La Revolució Francesa: Fases Clau i Ideologies (1789-1799)

La Revolució Francesa: Fases Clau (1789-1799)

Convocatòria dels Estats Generals (1789)

Assemblea representativa dels tres estaments, convocada per debatre la situació del país. Els representants del Tercer Estat van exigir el vot per persona, no per estament. Com que no se'ls va permetre, va començar l'Assemblea Nacional al Joc de la Pilota, on van jurar no dissoldre's fins que s'aprovés la Constitució.

Assemblea Constituent (1789-1791)

• Es va decretar l'abolició dels privilegis senyorials.
• Es va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
• Es va promulgar la Constitució Civil del Clero, establint la separació entre Església i Estat.

Assemblea Legislativa (1791)

L'objectiu era convertir França en una monarquia constitucional. L'Assemblea Legislativa era l'encarregada de promulgar lleis que garantissin les conquestes revolucionàries. Es van enfrontar diferents corrents polítics:

• Girondins: Liberals, defensors de la monarquia constitucional.
• Jacobins: Radicals, defensors de la república i del sufragi universal.
• Absolutistes: Pretenien restaurar la monarquia absoluta de l'Antic Règim.

Problemes: Descontentament popular, enemics de la Revolució i guerra contra Àustria.

La Convenció (1792-1794)

Després de la caiguda de la monarquia, es van convocar eleccions amb sufragi masculí que van proclamar la República. Va tenir dues etapes:

Convenció Girondina

• Judici i execució de Lluís XVI, fet que va causar commoció a Europa i va provocar una coalició internacional contra França.
• Revoltes camperoles contrarrevolucionàries que van fer perillar la República.

Convenció Jacobina

Es va imposar una dictadura coneguda com el Terror de Robespierre, que va executar nombrosos opositors. Es van implementar reformes socials i una nova Constitució. Finalment, un cop d'estat va provocar l'assassinat de Robespierre i els seus col·laboradors.

El Directori (1795-1799)

Es va desmantellar l'obra dels jacobins i es va promulgar la Constitució de 1795, amb sufragi censitari. El poder executiu es va concedir al Directori. El nou govern va lluitar contra l'oposició monàrquica absolutista i els republicans radicals (com la Conspiració dels Iguals). Davant la possibilitat d'un cop d'estat militar, el jove general Napoleó Bonaparte va encapçalar el cop d'estat que va derrotar el Directori i va establir el Consolat.

El Consolat (1799)

El poder va passar a mans de 3 cònsols: Napoleó, Ducos i Sieyès.

L'Imperi Napoleònic (1804)

Napoleó va ser proclamat cònsol vitalici el 1802. Va restaurar l'ordre i va crear un nou règim polític amb les següents reformes:

Polítiques

• Reconciliació nacional i retorn dels exiliats.
• Signatura d'un Concordat amb l'Església (Catolicisme com a religió oficial).
• Promulgació del Codi Civil.

Administratives

Divisió de França en departaments governats per un prefecte.

Educatives

Unificació de l'ensenyament a tot França.

Napoleó va desenvolupar una política expansionista que va provocar guerres constants. L'any 1804 es va fer coronar emperador.

La Caiguda de Napoleó

L'únic país no conquerit va ser el Regne Unit, al qual Napoleó va aplicar el Bloqueig Continental. Les conquestes napoleòniques també van desenvolupar sentiments nacionals contra el domini francès. El 1815, Napoleó va recuperar el poder durant un breu període conegut com l'Imperi dels 100 Dies. Va ser derrotat a la Batalla de Waterloo i confinat a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821.

Ideologies Post-Revolucionàries

Liberalisme

S'inspirava en les idees de Locke i de la Il·lustració. Defensava les llibertats i els drets individuals proclamats durant la Revolució Francesa, i es va caracteritzar pels principis següents:

• Separació de poders.
• Sobirania nacional (sufragi).
• Constitució i Parlament.

Liberalisme Doctrinari

Defensava el sufragi censitari i la sobirania compartida entre el rei i el parlament.

Liberalisme Progressista

Partidari del sufragi universal masculí i de la sobirania popular.

Nacionalisme

Ideologia que defensa el dret dels pobles a formar el seu propi estat. Al llarg del segle XIX, el nacionalisme va presentar dos corrents: Liberal i Conservador. Va actuar de dues maneres: va ser disgregador (separant nacions) i integrador (unint nacions).