicions formades per les principals potències europees (Àustria, Prússia, Rússia) en batalles decisives com Austerlitz (1805), Jena (1806) o Wagram (1809). Va imposar la seva hegemonia a gran part d'Europa continental, ja fos mitjançant l'annexió directa de territoris, la creació d'estats satèl·lits governats per familiars seus, o aliances forçades.

El declivi de Napoleó va començar amb la desastrosa campanya de Rússia (1812). L'intent d'envair Rússia va fracassar estrepitosament a causa de l'estratègia de terra cremada dels russos, les enormes distàncies i el duríssim hivern, que van destruir la major part del seu exèrcit (la Grande Armée).

Aquesta derrota va animar la resta de potències a formar una nova gran coalició que el va vèncer a la Batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions) el 1813. Napoleó va ser obligat a abdicar el 1814 i exiliat a l'illa d'Elba.

Va retornar breument al poder el 1815 (l'Imperi dels Cent Dies), però va ser derrotat definitivament a la Batalla de Waterloo (18 de juny de 1815) per les forces aliades dirigides pel Duc de Wellington i el Mariscal Blücher. Després d'aquesta derrota final, va ser desterrat a la remota illa de Santa Helena, on va morir el 1821.

22. Explica el llegat de la Revolució Francesa a Europa.

El llegat de la Revolució Francesa va ser profund i durador a tot Europa:

• Fi de l'Antic Règim: Va demostrar que era possible enderrocar les monarquies absolutes i la societat estamental, inspirant moviments revolucionaris posteriors.
• Difusió del liberalisme: Es van expandir les idees de sobirania nacional, separació de poders, constitucionalisme, igualtat davant la llei i llibertats individuals. Aquestes idees van ser la base de les revolucions liberals del segle XIX.
• Consagració dels drets humans: La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà es va convertir en un referent universal per a la lluita pels drets fonamentals.
• Ascens del nacionalisme: La Revolució va afirmar la idea de nació com a base de l'Estat. Paradoxalment, l'expansió napoleònica també va despertar els sentiments nacionals dels pobles ocupats, que van lluitar per la seva independència.
• Modernització política i social: Va impulsar reformes administratives, legals (codificació) i socials (abolició del feudalisme) que van transformar les estructures de molts estats europeus.
• Nou concepte de la política: Va introduir la participació ciutadana (encara que limitada inicialment), els partits polítics, la premsa política i el debat públic com a elements centrals de la vida política.

24. Definició de nacionalisme.

El nacionalisme és una ideologia política i un moviment social que afirma que la nació (un grup humà amb una identitat comuna basada en la llengua, la cultura, la història o altres vincles) és la unitat fonamental de la vida política. Sosté el dret dels pobles (nacions) a decidir sobre ells mateixos (autodeterminació) i a defensar la seva sobirania, generalment aspirant a crear o consolidar un Estat propi (Estat-nació).

25. Definició de liberalisme.

El liberalisme és un sistema polític, econòmic i filosòfic que fonamenta la societat en l'individu i les seves llibertats. Políticament, defensa:

• La sobirania nacional (el poder resideix en la nació).
• Un Estat de Dret amb una Constitució que garanteixi els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans (llibertat d'expressió, de reunió, religiosa, etc.).
• La separació de poders (legislatiu, executiu, judicial) per evitar la tirania.
• Un Parlament representatiu elegit pels ciutadans (inicialment mitjançant sufragi censatari, posteriorment universal).

Econòmicament, defensa la propietat privada, la lliure iniciativa i el lliure mercat (liberalisme econòmic).

26. Explica les revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848.

Després de la derrota de Napoleó i la Restauració de l'absolutisme (Congrés de Viena, 1815), Europa va viure tres grans onades revolucionàries liberals i nacionalistes:

• Revolucions de 1820: Van afectar principalment l'Europa mediterrània. A Espanya, el pronunciament de Riego va obligar Ferran VII a jurar la Constitució liberal de Cadis de 1812, iniciant el Trienni Liberal (1820-1823), que va ser finalment sufocat per la intervenció francesa (els Cent Mil Fills de Sant Lluís). També hi va haver revoltes liberals a Portugal, Nàpols i el Piemont, la majoria reprimides per les potències absolutistes (Santa Aliança). L'únic èxit significatiu va ser la independència de Grècia de l'Imperi Otomà (tot i que es va allargar fins al 1829).
• Revolucions de 1830: Aquesta onada va tenir més èxit i extensió. A França, una revolució va enderrocar el rei absolutista Carles X i va portar al tron Lluís Felip d'Orleans, instaurant una monarquia constitucional més liberal. Aquest èxit va inspirar altres moviments: Bèlgica va aconseguir la seva independència dels Països Baixos. No obstant això, les revoltes liberals i nacionalistes a Polònia (contra Rússia), als Estats italians (contra Àustria i els Papes) i a alguns Estats alemanys van ser reprimides.
• Revolucions de 1848 (la "Primavera dels Pobles"): Va ser l'onada revolucionària més extensa i radical. Va començar a França, on una nova revolució va enderrocar Lluís Felip i va proclamar la II República, instaurant inicialment el sufragi universal masculí i reconeixent drets socials. La revolució es va estendre ràpidament per gran part d'Europa: a l'Imperi Austríac (caiguda de Metternich, revoltes a Viena, Hongria, Bohèmia, nord d'Itàlia), a Prússia i altres Estats alemanys (Parlament de Frankfurt, que va intentar unificar Alemanya), i als Estats italians (lluita per la unificació i contra el domini austríac). Tot i que la majoria d'aquestes revolucions van fracassar a curt termini i van ser reprimides, van significar la fi definitiva del sistema de la Restauració, van consolidar les demandes liberals i democràtiques, i van reforçar els moviments nacionalistes que acabarien triomfant en les dècades següents (unificacions d'Itàlia i Alemanya).