Revolució Industrial, Liberalisme i Moviment Obrer: Segles XVIII-XIX
La Revolució Industrial: Orígens i Impacte Global
Entenem com a Revolució Industrial el procés de transformació d'una economia agrària, de producció domèstica i d'intercanvis a una altra de producció industrial de béns manufacturats, amb un elevat creixement, grans avenços tècnics i un canvi total en la societat, ara organitzada en classes. Aquesta revolució va tenir lloc a Anglaterra al segle XVIII, passant després la industrialització a Europa, els Estats Units i el Japó. Aquesta revolució va anar precedida d'una transformació en la societat.
Desenvolupament de la Indústria
- Noves fonts d'energia: energia hidràulica i carbó.
- Nova forma de treball: sistema fabril; concentració dels obrers en tallers.
- Indústria clau: desenvolupament del tèxtil, del carbó i del ferro.
- Nous invents i mecanització: llançadora volant de Kay (1733), filadores mecàniques (Spinning Jenny, Mule, Water Frame) i telers mecànics (màquina de vapor patentada per Watt l'any 1769).
La Indústria Tèxtil
- Teixits: desenvolupament del cotó, importat de l'Índia i del sud dels Estats Units.
- Aplicació de les noves màquines: llançadora, telers i filadores mecàniques van revolucionar la producció tèxtil.
Indústries del Carbó i el Ferro
Els altres dos sectors fonamentals desenvolupats foren el carbó, com a combustible principal, i el ferro (siderúrgia), essencial per a la nova maquinària i infraestructures.
Innovacions Clau en Siderúrgia:
- Vigues de ferro, rails i vagonetes a les mines.
- Substitució del carbó vegetal pel carbó de coc, amb més poder calorífic: Alt forn de Darby (1732).
- Pudelació i laminatge del ferro (Cort, 1783).
- Conversió del ferro en acer (Convertidor Bessemer, 1856).
Altres Indústries Emergents
- Sector químic.
- Metal·lúrgia.
- Construcció.
Nous Transports
- Millora dels camins.
- Vaixell a vapor (Fulton, 1807).
- Ferrocarril (locomotora de Stephenson, 1829): fou fonamental pel desenvolupament del comerç i el transport de viatgers. Primera línia: Manchester-Liverpool, 1830.
Liberalisme i Nacionalisme (1789-1870): L'Era de les Revolucions
Al llarg del segle XIX, les monarquies absolutes i la societat de l'Antic Règim són progressivament substituïdes per règims liberals, que establiren sistemes polítics de sobirania nacional i llibertats ciutadanes, i sistemes econòmics capitalistes, impulsats per la burgesia.
Aquests canvis tenen lloc a Europa i Amèrica a partir de les revolucions Nord-americana (Independència dels Estats Units) i Francesa, amb el precedent de la revolució anglesa de finals del segle XVII i l'impuls de la Il·lustració.
La Revolució Francesa (1789)
La Revolució Francesa (1789) fou un esdeveniment transcendental, que posà fi a segles de feudalisme i absolutisme a França. Convertí els súbdits en ciutadans, essent l'inici d'una sèrie d'onades revolucionàries a Europa.
Etapes Clau de la Revolució Francesa
Convocatòria dels Estats Generals (1788-1789)
Inici de la Revolució (1789)
El Tercer Estat demana el vot per persona, enfront del vot per estament. El rei i els privilegiats s'hi neguen i el monarca ordena el tancament de l'assemblea.
Els representants del Tercer Estament i alguns dels altres, es reuneixen el 20 de juny a la sala del Jeu de Paume de Versalles i es constitueixen en Assemblea Nacional, per tant representants de tot el poble francès, decidits a donar a França una nova constitució.
El 14 de juliol, el poble de París assalta la presó de la Bastilla, al centre de la ciutat, allibera els presoners i es fa amb la pólvora, matant el governador.
Els revolucionaris formen cossos armats que anomenen la Guàrdia Nacional.
A les províncies, els pagesos assalten castells i cremen arxius, el que es coneix com la Gran Por.
L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)
L'11 d'agost l'Assemblea Nacional aprova i proclama la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, en què es proclama la igualtat entre els homes davant la llei i les llibertats ciutadanes.
S'aboleix parcialment el feudalisme (necessitat de pagar un rescat).
El 5 d'octubre, una multitud assalta Versalles i la família reial es veu obligada a traslladar-se a París (Palau de les Tulleries).
El setembre de 1791 es promulga una Constitució, que estableix una monarquia constitucional, dret de vet del Rei, separació de poders i sufragi censatari.
En aquesta etapa, l'Assemblea garanteix la llibertat d'empresa; la Llei Le Chapelier prohibeix els gremis i associacions d'empresaris o treballadors; es du a terme una desamortització; es proclama la separació d'Església i Estat; s'autoritza el divorci; el clergat és obligat a jurar la Constitució mitjançant la Constitució Civil del Clergat.
La Fi de la Monarquia (1791-1792)
[Contingut addicional sobre aquesta etapa podria ser afegit aquí si fos necessari, ja que el text original s'atura bruscament.]
El Moviment Obrer al Segle XIX: Lluita per la Justícia Social
La Revolució Industrial va comportar profunds canvis en l'estructura econòmica i social, en l'organització del treball i en les condicions de vida. Els antics pagesos o artesans es convertiren en proletaris, sotmesos a llargues jornades de treball, salaris escassos i absència de protecció legal, ja que es considerava la relació empresari-obrer un tema exclusivament particular entre les dues parts, i les associacions de treballadors eren considerades il·legals. Les condicions de vida eren sovint també molt dures.
Aquests fets varen donar origen, per part dels treballadors, a moviments destinats a lluitar per canviar la seva situació.
El Treball a les Fàbriques
El treball a les fàbriques a inicis de la Revolució Industrial significava jornades molt llargues, a voltes fins a quinze hores diàries, amb pocs descansos i una dura disciplina, aplicada a homes, dones i infants.
Luddisme: La Revolta contra la Màquina
Moviment nascut a Anglaterra el 1811, prop de Nottingham. Una manifestació de treballadors que protestaven contra els baixos salaris que per a ells suposava la introducció de les màquines, fou durament reprimida per l'exèrcit. La nit següent foren incendiats els telers.
El nom prové d'un personatge imaginari, Ned Ludd, que signava cartes d'amenaça als propietaris.
El moviment luddita es va estendre per les zones industrialitzades d'Anglaterra, fou perseguit, i 18 luddites executats.
Socialisme Utòpic: Models Ideals de Societat
El socialisme utòpic propugna models ideals de societat, basats en la cooperació i la solidaritat.
- Charles Fourier va idear uns falansteris, on la propietat era col·lectiva.
- Étienne Cabet va intentar la creació d'Icària, població on la propietat era compartida.
- Robert Owen va implantar a la seva fàbrica tèxtil el cooperativisme, on la propietat era comuna de tots els treballadors.