Segona Revolució Industrial i Moviments Obrers
Segona Revolució Industrial
Noves energies: petroli i hidroelectricitat.
Nous sectors industrials:
- Indústria elèctrica
- Automobilística
- Química
- Metal·lúrgica
- Farmacèutica
- Alimentària
Canvis en el transport:
- 1884: Tramvia elèctric
- 1885: Automòbil
- 1886: Submarí
- 1890: Metro a Londres
- 1892: Tractor
- 1903: Avió
- 1912: Transatlàntics
Canvis en la comunicació:
- 1895: Cinema
- 1901: Ràdio
- 1926: Televisió
La Gran Depressió (1873-1896)
Primera crisi del capitalisme.
Causes:
- Superproducció: més oferta que demanda.
- Reducció progressiva dels preus, que va comportar una reducció del benefici de les empreses.
- Tancament de les petites empreses i les menys preparades tecnològicament.
- Afavoreix el capitalisme monopolista.
Solucions davant la crisi:
- Abandonament del lliurecanvisme: imposar impostos duaners.
- Diversificar la producció.
- Millores tècniques.
- Grans onades migratòries d'Europa a Estats Units/Austràlia (44-45 milions d'europeus emigren).
Ludisme
La introducció de la màquina va provocar:
- Menys llocs de treball.
- Excedent de mà d'obra, baixos salaris.
- Enduriment de les condicions de treball.
Resposta dels obrers: destruir màquines.
El ludisme: Forma de lluita primitiva que no qüestionava el sistema capitalista, sinó l'objecte causant de les seves desgràcies (la màquina).
Sindicalisme
Sindicat: Associacions d'obrers, normalment d'un mateix ofici, amb tres objectius:
- Millores laborals.
- Societats d'ajut mutu basades en la creació de caixes comunes.
- Reivindicació dels drets fonamentals dels treballadors: Dret d'associació, Dret de sindicació, Dret de vaga.
Cartisme
Moviment obrer que intenta aprofundir en reivindicacions polítiques.
Reclamacions principals: sufragi universal, vot secret, que tothom pugui votar.
Anarquisme
Principis clau:
- Llibertat total de l'individu.
- Rebuig de l'Estat i la religió.
- Propietat col·lectiva.
- Crítica total a la religió (considerada un instrument de domini).
- Divergències sobre l'acció violenta.
- Preocupació per la igualtat de sexes, amor lliure.
- Valoració de la natura.
Teòrics:
- Bakunin: Eliminació de l'Estat. Organització d'individus units per una lliure federació. Religió com una opressió fruit d'un estat primitiu de consciència de la humanitat. L'espontaneïtat de l'individu. Concepció violenta del canvi revolucionari.
- Proudhon: Era possible un equilibri econòmic i un sistema de contracte social. Preocupació per l'organització territorial de l'anarquisme.
Marxisme
Dictadura del proletariat: És la conquesta de l'Estat per part del proletariat i la imposició d'un poder que reprimirà les classes burgeses i desmantellarà l'ordre capitalista.
Societat comunista: És la societat on els mitjans de producció són de l'Estat, que és qui administra. És a dir, desaparició de la propietat privada, tot és de tots (societat sense classes socials).
Moviment Obrer (M.O.)
1a Internacional (1864, Londres)
Tres idees bàsiques:
- L'emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels mateixos treballadors.
- Aquesta emancipació està lligada a la conquesta del poder.
- L'emancipació no és un problema nacional, sinó internacional.
Les bases d'actuació van ser: recolzament a les vagues nacionals i potenciar la solidaritat internacional.
Fracàs:
- Forta repressió contra el M.O. com a conseqüència de la Comuna de París.
- Divergències entre anarquistes i marxistes.
2a Internacional
Aparició dels primers partits socialistes (el primer va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany).
A partir de 1890, celebració del 1r de Maig en honor als màrtirs de Chicago, executats el 1887 per demanar la jornada laboral de 8 hores.
Debats interns:
- Relacions entre sindicats i partits: Polèmica sobre si els sindicats havien d'estar vinculats als partits o mantenir la seva independència.
- Problema del revisionisme: Nou model d'estratègia basat en:
- Negar el caràcter inevitable de l'ensorrament del capitalisme.
- Rebuig del caràcter violent de la lluita de classes.
- Es pronuncien a favor de la humanització de les relacions socials.
- Revisió de les teories econòmiques marxistes.
- Possibilitats d'aliança amb els partits burgesos.
En el Congrés d'Amsterdam es va condemnar aquesta postura i es va retornar a l'ortodòxia marxista.