La Revolució Social a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola
La Revolució Social a Catalunya (1936-1939)
El Poder Popular i les Milícies
El govern de José Giral, per tal de frenar la insurrecció militar, va decidir lliurar armes a les milícies (grups de voluntaris civils armats) dels partits i els sindicats. A més, va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris on s'havien d'integrar les milícies. Com a conseqüència, es va crear una estructura de poder popular, amb els sindicats i els partits d'esquerres com a força per a defensar la legalitat republicana.
Van sorgir consells, comitès i juntes que s'encarregaven de l'organització, per exemple, de l'economia, les columnes de voluntaris... A més, en algunes regions, els comitès i les juntes es van ajuntar per a formar consells regionals, com el Consejo Soberano d'Astúries.
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA) a Catalunya
A Catalunya, Lluís Companys va formar un Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA) amb l'objectiu que agrupés les diferents forces polítiques i sindicals a favor de la República. El CCMA s'encarregava d'organitzar les columnes de voluntaris. Catalunya va ser un dels llocs on es va donar cobertura legal a les col·lectivitzacions (els treballadors tenien el control i la propietat dels béns i dels mitjans de producció).
L'11 d'agost de 1936, es va crear el Consell d'Economia de Catalunya, en què es va fer un pla socialista per a reorganitzar l'economia i es va proclamar el Decret de col·lectivitzacions, que legalitzava el procés. Com a conseqüència, al final de la guerra, hi havia unes 4.500 empreses controlades pels comitès obrers, però en el camp no va tenir gaire importància.
El CCMA va agrupar en una mateixa institució tots aquells que estaven en el bàndol republicà, era una espècie de govern. El poder, per tant, estava en mans del CCMA. Forces i organitzacions que el formaven: Unió Republicana, Acció Catalana Republicana, partits marxistes i ERC. Objectiu: governar Catalunya. Va durar del 21 de juliol al 27 de setembre.
Durant el govern del CCMA, es va viure una atmosfera revolucionària. La corbata, símbol burgès, va ser rebutjada i la gent portava monos de les milícies. Les col·lectivitzacions d'empreses, promogudes principalment pels anarquistes, van proliferar. A l'octubre del 36 es va aprovar un decret de Col·lectivització d'empreses, que abundava en aquesta idea revolucionària.
El Govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)
Una gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort, que concentrés els esforços en guanyar la guerra i que posés fi al terror revolucionari, així que el 5 de setembre de 1936 Largo Caballero, un socialista, va formar un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Al cap de dos mesos s'hi van afegir quatre ministres anarcosindicalistes, com Joan Garcia Oliver, Joan Peiró i Federica Montseny. L'objectiu era crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra. A l'octubre de 1936 van formar l'Exèrcit Popular.
Catalunya durant el Govern de Largo Caballero
A Catalunya, es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es va formar un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas, el qual incorporava altres grups com la CNT, el PSUC, ERC... Els comitès locals van ser substituïts per nous ajuntaments, es van militaritzar les milícies amb la creació de l'Exèrcit Popular de Catalunya i la Generalitat va intervenir econòmicament per tal de frenar les col·lectivitzacions.
En definitiva, la Guerra Civil Espanyola va desencadenar una profunda revolució social a Catalunya, amb la creació de noves estructures de poder popular, la proliferació de les col·lectivitzacions i la irrupció de les milícies. Aquest període convuls va ser marcat per la lluita per la hegemonia entre les diferents forces polítiques i sindicals del bàndol republicà.