Revolució Russa de 1905: Causes, Diumenge Sagnant i la Duma
La Revolució Russa de 1905 i el Fracàs de les Reformes Tsaristes
La Revolució del 1905: Crisi i Agitació Social
La situació econòmica i l'agitació social i política van convulsar el règim dels tsars. A més, les derrotes en la guerra contra el Japó van provocar el descrèdit del tsar.
El descontentament dels obrers es va expressar en una sèrie de vagues a Sant Petersburg. Però el gener del 1905, una manifestació pacífica davant del Palau d'Hivern va acabar tràgicament. La guàrdia tsarina va obrir foc contra els manifestants, per això aquest dia es coneix com el Diumenge Sagnant. Aquest esdeveniment va ser el detonant perquè es produís un moviment revolucionari generalitzat.
Conseqüències i Organització Revolucionària
- Els camperols van exigir el final dels abusos dels terratinents.
- Els obrers van organitzar comitès de vaga i van formar els soviets (consells de treballadors). El més actiu era el de Sant Petersburg, presidit per Trotski.
- Els partits polítics clandestins van començar a fer una oposició activa contra la guerra.
- Es va produir el motí del cuirassat Potiomkin, la tripulació del qual es va rebel·lar quan tornaven des de l'Extrem Orient.
Finalment, el tsar va anunciar un conjunt de mesures de caràcter liberal. Es van concedir llibertats civils (llibertat d'expressió, de reunió...) i es va crear un règim representatiu, amb un Parlament, la Duma, elegit per sufragi.
El Fracàs de les Reformes i la Dissolució de la Duma
El Parlament (la Duma) va passar per quatre etapes fins que va desaparèixer definitivament el 1917.
Les Quatre Etapes de la Duma (1906-1917)
La Primera Duma (73 dies)
Els diputats van exigir un règim parlamentari i el lliurament de la terra en mans dels terratinents a la pagesia. El tsar va ordenar la dissolució immediata.
La Segona Duma (fins al juny del 1907)
Era més radical que l'anterior i el tsar va dissoldre-la ràpidament.
La Tercera Duma
Tenia una majoria conservadora i va poder complir tota la legislatura.
La Quarta Duma
Va ser conservadora, però es va mostrar crítica amb la política del tsar durant la Primera Guerra Mundial.
La reforma agrària, que pretenia crear una classe de camperols acomodats, va fracassar. A més, aviat es va retornar a la repressió política. A tot això cal afegir-hi les crisis dels governs tsarins i les camarilles palatines. La situació va empitjorar dràsticament amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial.