Revolució Industrial: Putting-Out System, Capital i Nacionalisme Econòmic

Putting-Out System: Organització i Producció Descentralitzada

L'empresari donava feina a mestres, assenyalava les característiques del producte i els terminis de lliurament, i aconseguia així l'estandardització i el control de la producció. En l'elaboració dels productes, que passava per diferents fases, l'empresari organitzava tota la cadena de producció, internalitzant mercats intermedis i procurant evitar els colls d'ampolla que sovint es produïen. S'obtenia així una producció massiva i relativament fluida, però no centralitzada, amb remuneració a tant la peça i no segons el joc d'oferta i demanda al mercat.

Molts empresaris van començar a traslladar a les zones rurals una part creixent de la producció, de manera que es va produir una divisió del treball. Les fases més senzilles i intensives en mà d'obra es traslladaven al camp, mentre que a la ciutat es mantenia l'elaboració de productes de luxe i els acabats dels productes rurals (que requerien més habilitat).

Característiques del Factor Capital a la Revolució Industrial

La Revolució Industrial va engegar amb poc capital. Les primeres màquines eren relativament barates i l'expansió posterior es va fer més amb la reinversió de beneficis que amb recursos als mercats de capitals. Només pel capital circulant es feia un ampli recurs a la banca, però aquesta situació variaria amb la construcció de línies ferroviàries.

Durant la Revolució, la taxa d'inversió aproximadament es va doblar i la taxa d'inversió en el sector del cotó va triplicar la mitjana d'inversió industrial. En l'economia preindustrial, la major part del capital era circulant, i amb la Revolució, totes dues formes van créixer, però molt més el capital fix. Per a tot procés industrial o creixement econòmic, és molt important el capital acumulat, i Gran Bretanya en disposava de molt.

Nacionalisme Econòmic i Proteccionisme

Causes del Nacionalisme Econòmic

• Maduresa de les indústries nacionals que permetien estalviar compres a l'estranger.
• Fi de la primera gran empenta en la construcció de línies ferroviàries.
• Dificultats de molts països monoexportadors de matèries primeres, amb taxes de preus cada cop més desfavorables.
• Depressió econòmica que va comportar la caiguda del poder de compra d'una part de la població.
• Substitució de polítiques de creixement econòmic per polítiques d'industrialització protegida, primer pas cap al retorn general al proteccionisme.

Polítiques Adoptades pel Nacionalisme

Ja no es tractava de defensar la producció pròpia de la competència estrangera, sinó de posar la força de l'Estat al servei del capitalisme nacional. Això es va manifestar en:

• La reserva del mercat interior a través del proteccionisme.
• La captura per la força de mercats exteriors.
• La millora de les comunicacions, la sanitat i l'educació com a ajuda indirecta de l'Estat a l'economia.

Finalment, la defensa dels beneficis capitalistes tant dels treballadors com dels consumidors, amb la tolerància dels càrtels i monopolis. Cal destacar que, fora d'Alemanya, aquestes últimes pràctiques no van ser protegides per l'Estat i fins i tot van arribar a ser perseguides.

Estratègies de les Grans Empreses

Les grans empreses s'organitzaven a escala internacional amb la finalitat de salvar els obstacles que representava el proteccionisme i per mantenir els beneficis. En el primer cas, la solució va ser crear filials a altres països amb socis autòctons: el que s'importava no eren productes, sinó capital, tècniques i tècnics. Per mantenir els beneficis, es va intentar ràpidament la creació de càrtels internacionals eficaços.

Polítiques Econòmiques a França i Gran Bretanya

França: Devaluació i Inflació

• El franc va tornar al patró or amb una paritat que era 1/5 del seu valor abans de la guerra.
• Es va augmentar la massa monetària en circulació per generar més inflació.
• Els francesos van poder demanar més crèdits per a la inversió, ja que, com a conseqüència de la inflació, tenien un interès molt baix.
• D'altra banda, la baixa cotització del franc va permetre augmentar les exportacions (productes francesos més barats).
• La devaluació del franc va comportar una pèrdua de confiança dels inversors en una moneda devaluada.