La Revolució Russa: Causes, Fets i Conseqüències (1905-1917)
1. El principi del segle XX a Rússia
A principis del segle XX, l'absolutisme tsarista i la falta de llibertats impedien el desenvolupament normal de la vida política. El 1896 es va produir la coronació de Nicolau II, en una Rússia que era una gran potència europea.
2. Progrés econòmic i endarreriment social
Existien grans diferències entre les grans fortunes i els obrers i camperols. Hi havia una falta d'una burgesia forta i les zones rurals estaven endarrerides, amb la terra propietat de l'aristocràcia, la monarquia, l'Església ortodoxa i els grans terratinents.
- 1906-1910: Reformes per modernitzar l'agricultura que només van afavorir els kulaks.
- La indústria es va desenvolupar tard i es va concentrar en fàbriques, fet que va facilitar l'extensió d'idees revolucionàries.
3. Enfrontaments polítics
- Ideologia tsarista: Monarquia absoluta amb el tsar exercint tota l'autoritat.
- Classe mitjana: Volia una monarquia parlamentària (Partit Constitucional Demòcrata - KD).
- Obrers i intel·lectuals: Influenciats pel marxisme (Partit Socialdemòcrata Rus):
- Bolxevics (Lenin): Esquerra marxista, defensaven la revolució i no volien aliança amb la burgesia.
- Menxevics: Volien enderrocar el tsar i instaurar la democràcia.
4. La Revolució de 1905
Va sorgir contra el tsarisme a causa dels problemes de Rússia i la crisi econòmica (1902-1903), amb vagues obreres, revoltes al camp i accions terroristes. El detonant va ser la derrota en la guerra amb el Japó (1904).
El gener de 1905, els obrers es van manifestar al palau imperial per demanar millores laborals, protecció i justícia (Diumenge Roig). Van sorgir els primers soviets. El tsar Nicolau II va acceptar la redacció d'una assemblea representativa (Duma), millores laborals i socials, i drets sindicals, però finalment va incomplir les promeses.
5. La Revolució de 1917
La Revolució de Febrer
El 1914, Rússia va entrar a la Primera Guerra Mundial. L'exèrcit no podia vèncer Alemanya ni Àustria-Hongria, el prestigi del tsar va caure i hi va haver fallides en la producció i el subministrament. Els bolxevics s'oposaven a la guerra.
El 1917, a Petrograd, van esclatar manifestacions. El president de la Duma va demanar al tsar un nou govern, però aquest va clausurar la Duma. El 27 de febrer, el govern va dimitir i es va formar el Comitè Provisional de la Duma i el Comitè Executiu Provisional amb soviets d'obrers i soldats, controlats pels menxevics i revolucionaris.
El 2 de març, es va formar un govern provisional (Partit Constitucional Demòcrata, Príncep Lvov i el socialista Kèrenski). Nicolau II va abdicar i es va proclamar la República.
Els governs provisionals
El primer govern provisional va intentar implantar un règim democràtic, però va decidir continuar la guerra amb els aliats. Tot i que es van fer millores socials (repartiment de terres, autonomia de pobles no russos), els problemes van continuar. L'exèrcit es va començar a descompondre i la influència dels bolxevics va augmentar en els soviets.