La Revolució Industrial a Gran Bretanya i Alemanya: Anàlisi Històrica
La Revolució Industrial a Gran Bretanya
Entre 1830 i 1870, Gran Bretanya es va consolidar com la fàbrica del món, liderant la primera revolució industrial. La GB va tenir un monopoli dels principals sectors de la producció fabril, com el cotó, ferro, ferrocarril, màquines i carbó. Els altres països tenien una dependència tecnològica significativa.
Gran Bretanya dominava les exportacions mundials, amb la meitat dels productes manufacturats del comerç mundial exportats per ella. El lliurecanvisme, la superioritat tecnològica i econòmica van ser factors clau en aquest èxit. A més, la GB era la principal potència colonial i política, amb abundants recursos i mercats.
Londres es va convertir en el centre comercial i financer del món, conegut com la City.
Climateri Britànic (1870-1914)
Durant el període de 1870 a 1914, el climateri britànic va començar a mostrar signes de problemes. La GB tenia preferència pels sectors antics de la primera revolució industrial i poca presència dels nous productes. El canvi energètic de la segona revolució industrial, que va passar del carbó al petroli i l'electricitat, va ser un factor determinant.
El predomini d'empreses petites, poc adequades per a la segona revolució industrial, i els elevats costos davant les polítiques proteccionistes dels altres països van portar a la GB a orientar-se cap al mercat colonial de l'imperi. La indústria britànica va optar per buscar mercats captius per a productes vells en comptes d'innovar en els nous productes de la segona revolució industrial.
Els símptomes del declivi incloïen la caiguda relativa de les exportacions i una menor inversió, així com una desaceleració de la productivitat. Els països del primer cercle van adoptar una estratègia de desenvolupament basada en la integració del mercat domèstic, la inversió en capital humà i polítiques de protecció a la indústria. Europa, EUA i Japó van progressivament convertir-se en competidors de la GB en la indústria i en el paper actiu d'altres països per fomentar la indústria.
Els primers seguidors: Alemanya
Fins al 1840, la indústria tèxtil alemanya s'havia basat en processos d'industrialització, però va enfrontar problemes institucionals i obstacles al creixement. Un dels principals problemes era el mercat fragmentat, amb 39 estats alemanys i moltes fronteres.
Entre 1870 i 1913, la victòria en la guerra franco-prussiana va proporcionar grans indemnitzacions de França, així com abundància de carbó i mineral de ferro, clau per a la siderúrgia. La integració del mercat alemany amb la unió duanera i l'expansió del ferrocarril va facilitar l'aparició de grans fàbriques típiques de la segona revolució industrial.
A més, es va establir un sistema bancari mitjà i un ensenyament superior que va jugar un paper important en el creixement de la indústria alemanya.