Revolució Francesa: Causes, Napoleó i Conseqüències

Causes de la Revolució Francesa

El 1789, França estava en crisi econòmica i social. D'una banda, des de 1760 s'havien succeït males collites que van provocar l'alça del preu dels aliments i el descontentament popular. D'altra banda, la burgesia se sentia marginada políticament. A més, la monarquia es trobava en una profunda crisi financera.

Inici de la Revolució Francesa (1789)

La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l'aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, l'únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal. Els Estats Generals es van obrir a Versalles el 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clergat i el Tercer Estat.

Napoleó (1769-1821)

Napoleó va ser un general durant la Revolució Francesa que va fer un cop d'estat el 18 de Brumari i va proclamar el Consolat. Més tard, es va proclamar emperador de França l'any 1804 i va emprendre una política de conquestes que el va dur a dominar Europa. Pretenia crear un imperi amb centre a França i implantar les institucions revolucionàries als territoris ocupats amb l'objectiu d'abolir els règims absolutistes.

Caiguda de Napoleó

El 1810, Napoleó es trobava al cim del seu poder. No obstant això, la gran extensió que pretenia abastar va acabar sent excessiva. Esgotadores van ser les campanyes d'Espanya i Rússia. La campanya d'Espanya va exigir un esforç prolongat i de resultats frustrats. La de Rússia estava formada per 600.000 homes. El 1813, les tropes franceses van ser derrotades a Leipzig. Napoleó va haver d'abdicar i va ser desterrat a l'illa d'Elba.

El Sistema de Restauració

El sistema de Restauració es va basar en els principis següents:

• Legitimitat monàrquica: Es va retornar el tron a aquells als quals Napoleó els havia arrabassat.
• Absolutisme: L'absolutisme de l'Antic Règim es considerava un dret dels monarques legítims.
• La unió del tron i l'altar: Els monarques restaurats van reconèixer i van protegir l'Església de Roma, i aquesta va sostenir la legitimitat de la seva sobirania.

Societat estamental

Es va mantenir la societat estamental d'origen feudal fins a finals del segle XVIII. Això va ser degut als canvis intensos que s'estaven produint. La burgesia s'havia desenvolupat gràcies al comerç i a la indústria. Els camperols tenien poca importància perquè estaven sotmesos al règim senyorial.

Assemblea Nacional

L'Assemblea Nacional eren els representants de la nació. L'obra de l'Assemblea Constituent va prendre innombrables mesures que van canviar profundament la situació política i social del país. Entre elles, destaquen l'aprovació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, la supressió del feudalisme, l'apropiació dels béns de l'Església, la Constitució Civil del Clergat i, per descomptat, la redacció de la Constitució francesa de 1791.

La radicalització de la Revolució Francesa

La caiguda de la monarquia (1791-1792)

Els antics privilegiats animaven a la intervenció de les potències europees per restablir l'Antic Règim. Els constitucionalistes intentaven frenar els absolutistes i les demandes revolucionàries, ja que amb les reformes de 1791 ja havien aconseguit el seu objectiu. Un sector més radical de la burgesia demanava més organització democràtica. El juny de 1791, la família reial va intentar fugir de França per reunir-se amb les tropes austríaques i iniciar la invasió a París.

Convenció Jacobina: el Terror

A primers de juny de 1793, els jacobins i els sans-culottes van arrestar i executar alguns dirigents girondins i van inaugurar la Convenció Jacobina. El 1793 van fer una nova constitució amb sufragi universal masculí i sobirania popular. Robespierre va ser un dels líders més coneguts de la Revolució Francesa. Va exercir una dictadura que li va permetre eliminar un gran nombre d'adversaris polítics.

Liberalisme

Conjunt de transformacions ideològiques i polítiques que es van produir a Europa i Amèrica a partir de l'últim terç del segle XVIII i a la fi de l'Imperi Napoleònic, van conformar un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica.

Nacionalisme

Ideologia partidària de la nació, que era un grup de persones amb una frontera definida i unes característiques pròpies comunes, i no té per què tenir govern propi.

Jacobins

Membres d'un club polític durant la Revolució Francesa que sostenien opinions revolucionàries extremistes, propulsats per Robespierre.

Girondins

Republicans moderats de la República Francesa, grup polític dirigit per d'Anton.

Neoclassicisme i Romanticisme

Neoclassicisme

L'arquitectura neoclàssica va tenir com a objectiu plasmar la magnificència i el poder de l'autoritat. A França destaquen els arcs del triomf i els temples. A Espanya sobresurten les obres de Juan de Villanueva. La pintura es va caracteritzar pel dibuix sobre el color i per representar una naturalesa idealitzada. L'autor més destacat va ser Jacques-Louis David, pintor per excel·lència de la Revolució Francesa.

Romanticisme

Es va centrar en l'exaltació del nacionalisme. Les seves principals manifestacions es van donar en la pintura, que es va caracteritzar pel predomini del color sobre el dibuix, el gust per l'exòtic i el món oriental, així com per la recerca d'inspiració en l'Edat Mitjana, en lloc d'inspirar-se en l'Antiguitat com feien els artistes neoclàssics.