Revolució Industrial: Ciutats, Moviment Obrer i Imperialisme
La ciutat industrial: breu caracterització
Es va agrupar tota l'activitat al centre de la ciutat, creant-hi grans indústries. Molts pagesos van haver de marxar a la ciutat per trobar feina a les noves fàbriques, ja que es van quedar sense terra per treballar-hi.
Les ciutats es van fer més grans i es van modernitzar; el centre urbà es va modificar significativament.
- Es van instal·lar clavegueres i conduccions d’aigua.
- Més endavant, es van afegir conduccions de gas i electricitat.
També van aparèixer suburbis obrers amb condicions d’higiene i salut pèssimes. Es van desenvolupar nous mitjans de transport.
Les ideologies obreres: el marxisme i l'anarquisme
ANARQUISME
L'anarquisme defensa un model de societat anomenat anarquia, en què no hi ha estat ni cap altra forma de poder públic. Està relacionat amb el moviment obrer perquè aquesta paraula significa “sense autoritat ni poder”, i els obrers no el posseïen.
MARXISME
La multitud d'aspectes que comprèn fa que pràcticament no hi hagi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament. El que es pretenia era eliminar les desigualtats obreres, aconseguir que governés el poble, etc.
Les Internacionals i les divisions del moviment obrer
Es defensava la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme. A partir de la iniciativa de Marx, l’any 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (AIT).
S’hi van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes, però les grans discrepàncies ideològiques entre marxistes i anarquistes van provocar la seva desaparició cap al 1876.
Alguns dirigents, l’any 1889, van fundar a París la II Internacional, exclusivament socialista. L’objectiu era la coordinació de programes i actuacions dels diferents partits socialistes.
La II Internacional va crear alguns dels símbols d’identitat del moviment obrer, com l’himne La Internacional i la festa del Primer de Maig, el Dia dels Treballadors.
Imperialisme:
Factors de l'imperialisme (econòmics, polítics, demogràfics, ideològics…)
CAUSES DEMOGRÀFIQUES: | El creixement de la població al segle XIX va provocar un excés de població i dificultats per trobar feina. La política colonial significava la possibilitat d’emigrar cap a altres terres. |
CAUSES ECONÒMIQUES: | Els països cercaven nous mercats. També necessitaven comprar matèries primeres al millor preu possible i volien invertir els seus excedents de capital en altres llocs per obtenir més benefici. |
CAUSES POLÍTIQUES: | Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat a finalitats del segle XIX, i l’expansió territorial s’havia de fer sobre regions territorials. |
CAUSES IDEOLÒGIQUES: | Es considerava superior l'home blanc respecte al negre. |
JUSTIFICACIÓ IDEOLÒGICA: | Per civilitzar la civilització. |