Revolucions liberals i nacionalismes (1789–1871) — causes i impacte

Revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789–1871)

U.2

Lliberalisme: definició i principis

Lliberalisme: corrent ideològic, doctrina política i econòmica sorgida de les idees dels pensadors i il·lustrats del s. XVIII. El sistema polític liberal defensa la sobirania nacional, un sistema representatiu i el dret al sufragi (amb l'aparició de partits polítics).

Separació de poders

• Govern (poder executiu)
• Parlament (poder legislatiu)
• Tribunals de justícia (poder judicial)

La constitució, elaborada pel parlament i ratificada pel poble, garanteix els drets i les llibertats dels ciutadans, així com la igualtat jurídica i fiscal. El dret de propietat sosté que l'economia es fonamenta en el lliure mercat i que l'Estat no ha d'intervenir en els afers econòmics.

Revolucions liberals

La burgesia, descontenta amb l'absolutisme i el sistema social privilegiat de l'Antic Règim (A.R.), va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme i va posar fi a l'absolutisme (revolucions liberals burgeses). Aquest triomf va ser l'origen de l'Estat liberal, amb formes polítiques com la monarquia constitucional o la república parlamentària.

Primers corrents liberals: el primer liberalisme (doctrinari) defensava el sufragi censatari — el dret a vot per als rics. Al llarg del s. XIX es va produir una democràcia progressiva i l'extensió del sufragi fins a arribar al sufragi universal.

Nacionalisme

Nacionalisme: ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi Estat.

Nació

Nació: conjunt d'individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis i que volen viure en comú.

Estat

Estat: organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat.

Moviments nacionalistes

Els moviments nacionalistes poden tenir un caràcter disgregador o unificador. En els imperis plurinacionals van sorgir moviments independentistes — per exemple, a l'Imperi Otomà (Grècia) i a l'Imperi Austrohongarès (Hongria, Txèquia) — i, alhora, els italians i els alemanys van lluitar per aconseguir la unificació en un sol Estat.

Causes de la Revolució Francesa

Finals del s. XVIII: França estava sumida en una crisi econòmica i social que provocava un fort descontentament popular; la burgesia estava descontenta per la seva marginació política. La monarquia afrontava una crisi financera a causa de les elevades despeses de l'Estat i de la cort, i pel cost de l'ajuda francesa a la independència dels EUA.

Solució proposada: una reforma fiscal que obligués l'aristocràcia a pagar impostos.

Esclat revolucionari

L'inici de la revolució francesa va incloure la revolta contra els privilegis: els privilegiats es van negar a pagar els nous impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués els estats generals, l'únic organisme que podia aprovar reformes fiscals.

Estats generals

Versalles, maig de 1789 — presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, del clero i del Tercer Estat. La negativa dels privilegiats d'acceptar una major representació del Tercer Estat i que el vot fos per persona i no...