La Segona Revolució Industrial i les seves Conseqüències Globals

Ciències socials4,56 KB

Què va ser la Segona Revolució Industrial?

La Segona Revolució Industrial va ser un procés accelerat de creixement de la productivitat i una fase de gran expansió industrial al segle XIX a Europa. Aquesta transformació va ser conseqüència de les millores tecnològiques i la implementació de nous mètodes de treball.

Durant aquest període, hi va haver un gran creixement demogràfic, ja que la natalitat era elevada i la mortalitat anava disminuint. No obstant això, el creixement de la població no va anar lligat a l'augment de la renda per habitant, i el desequilibri en la distribució de la riquesa va provocar un desplaçament significatiu de la població.

Al segle XIX, l'emigració a ultramar va ser notable, amb irlandesos i britànics que es van dirigir principalment a països com els Estats Units, el Canadà i Austràlia.

Característiques Clau de la Segona Revolució Industrial

  • Es va caracteritzar per la millora de la producció agrària i la incorporació de noves fonts d'energia.
  • Va aparèixer i es va consolidar el capitalisme com a sistema econòmic dominant.
  • A les fàbriques es va aplicar la producció en sèrie, la qual cosa va permetre augmentar la producció i reduir despeses.
  • La banca va tenir un paper crucial, finançant el capital necessari per fabricar màquines especialitzades i cares.
  • Els empresaris van formar associacions, anomenades societats anònimes, per fer front a les grans inversions requerides.

El Taylorisme: Optimització de la Productivitat Industrial

El Taylorisme és un mètode d'organització industrial que té com a finalitat augmentar la productivitat. Això s'aconsegueix gràcies a l'eliminació de moviments inútils als obrers i l'optimització del temps per reduir costos. S'organitza principalment al voltant de la cadena de muntatge.

L'Imperialisme i el Repartiment del Món

Estats Europeus i el Repartiment d'Àfrica

  • Francesos
  • Alemanys
  • Portuguesos
  • Espanyols
  • Belgues
  • Italians

Estats No Europeus i la Colonització Asiàtica

  • Rússia
  • Estats Units (EUA)
  • Japó

Conseqüències dels Grans Conflictes Mundials

Conseqüències Econòmiques

  • Pèrdua de l'hegemonia econòmica europea.
  • Als territoris bel·ligerants es va reconstruir l'estructura i les polítiques econòmiques del mercat.

Conseqüències Socials

  • La postguerra va quedar marcada per l'oposició entre banquers i propietaris, que van fer fortuna gràcies a la demanda generada per la guerra, i els "nous pobres" (pagesos assalariats, entre d'altres).
  • Els pagesos assalariats van patir augments negatius en el preu i un descens de la capacitat adquisitiva.
  • Augment de les tensions socials.
  • Caiguda dels preus agrícoles.

Conseqüències Polítiques

  • La Pau de París va donar lloc a una reestructuració d'Europa.
  • El sistema polític es va transformar en tres alternatives principals: la revolució socialista (Rússia), el feixisme i la reforma dels sistemes democràtics amb representacions cooperatives.
  • Expansió del sufragi universal.

El Tractat de Versalles

El Tractat de Versalles és un tractat firmat en el marc de la Pau de París, signat per Alemanya. Les seves principals disposicions incloïen:

  • Declarava Alemanya com a responsable de la guerra, de les pèrdues i dels desastres.
  • Imposava el pagament d'elevadíssimes reparacions de guerra.
  • Exigia la reducció dels efectius militars alemanys.

Aliances Internacionals Pre-Guerra

  • 1870-1890: Bismarck i l'Aliança Internacional.
  • 1873: Lliga dels Tres Emperadors (Àustria, Rússia, Alemanya).
  • 1879: Doble Aliança (Alemanya, Àustria).
  • 1882: Triple Aliança (Alemanya, Àustria-Hongria, Itàlia).
  • 1904: Entesa Cordial.
  • 1907: Triple Entesa (Gran Bretanya, França, Rússia).

La Pau Armada (1905-1914)

La Pau Armada va ser un període (1905-1914) on, tot i que hi havia una aparent pau, tots els països s'estaven armant intensament en preparació per a una guerra imminent.

Descarregar

PDF Word HTML