Revolució Francesa: Fi de l'Antic Règim (1789)
La Revolució Francesa i la Caiguda de la Societat Estamental
El 1789, el Tercer Estat francès va aprofitar una situació de crisi per iniciar una revolució que, anys més tard, li va permetre arribar al poder i posar fi a l'Antic Règim.
Inici de la Revolució Francesa (1789)
El 1789, França vivia la crisi de l'Antic Règim:
- Societat estamental que mantenia els privilegis.
- Crisi econòmica que va crear la rebel·lió contra el clergat i la noblesa.
- Dèficit de la hisenda; encara que els privilegiats no pagaven impostos, les despeses de l'Estat augmentaven.
- Crisi política; el rei Lluís XVI perdia suport entre el poble i entre els privilegiats.
El 1783, els ministres havien intentat frenar la crisi i van pensar que era necessari que els privilegiats pagaren impostos. El 1787, el rei va convocar una assemblea de notables per intentar convèncer-los, però no ho va aconseguir (revolta dels privilegiats). El 1788, amb la bancarrota, el rei va haver de convocar els Estats Generals, les corts estamentals. Abans de la reunió, cada estament redactava un quadern de queixes.
El 1789, els representants del Tercer Estat van passar a denominar-se Assemblea Nacional. El rei i els privilegiats van intentar expulsar-los, però els diputats es van reunir al Jeu de Paume, on van jurar que es mantindrien reunits fins a redactar una constitució. L'Assemblea Nacional va passar a anomenar-se Assemblea Constituent. El 14 de juliol de 1789, els parisencs van assaltar la Bastilla, presó reial i símbol de l'absolutisme.
Final de l'Antic Règim i de la Monarquia
El 4 d'agost de 1789 es va aprovar el decret d'abolició dels drets feudals. El 26 d'agost de 1789 es va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, on es reconeixien i garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i la propietat. Ambdós decrets suposaven el final de l'absolutisme i el triomf de la revolució liberal.
La Constitució de 1791 va ser la culminació del procés revolucionari:
- El règim polític era la monarquia parlamentària; es reconeixien la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans. La monarquia va perdre poder.
- Divisió de poders:
- Legislatiu: Assemblea.
- Executiu: Rei.
- Judicial: Tribunals.
- L'Assemblea s'elegiria per sufragi censatari (per diners).
L'Assemblea Legislativa
Després d'aprovar la Constitució, hi va haver eleccions. Això va suposar el final de la monarquia i l'establiment de la república.