Revolució Francesa: Etapes i Canvis Clau
La Sobirania Nacional en Joc
La qüestió era important: allò que estava en joc era la idea de sobirania nacional. El monarca i part de la noblesa només van acceptar la doble representació, i els diputats del tercer estat es van erigir en Assemblea Nacional i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.
La Fi de l'Antic Règim
El poble de París va donar suport al carrer als representants del tercer estat, va assaltar la fortalesa de la Bastilla, va prendre les armes i es va disposar a defensar per la força el procés revolucionari. La revolució també es va estendre al camp en forma d'una revolta antisenyorial (La Gran Por). Davant la radicalització popular, l'Assemblea Nacional Constituent va decretar l'abolició dels privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals i col·lectives, així com la igualtat davant la llei i els impostos.
Les Fases de la Revolució
Després de la creació de l'Assemblea Nacional Constituent, es va iniciar el procés de transformar França en un sistema liberal. Però aquesta tasca no va ser fàcil a causa, fonamentalment, de l'oposició del rei i els privilegiats, i la Revolució va travessar diferents etapes:
La Monarquia Constitucional (1789-1792)
Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme.
La República Democràtica (1792-1794)
Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que ambicionaven una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic i igualitari.
La República Burgesa (1794-1799)
Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.
La Monarquia Constitucional: El Procés Reformista
El rei i la noblesa van acceptar la nova situació i es va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. Es va promulgar una Constitució que va exemplificar els ideals del liberalisme polític: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans. També es va establir el sufragi indirecte i censatari, que va dividir els ciutadans en actius i passius. Després de l'aprovació del text constitucional, es va formar una Assemblea Legislativa en la qual es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, així com prohibir la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis. Per defensar les conquestes de la Revolució, es va crear un nou exèrcit (Guàrdia Nacional). Finalment, amb l'objectiu de solucionar la crisi financera, es van expropiar els béns que eren propietat de l'Església, que van ser declarats béns nacionals i venuts a particulars. En contrapartida, l'Estat va assegurar el manteniment del culte, i una Constitució civil del clergat va separar l'Església i l'Estat.