La Revolució Industrial: Transformacions Clau i Impacte Global
Els historiadors parlen de Revolució Industrial per referir-se a les transformacions econòmiques que van tenir lloc al final del segle XVIII i durant el segle XIX i que van permetre incrementar espectacularment la producció de béns materials. Tanmateix, l'expressió Revolució Industrial potser no és del tot afortunada i pot generar equívocs.
L'adjectiu "industrial" fa molt d'èmfasi en el canvi industrial i deixa en un segon terme els canvis en l'agricultura, el transport i el comerç, que van ser tan importants o encara més.
El fet de descriure el canvi com a "revolucionari" també genera confusió, ja que implica una transformació ràpida entre una situació inicial i una altra de final, quan sabem que el procés d'industrialització va ser un procés lent, divers i força complex.
La Repercussió de la Industrialització
El procés d'industrialització es va iniciar a Europa al final del segle XVIII amb la producció domèstica dispersa -el putting out. La maquinària utilitzada era manual i molt elemental i el vapor, com a font d'energia, tenia poca importància.
Més endavant, la demanda de béns de consum va créixer molt i el sistema de producció domèstica va ser incapaç de satisfer les necessitats d'un mercat en expansió.
Fets que van permetre incrementar la producció industrial:
- El desenvolupament de les noves tecnologies, especialment la màquina de vapor.
- El subministrament de carbó com a primera matèria energètica.
- L'aparició de la fàbrica com a unitat de producció.
La Substitució de les Fonts d'Energia
L'augment de la producció industrial va comportar un augment notable del subministrament de matèries primeres que s'utilitzaven com a fonts d'energia i també la substitució de moltes d'aquestes.
El canvi més important i significatiu va ser el reemplaçament de les fonts d'energia d'origen vegetal o animal -com ara la fusta o la força de tir dels animals- per les d'origen mineral -especialment el carbó- en la primera etapa del procés d'industrialització.
Després, l'electricitat i, més tard, els productes derivats del petroli es van convertir en els principals recursos energètics.
El Paper Clau del Carbó
El carbó només resultava rendible per al consum domèstic i industrial si podia ser transportat a preu barat.
El subministrament de carbó va esperonar la construcció de canals i el desenvolupament de la xarxa ferroviària. Aquest mineral va ser la principal mercaderia transportada per les gavarres i els trens.
Les regions agrícoles per on passaven els canals i els ferrocarrils se'n van beneficiar, perquè els agricultors podien transportar els seus productes als nuclis urbans a un preu raonable.
La Màquina de Vapor i la Indústria
La màquina de vapor, perfeccionada l'any 1769 per l'enginyer escocès James Watt (1736-1819), va contribuir a augmentar significativament la producció industrial i va transformar de dalt a baix el món dels transports.
La major part de les màquines de vapor del final del segle XVIII eren a les mines i es feien servir per a extreure'n l'aigua mitjançant bombes.
Després, la màquina de vapor va ser aplicada als alts forns i, sobretot, es va utilitzar per a generar força motriu en altres màquines, especialment les tèxtils i les de transport.
Indústries Líder de la Revolució
La indústria tèxtil del cotó i la indústria siderúrgica van ser els sectors industrials capdavanters de la Revolució Industrial a Anglaterra.
El desenvolupament tecnològic i la invenció de noves màquines van possibilitar la concentració de treballadors i de màquines tèxtils a les fàbriques.
La introducció de la màquina de vapor va incrementar el rendiment i l'eficàcia de les màquines tèxtils, sobretot de la indústria del cotó.
La indústria siderúrgica, amb els alts forns i les foneries, produïa acer i ferro colat, i la demanda cada cop més gran de vaixells, locomotores, màquines, ponts, rails, etc., la va fer progressar notablement.
La Revolució dels Transports
L'aplicació de la màquina de vapor als transports va començar en els vaixells. Amb el vapor, els vaixells podien ser més grossos i més ràpids, tenien més capacitat de càrrega i, sobretot, no depenien dels vents per a navegar.
La següent innovació tècnica que va perfeccionar el transport naval va ser l'hèlix.
El desenvolupament del ferrocarril també va ser una conseqüència directa de l'aplicació del vapor com a font motriu. L'any 1825, a Anglaterra, va circular el primer ferrocarril miner i el 1830, el primer tren de passatgers, entre les ciutats de Manchester i Liverpool.
L'any 1848 es va inaugurar la primera línia de ferrocarril a la península Ibèrica, entre Barcelona i Mataró. Els ferrocarrils van afavorir els intercanvis comercials i els desplaçaments de viatgers.
Impacte Demogràfic: L'Augment de Població
Fins a l'època de la industrialització, el creixement de la població depenia en gran mesura del medi natural: els recursos naturals, sobretot els alimentaris, establien un límit al creixement de la població.
El procés d'industrialització i els avenços tecnològics van originar canvis en la mortalitat i en la natalitat dels països europeus i van afavorir que s'hi produís un increment demogràfic molt elevat.
Descens de la Mortalitat
Les noves tècniques agrícoles i la millora dels transports van contribuir a reduir els estralls de les crisis de fam produïdes per les males collites.
Les epidèmies van tenir una incidència més petita gràcies al desenvolupament de la medicina i a la posada en pràctica de mesures d'higiene, com ara el clavegueram de les grans ciutats.
Juntament amb la cirurgia, l'avenç mèdic més decisiu per a la humanitat en aquests dos darrers segles va ser la lluita contra les malalties infeccioses que, en forma d'epidèmies, delmaven periòdicament les poblacions.
La disminució de la mortalitat, sobretot la infantil, va ocasionar una acceleració del creixement demogràfic i la prolongació de l'esperança de vida de les poblacions europees. Les grans crisis demogràfiques, característiques de l'època anterior, van desaparèixer.
Control de la Natalitat
La disminució de la natalitat es va produir de manera més progressiva i més tardana que la disminució de la mortalitat i va estar motivada per dos fets bàsics:
- El control voluntari de la natalitat.
- La difusió de les tècniques contraceptives.
Les Grans Migracions Europees
Una de les conseqüències més destacables de la industrialització del segle XIX i de les transformacions econòmiques que la van acompanyar és l'augment espectacular de la població europea.
Aquest creixement va provocar un corrent migratori intensíssim. Entre 1820 i 1915, més de quaranta milions d'europeus es van desplaçar a altres continents, una xifra equivalent a la cinquena part de la població total d'Europa al principi del segle XIX. La majoria dels emigrants es van establir en territoris de característiques climàtiques similars a les d'Europa.
El creixement de la població i l'emigració van promoure l'increment del comerç internacional, gràcies a l'obertura de nous mercats on les indústries europees podien vendre els seus productes manufacturats i comprar primeres matèries i productes alimentaris.