Revolució Industrial, Napoleó i Romanticisme: Segles XVIII-XIX

Revolució Industrial (1750-1840)

La Revolució Industrial va tenir lloc principalment al Regne Unit durant el segle XVIII (1750-1840). La població va experimentar un creixement gràcies a les bones collites entre els anys 1730 i 1755.

Al 1730, el comerç va millorar gràcies a les carreteres i les vies d’accés a la ciutat, així com al comerç fluvial i naval.

La màquina de vapor (inventada per Watt el 1769) va millorar el transport i va impactar significativament els sectors secundaris i primaris, especialment la metal·lúrgia, la siderúrgia i el sector tèxtil. Es va aplicar en els vaixells per transportar mercaderies. El 1825 es va aplicar en els trens de les mines i el 1830 en els trens de transport, millorant el comerç i disminuint l’atur.

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte va néixer l'any 1769 a Còrsega. Amb 24 anys va ser nomenat general i va obtenir molts èxits. Va acabar amb els conflictes interns contrarevolucionaris i va obtenir victòries militars a la guerra contra Gran Bretanya. El 1796 va ser nomenat cap de l’exèrcit francès a Itàlia.

Reformes de Napoleó

• Millora de les relacions amb l’Església Catòlica.
• Millores urbanístiques a París: nova numeració dels carrers i ús d’una arquitectura monumental per commemorar les victòries del Cònsol.
• Construcció d’esglésies i sinagogues.
• Creació d’un nou codi tributari.
• Creació d’un nou cos de policia.
• Centralització de l’administració.

Romanticisme

El Romanticisme va sorgir a Alemanya a finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Rebutjava la visió del món de la Il·lustració, basada en la raó, i la fredor i severitat del Neoclassicisme. L’home romàntic busca la llibertat, rebutja la raó i exalta els sentiments i la fantasia. L’amor romàntic és irracional i moltes vegades impossible. Per expressar l’estat d’ànim i els sentiments, s’identifiquen amb la natura. Té un sentiment nacionalista i interès pel món medieval, així com consciència del jo individual.

Nacionalisme

El nacionalisme és un moviment social i polític que exalta el sentiment de pertinença a un poble (la nació) que comparteix una llengua, una cultura i una història.

Revolucions de 1830 i 1848

Revolucions de 1830

A França, el rei Carles X va intentar anul·lar la carta atorgada, provocant la Revolució de Juliol de 1830, destituint-lo i nomenant un monarca liberal, Lluís Felip d’Orleans.

França va passar a ser una monarquia constitucional i el govern va ser controlat per l’alta burgesia.

El moviment revolucionari francès es va expandir per altres països europeus. Amb el suport de França i Gran Bretanya, Bèlgica va aconseguir la independència separant-se d’Holanda l’any 1831 i va passar a ser una monarquia constitucional. A altres països com Polònia, Alemanya i Itàlia, les revolucions van fracassar, però van aconseguir afeblir els monarques absolutistes.

Revolucions de 1848

Com que França patia una forta crisi econòmica, la petita burgesia i els obrers es van unir contra l’alta burgesia, aconseguint que Lluís Felip d’Orleans abdiqués. Es va proclamar la II República Francesa.

La classe obrera creia que les reformes eren insuficients i va iniciar les revolucions de juny contra la Segona República. La petita i l’alta burgesia es van unir per fer front al proletariat. La república va aprovar una Constitució i va nomenar Lluís Napoleó Bonaparte president. L’any 1852, Lluís Napoleó va posar fi a la II República i va iniciar el II Imperi, proclamant-se emperador. Com a conseqüència d’aquests moviments revolucionaris, a Àustria l’emperador Ferran I es va veure obligat a acceptar una Assemblea constituent, i a Hongria i Txèquia, els moviments nacionalistes es van unir als liberals, i ambdós països van obtenir autonomia dins l’imperi austríac.