Revolució Industrial: Transports, Moviment Obrer i Realisme

La Revolució dels Transports i les Comunicacions

La màquina de vapor aplicada als desplaçaments va suposar una revolució dels transports:

• Invenció de la locomotora (George Stephenson, 1814) i invenció de la nova línia fèrria d'Anglaterra (Stockton-Darlington, 1825), va facilitar el trànsit de mercaderies i de passatgers.
• Desenvolupament d'un sistema postal gràcies a la revolució dels transports.
• Vaixells de vapor, millor que els tradicionals, més ràpids i resistents.
• Invenció del telègraf elèctric (Samuel Morse, 1838) millora les comunicacions de llarg abast.

Els Inicis del Moviment Obrer

L’impacte de la industrialització va ser molt negatiu per a les classes humils. Els obrers van adquirir consciència de classe (s’adonaren que compartien uns interessos comuns) i es van organitzar per reivindicar millores salarials i laborals, limitació del treball infantil i drets polítics:

• El luddisme, un moviment obrer d’origen anglès que destrossava les màquines i amenaçava els empresaris, s’estengué per Europa al començament del segle XIX.
• Vers el 1825 van néixer a la Gran Bretanya els primers sindicats (les trade unions), que utilitzaven la vaga per pressionar els patrons i els governs. El 1833, el Parlament britànic va aprovar el decret de fàbriques, que millorava les condicions de treball de les dones i els nens.

A més, una sèrie de pensadors socials van defensar formes de propietat col·lectiva com a alternativa al sistema capitalista, que consideraven inhumà i injust:

• Els socialistes científics (Karl Marx i Friedrich Engels, autors d’El manifest comunista) pronosticaven que els obrers accedirien al poder mitjançant una revolució (dictadura del proletariat) i abolirien la propietat privada, que passaria a mans de l’Estat proletari.
• Els anarquistes (Proudhon, Bakunin i Kropotkin) propugnaven la desaparició de qualsevol tipus d’autoritat i de propietat, i l’establiment de relacions socials d’igualtat i cooperació.

El Realisme: Art i Societat

Definició: Moviment pictòric i literari, que sorgeix a França a mitjans del segle XIX, que pretenia descriure la realitat de forma objectiva, sense embellir-la. Tractaven els temes de forma molt diferent de com ho feien els pintors neoclàssics i romàntics.

Característiques:

• No idealitzaven els personatges (com els neoclàssics), tampoc els interessava reflectir les emocions ni grans gestes històriques (com els pintors romàntics).
• Usaven pocs colors i predominaven els tons foscos, això ajudava a plasmar l'atmosfera grisa en la qual vivien la majoria dels treballadors.

Pintura Realista

• Representa escenes de la vida quotidiana (duresa del treball, pobresa, injustícies...).

(Jean François Millet, Les espigoladores i L'Àngelus), (Gustave Courbet, Els picapedrers i L'enterrament d'Ornans) i (Honoré Daumier, La República i Vagó de tercera).

Arquitectura Realista

Característiques:

• Fets de nous materials (ferro, acer, vidre, formigó) fent servir bigues de ferro i peces de vidre es podien bastir construccions de formes atrevides, barates i en molt poc temps.
• Va dissenyar i construir ponts, fàbriques, estacions de ferrocarril...
• La màxima expressió en els edificis de les exposicions universals arreu d'Europa.

(Joseph Paxton, Palau de vidre) i (Gustave Eiffel, Torre Eiffel).

Urbanisme

Calia trobar solucions al problema generat pel creixement de les ciutats, alguns urbanistes hi van presentar projectes.

(Ildefons Cerdà (Eixample de Barcelona, 1859).