Les Revolucions de 1848 i l'Ascens del Nacionalisme a Europa

Les Revolucions de 1848: La Primavera dels Pobles a Europa

Les Revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la Primavera dels Pobles, foren una onada revolucionària que va sorgir a França i aviat es va estendre per la resta d'Europa. Aquestes revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els grans imperis europeus (Rússia, Àustria i Turquia).

Causes de les Revolucions de 1848

• La crisi econòmica de 1847 a França.
• Males collites, especialment de patata.
• Atur generalitzat.
• Negació de drets i llibertats a amplis sectors de la societat francesa durant el regnat de Lluís Felip d'Orleans.

La Revolució a França (1848)

El febrer de 1848 es va produir una insurrecció burgesa i obrera que va provocar l'abdicació del rei Lluís Felip i la proclamació de la II República Francesa, amb el següent programa i mesures:

• Sufragi universal.
• Llibertat de premsa i llibertat d'associació.
• Dret al treball i jornada laboral de 10 hores.
• Creació dels Tallers Nacionals, clausurats uns mesos més tard.
• Abolició de l'esclavitud a les colònies.
• Cambra única en el Parlament.

La radicalització de la revolució al juny va portar a una forta repressió contra els obrers. Posteriorment, Lluís Napoleó va ser elegit President de la República, i es va proclamar emperador el 1852 (Napoleó III, 1852-1870).

Conseqüències de les Revolucions de 1848 a Europa

• Àustria: Caiguda de Metternich i abdicació de l'emperador. Es van produir reivindicacions nacionalistes a Hongria i Txèquia.
• Prússia: Establiment d'un règim liberal moderat.
• Nàpols: Intent de monarquia constitucional (1848-1849).
• Nord d'Itàlia: Sublevació contra els austríacs a Llombardia.
• Estats Pontificis: Proclamació de la República Romana, tot i que els francesos van restaurar el poder papal el 1849.

Els Estats Nacionals i els Moviments Nacionalistes

La revolució liberal va estimular el concepte de nació, entès com un conjunt de ciutadans lligats per una història, una llengua o una cultura comunes, units per la voluntat de viure en comú. La filosofia alemanya de finals del segle XVIII (idealisme, amb pensadors com Herder i Fichte) definia la nació com una ànima espiritual, immutable i eterna, manifestada en la llengua i la cultura. Un exemple destacat és Fichte, autor de Discursos a la nació alemanya (1807).

Tipus d'Estats Nacionals a Europa

A Europa, trobem diferents configuracions d'estats i nacions:

• Estats plurinacionals uniformitzats: Com Espanya, França i Gran Bretanya.
• Nacions fragmentades: Com Alemanya i Itàlia, que buscaven la seva unificació.
• Desajust de fronteres a Europa central i oriental: Imperis com l'Austríac, l'Otomà (o Turc) i el Rus, que contenien nombroses nacions sotmeses (per exemple, Polònia, Bulgària, etc.).

Primers Moviments Nacionalistes (Abans de 1848)

• Insurrecció de Grècia (1820): Un moviment independentista i liberal dins l'Imperi Otomà, motivat pel rebuig al domini turc. La independència del Regne de Grècia es va proclamar el 1822, i Turquia la va acceptar el 1829 amb el Tractat d'Adrianòpolis. Grècia va rebre l'ajut de França, Gran Bretanya i Rússia, interessats en afeblir l'Imperi Turc i controlar el Bòsfor.
• Independència de Bèlgica (1830-1839): Bèlgica es va independitzar d'Holanda (és a dir, es va separar del Regne dels Països Baixos) amb l'ajut de França.

Nacionalisme i Primavera dels Pobles a l'Imperi Austríac

L'Imperi Austríac, un imperi absolutista que exercia el domini sobre diferents nacionalitats, va ser un focus important de moviments nacionalistes i liberals durant la Primavera dels Pobles:

• Insurrecció de Viena: Va provocar l'abdicació de l'emperador i la caiguda del règim absolutista (Metternich).
• Moviments nacionalistes: Es van produir a Praga, Polònia i Croàcia, tot i que sense aconseguir la independència.
• Insurrecció a Llombardia: Al nord d'Itàlia (Milà), es va reclamar la retirada dels austríacs.
• Proclamació de la independència d'Hongria: Aquest fet va portar a una modificació de l'estructura de l'Imperi Austrohongarès el 1867, on l'emperador era alhora emperador d'Àustria i rei d'Hongria, creant dos estats gairebé independents que compartien monarca.

Nacions Europees Sotmeses als Grans Imperis (Exemples)

Algunes de les principals nacions europees sotmeses als grans imperis de l'època incloïen:

• Bulgària
• Estònia
• Letònia
• Lituània
• Finlàndia
• Polònia
• Txèquia
• Eslovàquia
• Eslovènia
• Croàcia
• Bòsnia-Herzegovina
• Sèrbia
• Albània
• Romania
• Hongria (abans de 1867)