Revolució Industrial i Moviment Obrer: Anàlisi i Evolució

1 Desenvolupament de la Indústria El canvi del sistema de producció es va caracteritzar per l'ús de màquines. Això va provocar la ruïna de molts artesans i la fi dels gremis. La producció individualitzada va ser substituïda pel sistema fabril, amb les següents característiques:

• Producció en sèrie
• Les principals fonts d'energia van ser el carbó
• El sistema fabril va produir un augment de la producció i disminució dels preus
• Concentració d'obrers en fàbriques

La indústria tèxtil, un sector emblemàtic, resultava ser econòmic (ex. el cotó). Anglaterra importava cotó de l'Índia, però tenien més beneficis si feien ells l'estampat. Per això van prohibir importar estampat indià el 1850. La indústria tèxtil es va expandir per l'interior i l'exterior, i van introduir noves màquines: llançadora volant, filadores mecàniques, i la més important, la màquina de vapor. El segon sector decisiu va ser el del carbó i el de la siderúrgia. El carbó va ser el combustible per alimentar les màquines de vapor i va tenir un paper imprescindible en el procés siderúrgic. Van substituir el carbó vegetal pel carbó de coc. Una altra tècnica important pel desenvolupament de la siderúrgia va ser la pudelació, el laminatge i el convertidor Bessemer del ferro. El sector siderúrgic el va impulsar la forta demanda de: el sector agrícola, la maquinària tèxtil i la xarxa ferroviària. Altres sectors com el químic, el de construcció i el de metal·lúrgia també van tenir un creixement elevat. En els transports, van millorar els camins i es van construir molts canals per a la navegació fluvial. El ferrocarril va provocar una veritable revolució del transport: tenia més rapidesa, una enorme capacitat de càrrega, el cost més baix i més seguretat. El 1829 es va inventar la locomotora, una màquina de vapor capaç d'anar sobre rails. El 1807 es va inventar el vaixell de vapor, i els vaixells de vela van ser substituïts pels de vapor, que van escurçar els viatges transoceànics. El mercat era una economia de mercat, no es produïa per a l'autoconsum. L'impuls inicial de l'expansió comercial britànica va provocar l'auge del mercat transoceànic, és a dir, d'exterior, i el del mercat interior, que va ser més lent i va provocar un creixement de la població perquè atreia més consumidors. Va ser un mercat integrat d'àmbit nacional i internacional. La industrialització del continent durant el segle XIX el procés industrialitzador es va expandir per Europa, d'una manera molt desigual i amb diferències notables. Els dos únics casos extraeuropeus van ser els EUA i el Japó, on hi va haver un desenvolupament de la indústria semblant a l'europeu. Les transformacions econòmiques es van iniciar a França i a Bèlgica, on el sector tèxtil va tenir menys pes, i la industrialització es va basar en l'explotació dels rics jaciments de carbó, en una agricultura desenvolupada, en una bona xarxa de transports i en un comerç actiu. A Itàlia i a Espanya, la manca d'una reforma agrària va fer que es convertissin en poc productives, i va ser un llarg problema per a la industrialització completa d'aquests països.

Liberalisme econòmic i capitalisme Al segle XVIII es va formar l'escola clàssica, els representants principals d'aquesta escola van ser: Adam Smith, que tenia una visió optimista ja que preveia un creixement continu, defensava la supremacia de l'individu davant de l'estat, i l'interès propi era el motor del desenvolupament econòmic. No descartava la intervenció pública en àmbits com l'educació per a adults pobres, la justícia i l'exèrcit. L'estat no ha d'intervenir en l'economia ja que aquesta es regula per la llei de l'oferta i la demanda. David Ricardo va argumentar que el treball era una mercaderia com les altres i molt abundant, i els salaris no pujarien per sobre del mínim imprescindible per poder subsistir. John Malthus va assenyalar que el creixement de la població desequilibraria i feia empitjorar el nivell de vida de la majoria de les persones. Va defensar el lliure mercat competitiu. Malthus tenia una visió pessimista del liberalisme, ja que la població creixia més ràpid que els aliments, provocant una gran mortalitat. Per evitar-ho, proposava la reducció de la natalitat. El capitalisme, sistema econòmic que es basa en la teoria del liberalisme econòmic, es va configurar com un sistema en què els instruments de producció són la propietat privada, concentrada en la burgesia o classe capitalista. Els assalariats o proletariat només disposen de la capacitat per treballar i la lloguen a canvi d'un salari. L'objectiu és obtenir el màxim benefici individual, i els mitjans de producció intenten maximitzar el benefici que obtenen amb la seva propietat. Els desajustos entre l'oferta i la demanda provoquen crisis periòdiques que, segons els plantejaments liberals, es corregeixen ajustant els costos o la producció. Si els productes no es venen, els preus cauen, els beneficis disminueixen, les empreses tanquen i l'atur augmenta. Les solucions són: ajustar costos de producció i noves innovacions. El lliure canvi, és a dir, la no intervenció estatal en el comerç internacional, recolzat pels països més industrialitzats, va afavorir la lliure circulació de productes. El proteccionisme defensa la imposició d'aranzels als productes estrangers que entren al país amb l'objectiu d'encarir-los perquè importar-ne no sigui rendible (per afavorir la indústria nacional).

2 Inicis del moviment obrer A mitjans del segle XVII les condicions de treball van anar canviant. En implantar-se la llibertat de producció, que va permetre la creació de noves manufactures al marge de qualsevol reglamentació gremial, els antics artesans van perdre tots els privilegis. Els propietaris fixaven les condicions de la producció i la introducció de noves màquines va provocar la ruïna d'artesans i va portar a l'atur. Aquests es van transformar en proletaris que necessitaven feina i eren contractats pel propietari del taller o la fàbrica per complir la jornada laboral a canvi d'un salari. Les males condicions laborals i de vida (llargues jornades de 14-16 hores, salaris baixos, absència de qualsevol dret, treball infantil, dones amb salaris més baixos, disciplina laboral molt dura) van generar una conflictivitat creixent. Aquests canvis van provocar conflictes. Ben aviat van sorgir associacions de treballadors que els organitzaven d'un mateix ofici i a nivell local; després, es van anar agrupant localitats diverses i oficis diferents. Van desenvolupar el moviment obrer que propugnava reformes democràtiques i reclamava drets i llibertats. Van impulsar mobilitzacions, marxes i concentracions, en favor de la reforma política i de l'abolició de les lleis antiassociatives.

Els luddistes consideraven que les màquines agredien els interessos dels treballadors perquè provocaven l'atur i la disminució dels salaris. Amb aquestes accions, els luddistes pretenien forçar els patrons a negociar les condicions de treball. Realitzaven atacs contra les fàbriques i enviaven una carta signada per Ned Ludd... El socialisme utòpic: veus crítiques amb el sistema econòmic i la societat del moment van pensar altres formes d'organitzar la societat. Els models socials que propugnaven i els mitjans per portar-los a terme presentaven diferències. Charles Fourier va defensar la creació de falansteris. Étienne Cabet va dissenyar Icària. Robert Owen va defensar els tallers nacionals... El naixement del sindicalisme: es van anar constituint agrupacions estables de treballadors. El primer tipus d'organització obrera van ser les societats de socors mutus, sovint clandestines, formades per antics artesans. Ajudaven els treballadors en cas de malalties o atur i van organitzar les primeres vagues, caixes de resistència, i van aconseguir l'abolició de les Combination Acts. Aviat es va plantejar la necessitat de coordinar tots els sindicats d'un país, i va haver-hi diversos intents, com l'Associació Nacional per a la Protecció del Treball o Great Trade Union, que va agrupar la majoria de sindicats, va impulsar accions reivindicatives i va encoratjar, amb la influència d'Owen. El cartisme fou a Gran Bretanya un moviment obrer que havia d'estar present en política. El 1836 van fundar la Working Men's Association, que va elaborar l'anomenada Carta del Poble, amb els següents objectius: el sufragi universal masculí i secret, un sou per als diputats que fes possible als treballadors l'exercici de la política i la reunió anual del legislatiu. Van pensar una estratègia nova de mobilitzacions (vagues, concentracions, manifestacions). Revolució de 1848: els treballadors francesos van lluitar, juntament amb la burgesia liberal, contra les forces conservadores i van tenir una participació important en la caiguda de la monarquia i en la implantació de la Segona República francesa. El fracàs va portar a una república burgesa, i es va veure que calia una alternativa obrera autònoma, ja que el govern burgès no podia defensar els interessos dels obrers. El marxisme pren el nom de Karl Marx amb Friedrich Engels, que va qualificar el primer pensament socialista d'utòpic i el va canviar per el socialisme científic. El seu corpus doctrinal va tenir un primer referent en el Manifest Comunista, el 1848. La teoria marxista inclou:

• L'anàlisi del passat, a través de la lluita de classes, que va produir un motor històric: l'esclavisme, el feudalisme i el capitalisme. L'oposició bàsicament se situava entre la burgesia i els obrers industrials.
• La crítica del present: l'anàlisi del sistema capitalista, sobre l'explotació burgesa. La plusvàlua, els beneficis que genera el treball de l'obrer i que és superior al seu salari. Les crisis cícliques de sobreproducció: hi ha molta producció, molts pisos que no es venen i les empreses no obtenen beneficis de la construcció.
• Projecte de futur: la societat comunista igualitària, on els obrers aconsegueixen el poder a través de la revolució, la dictadura del proletariat acaba amb l'ordre burgès i es construeix una societat igualitària, que va influenciar la Revolució Russa de 1917.

L'anarquisme (ni Déu, ni estat, ni amo) no té un cos doctrinari tan homogeni, i no limita l'acció als obrers sinó que abraça a tots els oprimits (estudiants, pagesos, obrers, etc.). Critiquen el sistema capitalista i defensaven un sistema social basat en el treball autònom, en l'expansió del mutualisme i del cooperativisme, així se superaria el capitalisme. Les activitats vinculades a les lluites reivindicatives i revolucionàries van donar força a l'anarquisme. Proudhon considerava que la propietat privada era un robatori i defensava un sistema basat en l'autonomia i el cooperativisme. Bakunin va tenir un paper decisiu, va plantejar la revolució de tots els sectors oprimits de la societat, i el seu objectiu era la destrucció de l'estat i la creació d'una societat igualitària a partir de la lliure associació de les comunes. És necessària una revolució espontània de les masses populars, amb aquesta revolució s'aconseguiria destruir l'estat de l'ordre burgès i s'arribaria a una societat igualitària. La influència va ser a zones rurals i als països menys industrialitzats. La I Internacional es va crear a Londres el 1864, va ser una agrupació de treballadors, delegats d'associacions obreres (marxistes i anarquistes) i va tenir conseqüències de classe. Es va organitzar en seccions nacionals i tenia un Consell General dirigit per Marx. Els seus principis bàsics eren: l'emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels treballadors mateixos, que havien de conquerir el poder polític per tal d'eliminar la societat burgesa i d'implantar el socialisme. La discrepància de Marx-Bakunin es basava en la conquesta de l'estat, defensada pel Consell General, que va tenir un suport de part de la Internacional. Bakunin defensava l'abolició de l'estat i no la seva conquesta, contrari a qualsevol autoritat política i a les delegacions dels països més industrialitzats. La Comuna de París va ser un organisme dominat per la petita burgesia i els obrers i s'encarregava de la defensa de París quan atacaven les tropes de Thiers i dels prussians. La Comuna de París és un govern provisional després de la derrota de França contra Prússia. Es van fer després unes eleccions per a un nou govern, i van guanyar la petita burgesia i els obrers, que van passar a formar un govern que, encara que només va durar dos mesos, va intentar fer moltes reformes:

• Govern molt democràtic
• Sufragi universal
• Suprimir l'exèrcit permanent i la policia i reemplaçar-los pel poble amb armes
• Crear organismes integrats per representants responsables i revocables davant del poble
• Separar l'església de l'estat
• Organitzar els obrers en cooperatives de producció

La Comuna significava el poder dels obrers, la primera experiència de govern obrer, i si la repressió va ser tan dura és perquè no servís d'exemple. A la fi, el 1870, els prussians i l'exèrcit francès de Versalles van entrar a París i la Comuna de París va ser atacada i apartada del govern i va passar a ser sols una institució més. El fracàs de la Comuna de París va repercutir en l'AIT, que va ser acusada de ser la inspiradora de la comuna i va ser posada fora de la llei. Sindicats de masses i partits obrers Els avanços del sindicalisme: Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914) Els avanços del sindicalisme • 1880: Augment del proletariat  sindicalisme massiu. • Exigència a l’estat de regulació laboral:

• Treball femení i infantil (demanaven regular edat mínima als 8-9 anys). Prohibició treball nocturn femení
• Assegurances obligatòries. Pioners a Alemanya
• Jornada laboral: 8 hores després de la Primera Guerra Mundial.

Partits i sindicats socialistes Partits i sindicats socialistes Fundació de partits polítics obrers. Partit Socialdemòcrata Alemany

• Pretenia conquerir el poder polític per implantar el socialisme
• Curt termini: socialdemocràcia
• Reivindicacions democràtiques
• Reivindicacions de classe.
• Creació de sindicats nacionals. Negociació col·lectiva: Unió General de Sindicats Alemanys Anglaterra: Punt de partida: sindicats . Després, Partit Laborista.

Els camins del socialisme: Entre la pràctica parlamentària i l’acció revolucionària. Alemanya:

• Revisionisme de Bernstein, crítica a Marx: els obrers han millorat les condicions de vida. Calia continuar amb les reformes i la via parlamentària.
• Karl Kautsky mantenia retòrica revolucionària, però amb pràctica reformista
• Rosa Luxemburg defensava que només es podia arribar al socialisme per la via revolucionària Fora d’Alemanya
• Vladimir Ilitx Lenin (rus) va protagonitzar la Revolució Russa per mitjà d’un partit.
• França: Socialisme dividit després de la Comuna. Secció Francesa de la Internacional Obrera (1905)
• Espanya: PSOE (1879) vinculat a UGT.

Les pràctiques anarquistes Congrés de Londres (1881): violència per divulgar l’ideari anarquista: propaganda dels fets. Actes terroristes Anarcocomunisme

• Malatesta i Kropotkin.
• Individualisme
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció i béns de consum.
• Treball voluntari i ajuda mútua.
• Educació, clau per al canvi.
• Anticlericalisme i internacionalisme Anarcosindicalisme
• Independent dels partits.
• Partidaris de l’organització obrera en sindicats
• Propietat col·lectiva dels mitjans de producció. Vaga general
• CGT (França), CNT (Espanya)

Segona Internacional La Segona Internacional va ser fundada a París el 1889 en ocasió dels actes commemoratius del primer centenari de la presa de la Bastilla. Ben aviat aquesta va configurar-se com una organització que incloïa exclusivament partits obrers socialistes i amb un caràcter ideològic molt més homogeni que la seva predecessora, ja que aviat quedava clar el seu caràcter socialista d’inspiració marxista. La incidència de la Segona Internacional també va ser força superior que la de l’AIT ja que agrupava a milions de treballadors i els seus debats tenien un ampli ressò polític i d’opinió pública. Al seu si es debatrien els grans problemes de la política internacional i es donarien les directrius a seguir pel socialisme mundial. Seria la Segona Internacional la que introduiria alguns dels grans símbols del moviment obrer com l’himne “La Internacional” i la festa reivindicativa del Primer de Maig. Als congressos de la Internacional van produir-se grans debats com la col·laboració amb els partits burgesos, la crisi revisionista, la qüestió colonial i el colonialisme i el problema de la guerra, entre d’altres qüestions. Respecte de la qüestió colonial i l’imperialisme, el moviment socialista va manifestar-se sempre a favor de la igualtat de races i en contra de l’esclavitud. Finalment trobem el problema de la guerra, que es veia com un fet imminent. En principi, la Internacional va mostrar uns posicionaments pacifistes, va condemnar les guerres entre potències capitalistes i va considerar que el seu deure era evitar-les. Va haver una crisi amb l'explotació colonial però amb solucions diferents. Va haver dues concepcions del moviment socialista: revolucionari o reformista.