La Revolució Russa de 1905: Populistes, Anarquisme i Partits Revolucionaris
L'oposició a l'altsarisme
Els populistes eren un moviment d'origen camperol que defensaven la radical transformació de la societat agrària tradicional a favor dels pagesos, i eren enemics radicals del tsar.
L'anarquisme va arrelar també a Rússia, i recorria a l'acció directa i fins i tot al terrorisme contra dels propietaris i del règim tsarista.
El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, d'ideari marxista i fundat el 1898, que tenia com a líders destacats Plekhànov i Vladímir Ilitx Uliànov, anomenat Lenin (1870-1924).
Aquest partit, a principis del segle XX, es va dividir en dos corrents: bolxevic (majoria) i menxevic (minoria). Els primers eren partidaris d'una revolució socialista directament, mentre que els segons creien necessari que abans hi hagués una revolució burgesa que fes arrelar la industrialització i un règim liberal a Rússia.
El Partit Socialista Revolucionari o SR, essent erit es, tenia gran influència entre els pagesos, defensava la destrucció del tsarisme i la necessitat d'instal·lar la propietat col·lectiva al camp.
El Partit Constitucionalista Demòcrata o KDT (Kadets), era de base burgesa i defensava la instauració d'una democràcia liberal a Rússia.
La Revolució de 1905
El desig d'una societat més justa i més semblant a la d'altres països europeus va prendre força a Rússia a finals del segle XIX.
El malestar social va augmentar el 1904 amb la derrota davant el Japó a l'Extrem Orient i la crisi econòmica que se'n va derivar. El 22 de gener de 1905 (Diumenge Sagnant) a Petrograd (Sant Petersburg), una manifestació pacífica de més de 100.000 persones, homes, dones i nens, davant el Palau d'Hivern, reclamant reformes polítiques i socials, davant el Palau d'Hivern, residència del Tsar, Nicolau II.
La manifestació va ser reprimida molt durament, disparant la guàrdia contra la multitud, i causant prop de 70 morts i més de mil ferits. Va ser durant aquesta revolta quan es crearen els soviets (consells), assemblees d'obrers i camperols destinades a tenir gran influència en l'esdevenidor de Rússia.
Després d'aquesta revolta, el Tsar va dur a terme algunes tímides reformes, com la convocatòria d'una Duma, o assemblea legislativa (en realitat va estar controlada pel tsar) i s'anunciaren reformes en la propietat agrària.