Revolució Francesa: Reformes, Constitucions i Fases (1789-1795)
L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)
Reformes Estructurals i Socials
Abolició del Feudalisme
Els estaments, la servitud personal, els delmes, les rendes i la justícia senyorials van ser suprimits; els pagesos van haver de pagar una indemnització als antics senyors.
Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà (26 d'Agost de 1789)
Aquest document atorgava als francesos la condició de ciutadans lliures i iguals davant la llei, amb drets naturals, polítics i de propietat.
La Constitució de 1791 i la Divisió de Poders
Característiques de la Constitució de 1791
S'hi establia la divisió de poders: executiu (rei), legislatiu (Assemblea Nacional, electors i primària) i judicial (tribunals).
Mesures Administratives
Es va establir la llibertat de comerç i la divisió de França en províncies.
Reforma Fiscal
Es va declarar la igualtat de tots els ciutadans davant la fiscalitat i es van augmentar els impostos directes sobre les fortunes i les propietats.
Llei de Chapelier
Va garantir la llibertat d'empresa i va prohibir els gremis i qualsevol associació d'empresaris o de treballadors.
Reformes Financeres i Religioses
Desamortització i Assignats
Es van crear per resoldre el dèficit financer. L'Estat va assegurar el manteniment del culte i el clergat, es va separar l'Església de l'Estat i es va autoritzar el divorci.
Reforma Religiosa
Es va imposar el jurament constitucional als eclesiàstics, fet que va provocar la divisió entre els sacerdots refractaris i els constitucionalistes.
Oposició i Crisi
Oposició dels Privilegiats a la Revolució
Els nobles emigrats a l'estranger van conspirar i van demanar la intervenció de les potències estrangeres, sobretot d'Àustria.
Divisió entre els Revolucionaris
Es van formar dos grans grups: els constitucionalistes (la burgesia propietària) i la burgesia radical, que volia reformes democràtiques i econòmiques que beneficiessin el poble.
Conseqüències de la Fugida de Varennes (1791)
El rei va intentar fugir, fet que el va deixar com un traïdor i va provocar el descrèdit total davant del poble.
L'Assemblea Legislativa (1791-1792)
Grups de Diputats a l'Assemblea
- Dreta i Esquerra.
- Jacobins (liderats per Robespierre).
- Cordeliers (liderats per Desmoulins).
La Guerra i la Mobilització Popular
La Guerra amb Àustria
Els francesos són derrotats; els nobles i els oficials es canvien de bàndol.
Moviments Populars: els Sans-culottes
Format per petits propietaris, artesans, botiguers, assalariats i la classe popular.
La Revolució del 10 d'Agost de 1792
Les tropes estrangeres estan a punt d'entrar a París. Els revolucionaris volen que el rei sigui jutjat i amenaçat. La complicitat del monarca amb l'enemic es va fer evident (es van detenir espies per la informació per al rei). Aquests fets van enrabiar els hàbits dels sans-culottes. Van exigir l'abolició de la monarquia de França. Finalment, arresten el rei i fan una convocatòria d'eleccions amb sufragi universal masculí.
La Convenció Nacional (1792-1795)
La Convenció Girondina
Van adoptar posicionaments moderats que van disgustar les masses populars. A la Convenció, molts problemes van provocar que s'enfrontessin els girondins amb els muntanyencs (jacobins, sans-culottes), que van esdevenir la veu dels més radicals.
El primer problema va ser decidir què es faria amb el rei Lluís XVI. Els girondins volien castigar-lo per traïció. La situació es va agreujar amb la insurrecció dels pagesos del departament de la Vendée, provocada per la fam i les noves lleis.
La Convenció Jacobina (El Terror)
Amb el suport dels sans-culottes als carrers, els jacobins van arrestar i executar alguns dels principals dirigents girondins i van inaugurar l'etapa de la Convenció Jacobina, la més radical de la Revolució. Van aprovar una nova Constitució (1793).