La Segona Revolució Industrial: Innovació i Transformació Econòmica
L'Expansió Industrial i Comercial
La indústria a Europa i als Estats Units va ampliar la seva influència econòmica i social. Cap al 1880 es van produir uns canvis tècnics profunds en la producció que van transformar l'economia.
L'etapa del carbó, el ferro i la màquina de vapor va donar pas a l'era de l'electricitat, el petroli, l'acer i el motor d'explosió. Les noves fonts d'energia i l'aparició de noves tècniques van revolucionar el treball industrial.
Les Noves Fonts d'Energia
L'increment de l'extracció i del consum del carbó va ser notable. Cap al 1900, l'explotació i l'extracció de carbó continuaven sent fonamentals. El primer productor i exportador era la Gran Bretanya, però aviat va ser substituïda pels Estats Units. Es van introduir noves tècniques com les vagonetes i els sistemes de ventilació per millorar l'extracció.
L'electricitat no es va poder produir en gran quantitat fins a la segona meitat del segle XIX. El 1869, l'enginyer Gramme va inventar el primer generador, i Bergès va aprofitar els salts d'aigua per produir energia hidroelèctrica. El 1882, Deprez va fer possible el transport d'electricitat en alta tensió, i Edison va perfeccionar la làmpada incandescent, fent-la accessible per a l'ús general.
Els Transports i els Intercanvis
El motiu principal d'aquest desenvolupament va ser la necessitat d'intercanviar productes i arribar als mercats més llunyans per obtenir matèries primeres. Aquesta interdependència econòmica va impulsar la millora de la xarxa de comunicacions.
El ferrocarril va ser especialment important perquè va generar una gran indústria metal·lúrgica i va facilitar el moviment de mercaderies i persones a gran escala.
Conceptes Clau en el Comerç Internacional:
- Proteccionisme: Política comercial que consisteix a defensar de la competència estrangera els productes d'un país mitjançant aranzels.
- Lliurecanvisme: Doctrina econòmica que defensa la lliure circulació de productes entre països, sense barreres aranzelàries ni restriccions.
Les Societats Anònimes
La industrialització va ser possible gràcies a les grans inversions de capital. A la segona meitat del segle XIX, les empreses necessitaven més capital per tirar endavant els seus projectes. A partir del 1850, es van popularitzar les societats anònimes.
En aquestes societats, el capital es fraccionava en accions, totes del mateix valor, que podien ser aportades en quantitats grans o petites. Cada posseïdor d'accions és propietari d'una part de l'empresa. Si l'empresa obté beneficis, aquests es divideixen a parts iguals per acció. El benefici obtingut es denomina dividend.
En cas de deutes o fallida de la societat, l'accionista només és responsable dels diners invertits en l'acció. La multiplicació de societats anònimes va donar un gran impuls a les borses de valors, on es negociaven aquestes accions.
La Concentració Industrial i Financera
El capitalisme es va imposar com a sistema econòmic a la major part dels països. Això va comportar l'engrandiment de les empreses i l'aparició d'alguns grans grups industrials. Aquests grups van començar a dominar el mercat, una conseqüència del progressiu procés de concentració econòmica horitzontal.
Aquestes concentracions es van centrar en sectors concrets i en les indústries noves. D'aquesta manera, van aparèixer diverses formes de concentració empresarial:
- Trusts: Resultat de la unió de diverses empreses per crear-ne una de nova, amb l'objectiu de controlar un mercat.
- Càrtels: Acords entre empreses independents del mateix sector per fixar preus, quotes de producció o repartir-se el mercat.
- Holdings: Societats financeres que posseeixen participacions majoritàries en diverses empreses, controlant-les.
Les multinacionals són el resultat de les inversions de societats industrials fora dels seus països d'origen, expandint la seva influència a nivell global.