La Revolució Russa (1917-1922): De la Dualitat de Poders a la Formació de l'URSS

La Dualitat de Poders (Març-Octubre del 1917)

• Lenin defensava que la revolució havia de superar la fase liberal burgesa per convertir-se en una revolució del proletariat. A les Tesis d’Abril va proclamar la consigna: «Tot el poder per als soviets!», i va fer una crida per a la sortida immediata de la guerra i per la retirada del suport dels soviets al govern provisional.
• Lvov va ser substituït per Kerenski, un socialista partidari d’accelerar les reformes, però no de sortir del conflicte bèl·lic. El nou govern es va enfrontar amb el soviet de Petrograd i va començar una persecució sistemàtica dels bolxevics.
• El mes d’agost, els militars tsaristes protagonitzaren un cop d’Estat que va ser vençut gràcies a l’ajuda dels bolxevics, la qual cosa va fer augmentar la seva popularitat entre les masses.
• Des d’aquell moment, els bolxevics van prendre la iniciativa i es va passar a la insurrecció armada.

La Revolució d’Octubre del 1917

Les Jornades Revolucionàries

• El 25 d’octubre, les forces insurrectes es van apoderar de Petrograd. Van tenir el suport de la Guàrdia Roja, unitat armada impulsada pels soviets, i van assaltar el Palau d’Hivern, seu del govern provisional.
• El govern provisional va dimitir i la revolució es va estendre ràpidament a Moscou i als nuclis industrials de Rússia.

Primeres Mesures del Consell de Comissaris del Poble

Es va aprovar la formació d’un Consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin. Les primeres mesures van ser:

• La terra per als pagesos.
• Les empreses en mans dels obrers.
• La nacionalització de la banca.
• La supressió de l’exèrcit tsarista.

El nou govern també va reconèixer el dret d’autodeterminació dels diversos pobles que formaven l’Imperi.

Van signar el Tractat de Brest-Litovsk (1918), en què s’acceptaven totes les exigències de la part alemanya. Rússia va renunciar als Països Bàltics, a Finlàndia, als territoris polonesos i a Bessaràbia; Ucraïna es va declarar independent.

La Guerra Civil i el Comunisme de Guerra (1918-1921)

• Els defensors del vell ordre tsarista volien impedir la consolidació de l’Estat soviètic. Van rebre el nom de russos blancs en oposició a la Rússia Roja o revolucionària.
• Per enfrontar-se a aquesta amenaça, Trotski va crear l’Exèrcit Roig.
• Va començar una guerra civil que va condemnar milions de persones a la misèria i a la fam.
• El tsar Nicolau II i la seva família van ser executats pels bolxevics el juliol de 1918 a Iekaterinburg, on eren presoners.
• El 1921, després de la victòria a Ucraïna, l’Exèrcit Roig fou el vencedor.
• La guerra civil va fer que tota l’economia del país s’orientés cap a un únic objectiu: avituallar l’exèrcit per guanyar la guerra. Aquesta fase es coneguda amb el nom de Comunisme de Guerra: tota l’economia va passar a ser dirigida per l’Estat.

Consolidació del Poder Bolxevic i Formació de l’URSS

• El partit bolxevic, que a partir del 1921 va passar a anomenar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), va esdevenir el centre de poder. La direcció va ser encarregada a un comitè anomenat Politburó.
• Només aquells que pertanyien al partit podien aspirar a exercir càrrecs a l’Estat. Les crítiques contra aquesta situació entre els mateixos revolucionaris van ser eliminades.
• L’estructura de l’Estat es va definir així:
  • El màxim òrgan de l’Estat era el Soviet Suprem, amb poder legislatiu.
  • L’executiu estava en mans del Presídium.
• El vell imperi dels tsars es transformà en una república federal i el 1922 es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).