Revolució russa (1917): bolxevics, caiguda del tsarisme i soviets

Context i procés revolucionari a Rússia (1917)

Durant la Primera Guerra Mundial, el 1917 va esclatar la revolució bolxevic a Rússia, que va derrocar el tsar Nicolau II i va instaurar el primer estat comunista del món. Al començament del segle XX, l'Imperi dels tsars mantenia l'absolutisme monàrquic. La seva economia i les seves estructures socials eren d'una de les més endarrerides del continent europeu.

Política del tsarisme

Políticament: el tsarisme era una autocràcia; és a dir, el tsar tenia el poder absolut. Governava per decret i no estava subjecte a cap constitució ni havia de respondre davant d'un parlament.

Agricultura i indústria

Agricultura: era l'activitat econòmica principal. La terra era dels terratinents que pertanyien a una aristocràcia privilegiada. La majoria de la població eren pagesos sotmesos a un règim de vida gairebé feudal, amb condicions de vida miserables.

En algunes zones de l'Imperi es va iniciar un procés d'industrialització impulsat per capital estranger. Entre els obrers s'havia difós el marxisme i el 1898 es va fundar el Partit Socialdemòcrata Rus, que el 1912 es va escindir entre menxèvics i bolxevics. Aquests últims estaven liderats per Lenin.

La revolució de febrer (1917)

Després de la Primera Guerra Mundial, Rússia no estava preparada per a una guerra tan llarga, dura i costosa, ni econòmicament ni políticament. Els desastres militars es van succeir i la mobilització dels pagesos va comportar el descens de la producció agrícola. La població estava desmoralitzada i va començar a organitzar-se en soviets, és a dir, consells d'obrers, pagesos i soldats, que exigien la retirada de la guerra i la fi de l'autocràcia.

Conseqüències de la guerra

• Desastres militars continus.
• Descens de la producció agrícola per la mobilització del camp.
• Desmoralització de la població i organització en soviets.
• Reclams per la retirada de la guerra i la fi de l'autocràcia.

La caiguda del tsarisme

El febrer del 1917 va esclatar una revolució a Sant Petersburg que va provocar la caiguda del tsarisme. El poder va passar a un govern provisional dirigit per Aleksandr Kerensky i recolzat pels partits liberals de la Duma (parlament). Rússia es va convertir provisionalment en una república democràtica.

Govern provisional

Objectius i mesures:

• Rebuig d'una pau separada amb Alemanya.
• Consolidació de les institucions democràtiques.
• Lluita contra la crisi econòmica i la desorganització de l'exèrcit.
• Repartiment de la terra entre els pagesos (teòricament).
• Repressió de les ocupacions de terres i de les revoltes revolucionàries.

Bolxevics

Posicions i reivindicacions:

• Signatura immediata de la pau amb Alemanya.
• Cap suport al govern provisional; reclamaven el traspàs del poder als soviets i al proletariat.
• Control de la producció industrial per part dels soviets obrers.
• Repartiment de les terres entre els pagesos.

Nota: el terme "soviet" fa referència als consells d'obrers, pagesos i soldats que van jugar un paper central en l'organització popular i en les reivindicacions polítiques de 1917. Les tensions entre el govern provisional i els bolxevics van culminar posteriorment en l'Octubre de 1917, quan els bolxevics van prendre el poder.