Revolució Liberal (1833-1843): Governs i Reformes Clau
El procés de la Revolució Liberal (1833-1843)
Els inicis del regnat i l'Estatut Reial
El testament de Ferran VII establia la creació d’un consell de govern per assessorar la regent Maria Cristina, presidit per Cea Bermúdez. L'única reforma important que va endegar aquest govern va ser la nova divisió provincial en 49 províncies.
Davant l'extensió de la insurrecció carlina i el perill que representaven els immobilistes per al tron isabelí, Maria Cristina va nomenar un nou govern capaç d'atreure els liberals, amb Martínez de la Rosa com a president. Aquest govern va promulgar l’Estatut Reial, un conjunt de regles per a convocar Corts que reconeixia alguns drets i llibertats, però no acceptava el principi de sobirania nacional ni la divisió de poders. Això representava un liberalisme censatari, partidari de limitar el poder absolutista mitjançant un parlament.
La divisió liberal i l'ascens progressista
La reforma de l'Estatut Reial va ser insuficient per a una bona part del liberalisme, fet que va provocar la divisió entre els liberals moderats, que volien un acord amb la Corona, i els progressistes, que exigien reformes més profundes. Aquests últims, descontents amb les tímides reformes, tenien la seva força en el domini del moviment popular, la seva influència en la Milícia Nacional i les juntes revolucionàries.
L'estiu de 1835, els progressistes van protagonitzar diverses revoltes urbanes. Davant d'aquesta situació, el setembre de 1835, Maria Cristina va encarregar la formació de govern al liberal progressista Juan Álvarez Mendizábal, que ràpidament va iniciar un programa de reformes per aconseguir fons per a la guerra contra el carlisme.
Les reformes progressistes i la Constitució de 1812
Quan Mendizábal va decretar la desamortització dels béns del clergat, els privilegiats van instar Maria Cristina a destituir-lo. A més, van esclatar noves revoltes, com la insurrecció dels sergents de La Granja. Això va forçar Maria Cristina a restablir la Constitució de Cadis de 1812 i a lliurar el poder al progressista Calatrava.
Durant el curt període que van estar en el poder, els progressistes van assumir la tasca de desmantellar l'Antic Règim i implantar un sistema liberal. Una de les primeres mesures va ser la reforma agrària liberal, que consagrava els principis de la propietat privada i la lliure disponibilitat de la terra. La reforma agrària liberal es va dur a terme a partir de 1837 mitjançant tres grans mesures.