Riscos Naturals, Recursos i Sostenibilitat: Guia Completa

Risc Natural: Definició i Classificació

Es defineix risc natural com la probabilitat, petita o gran, que la població d’una zona sofreixi un dany o una catàstrofe com a conseqüència d’un procés natural. Per a la UNESCO, el risc és la probabilitat de perdre vides humanes, propietats o capacitat productiva a causa d’algun tipus de fenomen natural o provocat per l’ésser humà.

Els riscos naturals són fenòmens físics d’origen geològic, atmosfèric o hidrològic, que es poden produir de manera lenta o ràpida, i afectar un territori a escala nacional, regional o global. Són definits per la presència de determinats processos. En el cas dels riscos geològics, els processos que els defineixen són els deguts a la dinàmica interna (endògens) o externa (exògens).

Temps de Retorn

És el temps que ha de passar perquè existeixi la possibilitat que el succés es torni a repetir.

Factors Clau en l'Avaluació dels Riscos

• La perillositat del procés natural: Pretén calcular la seva potencialitat com a responsable de transformacions en el medi ambient, sense considerar si s'hi desenvolupa o no activitat social.
• La interferència: És el major o menor grau d’adequació entre el procés natural, que actua en una zona concreta i d’una manera donada, i el procés social, que és la manera en què les persones interfereixen amb el procés natural.
• El dany: És el tipus de transformacions sofertes o potencials.
• La catàstrofe social: És la transformació efectiva d’un risc o dany.

Paràmetres Fonamentals per a l'Avaluació dels Riscos

• Les característiques, en sentit ampli, del procés natural.
• La superfície afectada pel procés natural.
• La repercussió en les activitats de la població.

Escales de Riscos

• Zona lliure de risc.
• Zona amb risc molt baix, netament assumible.
• Zona amb risc baix assumible.
• Zona de risc mitjà.
• Zona de risc alt.
• Zona de risc molt alt.

Classificació dels Riscos Naturals

Riscos Derivats de la Dinàmica Interna (Endògens)

• Sísmics (inclou els tsunamis).
• Volcànics.
• Causats per deformacions.

Riscos Derivats de la Dinàmica Externa (Exògens)

• Derivats de l’erosió.
• Associats a processos gravitacionals.
• Relacionats amb les característiques geològiques del subsòl.
• Derivats dels processos nivals, periglacials i glacials.
• Associats a la dinàmica fluvial.
• Relacionats amb els processos litorals.
• Derivats de la dinàmica atmosfèrica.

Gestió del Risc: Predicció, Previsió i Mitigació

La predicció, la previsió i la prevenció de les catàstrofes naturals busquen identificar els processos i els factors de risc que poden suposar un perill per a la població en una zona determinada.

Predicció

Es pretén conèixer i anunciar, abans que succeeixi un fenomen, el lloc i el moment en què es produirà, així com el desenvolupament i la intensitat amb què actuarà.

Previsió

Aprofundeix en l’estudi del risc, ja que permet definir estadísticament, amb anticipació, la probabilitat que succeeixi un fenomen i els seus diferents nivells d’intensitat.

Prevenció

Engloba totes aquelles mesures i activitats, basades en la predicció i la previsió, que es posen en pràctica per evitar l’impacte perjudicial de fenòmens que poden ser perillosos.

Mapes de Risc

Per a realitzar la predicció espacial, s’utilitzen els mapes de risc, que són un tipus de cartografia geològica que assenyala els riscos que poden afectar un territori i indica les potencials superfícies afectades.

Mitigació

Consisteix a posar en marxa el conjunt de decisions i de mesures de protecció establertes abans que es produeixi un desastre com a conseqüència de certs riscos previstos, amb la finalitat de reduir-ne els efectes. També inclou la preparació de mesures que redueixen el risc a llarg termini. Aquestes mesures poden anar des de la construcció d’edificis resistents fins al desenvolupament i l’aplicació de tècniques d’avaluació de riscos relacionades amb l’ordenació del territori des de l’òptica del desenvolupament sostenible.

Riscos Geològics: Sísmics i Volcànics

Els Riscos Sísmics

Les zones amb major activitat tectònica són les que presenten una major activitat sísmica.

Principals Efectes dels Terratrèmols

• Les sacsejades del sòl i dels edificis: La majoria de les morts es produeixen en esfondrar-se les construccions.
• Els desplaçaments superficials del sòl: Tenen lloc a través de les línies de falla del terreny.
• Els lliscaments de terres: Un terratrèmol violent en pot desencadenar milers, depenent de la naturalesa del terreny.
• Els tsunamis o terratrèmols marins: Són sèries d’ones que es desplacen a gran velocitat, produïdes en una massa d’aigua oceànica empesa des del fons marí per una força que la desplaça violentament en la vertical.

Factors que Incrementen els Riscos Sísmics

• Les grans aglomeracions humanes situades en zones de fractura o sobre sòls poc consolidats.
• La devastació més greu es produeix en els barris superpoblats de les ciutats dels països pobres, on abunden les construccions de baixa qualitat.
• En els països rics, són factors de risc afegits l’envelliment de la població, el valor dels béns exposats als riscos i la dependència de les tecnologies, que queden inservibles després d’un terratrèmol.

La Predicció dels Riscos Sísmics

Els terratrèmols estan precedits per sacsejades, deformacions del sòl, modificacions dels camps elèctrics i magnètics i del nivell de l’aigua en els pous. Aquests fenòmens s’utilitzen per a la predicció dels terratrèmols, encara que s’ha de tenir ben present que, junts o aïllats, també es produeixen encara que no ocorrin sacsejades sísmiques, per la qual cosa no poden ser indicadors fiables de la imminència d'un terratrèmol.

Els Riscos Volcànics

Són menys perceptibles per a la població que els riscos sísmics, ja que els volcans perduren inactius durant llargs períodes de temps i proporcionen una falsa sensació de seguretat. El risc que se’n deriva s’incrementa notablement pel fet que milions de persones de tot el món viuen en regions volcàniques potencialment perilloses, atretes per la fertilitat dels seus sòls.

La Prevenció dels Riscos Volcànics

L’única manera de preveure els efectes d’una erupció volcànica és saber quan ha d’ocórrer, per a la qual cosa és necessari un estudi meticulós i constant del volcà, que permeti detectar alguns dels nombrosos fenòmens que indiquen la imminència de l’erupció.

Què s'Estudia per a Detectar el Risc d’Erupció Volcànica?

• Els moviments sísmics en la rodalia del volcà s’incrementen quan un volcà ha d’entrar en activitat.
• Les elevacions del terreny associades a l’ascens de magmes, mitjançant inclinòmetres, sistemes GPS o teledetecció.
• Les variacions dels camps magnètic i elèctric, així com les variacions del flux tèrmic que es produeixen en la zona quan el magma ascendeix a la superfície.
• Les anomalies en el valor de la gravetat que es produeixen quan ascendeix el magma cap a la superfície.
• Les fumaroles d’aigües termals per a detectar canvis químics relacionats amb l’ascens del magma.

La Perillositat dels Volcans

• L’explosivitat de les erupcions: És major com més grans són la viscositat i el contingut en gasos dels magmes que les generen. Si el magma és viscós i molt ric en substàncies volàtils, produeix violentes explosions. L’explosivitat d’una erupció també pot augmentar per la violenta conversió (interacció).
• Els tipus de productes expulsats: Els materials que es projecten a l’aire en les erupcions explosives poden afectar zones molt àmplies en funció de l’altura que assoleixin i de la direcció del vent.
• Els lahars: Són colades de fang i allaus d’enderrocament que es formen en el moment en què la neu o el gel es fonen ràpidament, per efecte d’una erupció o a causa que les fortes pluges arrosseguen els dipòsits poc consolidats.
• Les colades de lava: Quan el magma és fluid i conté pocs gasos es formen grans colades de lava.

Riscos Associats a la Dinàmica Externa

Riscos Associats a l’Erosió

Erosió: És l’arrabassament i la retirada de materials d’una zona deguda als agents geològics externs, com són les aigües superficials, les glaceres o el vent.

L’erosió pot constituir un risc, bàsicament per dos motius:

• Per la pèrdua de recursos que porta associada: La més important és la pèrdua del sòl, recurs de vital importància per al desenvolupament de la vegetació i, per tant, per als ecosistemes i els cultius.
• Per l’acció dels propis materials que són mobilitzats: Quan les aigües superficials arrabassen i transporten grans quantitats de sediments, aquests constitueixen un risc important a causa que poden omplir preses o centrals hidroelèctriques, etc.

Factors que Incrementen l’Erosió i Mesures de Prevenció

Factors que incrementen els riscos: Destaquen els pendents escabrosos, l’escassetat de vegetació i de cohesió dels materials del terreny, l’existència d’un clima àrid, etc.

Mesures bàsiques de prevenció: Determinar l’ús més adequat del terreny en funció de la sensibilitat a l’erosió i reforestar o aterrassar i mantenir les cobertes de vegetació en els vessants.

Riscos Associats a Processos Gravitacionals

Els moviments de materials en els vessants en pendent ocorren amb relativa freqüència i es poden deure a causes naturals o a la pròpia activitat humana sobre el terreny.

La Perillositat es Deu a Dos Aspectes

• La possibilitat que els materials que es desplacin colpegin, arrasin o sepultin persones, edificacions, cultius, etc.
• El fet que el mateix terreny sobre el qual s’assenten aquestes persones, infraestructures, etc., es desplaci pel pendent.

Riscos Associats al Tipus de Subsòl

• Riscos causats per la subsidència o per l’enfonsament del terreny: La subsidència és un procés que generalment no provoca víctimes, però que origina grans pèrdues econòmiques.
• Els riscos causats per sòls expansius: El seu inflament pot desestabilitzar els ciments de les construccions.
• Els riscos causats per les formacions càrstiques: La dinàmica i la morfologia dels terrenys calcaris poden generar la subsidència o l’enfonsament brusc de porcions del terreny i petits terratrèmols.

Riscos Associats a la Neu i al Gel

Les zones molt fredes, on l’aigua es troba permanentment en fase sòlida, o canvia de fase de manera alternativa, es troben sotmeses a certs riscos.

Riscos en Zones Fredes No Glacials i amb Abundants Nevades

Els canvis de fase condicionen canvis de volum en l’aigua del sòl i de les roques, els quals provoquen inflament, ruptures, lliscaments, descamacions i desagregació de blocs o grans.

Riscos en Zones Glacials

Les característiques dels diferents tipus de glaceres i la presència de masses de gel estables o inestables condicionen en bona mesura la naturalesa dels riscos.

Riscos Associats a la Neu i al Gel a Espanya

Aquests processos estan limitats, en les nostres latituds, a zones de mitjana i alta muntanya, i a determinades zones baixes amb certa altitud.

Riscos Associats a la Dinàmica Fluvial (Inundacions)

El risc més important és la inundació derivada de l’augment del cabal. Les inundacions o avingudes es produeixen quan l’aigua cobreix un terreny que habitualment no està submergit.

Els Principals Efectes Catastròfics de les Avingudes

• La pèrdua de vides humanes: Són tant o més importants com més gran sigui la població assentada en els marges fluvials.
• La pèrdua de collites i del ramat.
• Les pèrdues econòmiques.
• El deteriorament de les infraestructures.

Riscos Associats als Processos Litorals

Es deuen principalment a l’acció de la mar sobre les roques i a la distribució dels sediments al llarg de la costa.

Causes de les Inundacions

• Les condicions meteorològiques: Les precipitacions intenses concentrades en poques hores.
• El desgel: La fusió ràpida del gel i de la neu acumulats en zones de muntanya, a causa d’un augment brusc de la temperatura a la primavera o a l’activitat volcànica.
• Les inundacions costaneres: Són produïdes per un augment inesperat del nivell de la mar i els tsunamis.
• La ruptura brusca de dics naturals: Morenes.
• Causes antropogèniques: Les més importants són la ruptura de preses mal construïdes, la impermeabilització de terrenys, la desforestació i l’ocupació de llits o de planes d’inundació.

Factors que Determinen els Riscos Litorals

• Els processos geològics costaners: Les costes es troben subjectes a processos geològics.
• Les grans tempestes: Intensifiquen molt els impactes de la mar.
• Certes activitats humanes: Com l’extracció d’aigua subterrània dels aqüífers costaners, que afavoreixen la infiltració d'aigua de la mar en aquests; el canvi climàtic augmentarà el nivell de la mar i inundarà zones costaneres.

Riscos Associats a la Dinàmica Atmosfèrica

Les pluges torrencials i els fenòmens causats per la força del vent, com vendavals, els ciclons tropicals i els tornados, són els riscos meteorològics més importants que causen catàstrofes en les zones sobre les quals s’abaten.

Vendavals

Amb ratxes de vent amb velocitats grans, que, si assoleixen els 80 km/h, poden provocar la caiguda d’arbres i fer malbé les collites.

Ciclons Tropicals

Són tempestes molt violentes que s’originen a partir de l’escalfament de masses d’aire en zones d’aigües molt calentes properes a l’equador, i donen lloc a forts vents i a pluges abundants.

Catàstrofes i Desastres

Catàstrofes: Són els esdeveniments que resulten de la interacció de successos excepcionals amb una població vulnerable a aquests. Es consideren catàstrofes o desastres naturals tots aquells esdeveniments causants de danys de diferents tipus i de diferents graus, l’origen dels quals és un fenomen de la natura.

Classificació de les Catàstrofes

• Naturals: Són manifestacions de la natura associades a processos geològics interns (terratrèmols, erupcions, etc.) o externs, o a manifestacions del clima (ciclons, inundacions). Aquestes darreres són les més freqüents i nombroses.
• D’origen antròpic: Són conseqüència de les accions humanes i del seu desenvolupament. Aquest és el cas dels conflictes ètnics i polítics, i de les guerres, que arruïnen els països i produeixen desplaçaments massius de refugiats a altres zones, explosions, incendis, etc.

Principals Efectes de les Catàstrofes

• Pèrdues humanes, econòmiques i ambientals: A més de la pèrdua de vides humanes, els desastres naturals ocasionen importants pèrdues materials en els mitjans de producció i de generació d’ingressos, i en les infraestructures.
• El fre del desenvolupament: Els efectes dels desastres poden repercutir sobre la capacitat dels països per a mantenir un desenvolupament sostingut.

Factors que Augmenten els Riscos de Catàstrofes

• L’augment incontrolat de població, ja que implica una disminució en l’accés als recursos i propicia altres factors de riscos associats.
• Les condicions de subdesenvolupament, que produeixen limitacions en totes les etapes relacionades amb la catàstrofe.
• Les actuacions d’urbanització inadequades.
• L’ús inadequat de tecnologies d’alt risc.
• La degradació del medi ambient i el canvi climàtic, que influirà en l’augment d’episodis climàtics extrems, la disminució de la producció, etc.

Recursos Naturals

Recursos naturals: Són les quantitats totals dels materials existents a la Terra que poden arribar a tenir un valor econòmic. Aquests recursos es poden classificar en renovables i no renovables.

Tipus de Recursos

• No renovables: La seva formació ha requerit un llarg o complex procés i, una vegada esgotats, desapareixen per sempre. Aquest és el cas dels recursos geològics (minerals i combustibles fòssils).
• Renovables: Es poden reemplaçar al mateix ritme que es consumeixen. Per tant, alguns poden deixar de ser-ho si són sobreexplotats, que és el que succeeix amb les espècies animals o vegetals, les quals, una vegada extingides, ja no es recuperen.

Principals Recursos Naturals

• L’aire com a recurs: L’aire és un recurs fonamental per a la humanitat i per a la resta dels organismes.
• El sòl com a recurs (No Renovable): El sòl és un suport de totes les activitats forestals, agrícoles i ramaderes; per això, qualsevol desequilibri que s’hi produeixi influeix directament sobre aquestes activitats, bàsiques per a la humanitat.
• Els recursos minerals (No Renovables): Els recursos minerals són les roques i els minerals. Moltes roques s’utilitzen com a material de construcció o com a elements ornamentals.

Els Recursos Energètics

Energies No Renovables

Les més utilitzades són el carbó, el petroli, el gas natural i l’energia nuclear, però estan predestinades a desaparèixer per la sobreexplotació a la qual es veuen sotmeses.

Energies Renovables

Són energies inesgotables, impossibles de sobreexplotar, ja que es renoven constantment. No totes les energies renovables són no contaminants. Excepte l’energia hidràulica, la resta d’aquestes energies encara no poden substituir en la seva totalitat les energies no renovables.

Energies Renovables No Hidràuliques

• Energia solar: És aquella que arriba a la Terra en forma de radiacions electromagnètiques procedents del Sol.

  Avantatges i Inconvenients de l'Energia Solar

  Avantatges: Renovabilitat, escàs impacte ambiental i versatilitat.

  Inconvenients: Dependència meteorològica, distribució irregular, elevat cost i complexitat de les instal·lacions, i dependència de sistemes d'acumulació.

• Energia de la biomassa: És l’energia que s’obté de la massa dels organismes, bàsicament de plantes.

  Avantatges i Inconvenients de la Biomassa

  Avantatges: Renovabilitat, escàs impacte ambiental dels biocultius, etc.

  Inconvenients: Producció de substàncies contaminants, baix rendiment energètic i elevat cost i ocupació de terreny.

• Energia eòlica: És l’energia cinètica del vent. Aquesta energia es pot utilitzar a través d’aerogeneradors.

  Avantatges i Inconvenients de l'Energia Eòlica

  Avantatges: Renovabilitat i netedat, simplicitat i el no excessiu cost dels equips, etc.

  Inconvenients: Els impactes ambientals de les instal·lacions i el seu escàs rendiment energètic.

• Altres Energies Renovables:
  • L’energia geotèrmica: L’interior de la Terra està molt calent. Aquesta calor és el que es coneix com energia geotèrmica.
  • L’energia dels oceans: Gairebé tota procedeix dels moviments d’aigua de la mar i les diferències de temperatura de les diferents capes d’aigua.

Gestió dels Recursos Biològics i Hídrics

Els Recursos Biològics

• La sobreexplotació dels recursos vegetals: Es deu a l’extracció excessiva de fusta o tallades indiscriminades en boscos, certes tècniques agrícoles que empobreixen el sòl o n’afavoreixen la desertificació. Especialment nociu és el sobrepasturatge.
• La caça: Ha portat a l’extinció de moltes espècies i és responsable de l’alarmant descens d’algunes altres.
• La sobreexplotació dels recursos marins: Ha ocasionat que un 60% de les zones tradicionals de pesca mostrin signes d’esgotament. Especialment destructiva és la pesca per descart (pesca bruta), que implica retornar a la mar les captures mortes no desitjades.

L’Aigua com a Recurs Limitat

L’aigua és un recurs molt escàs.

• La potabilització: És el procés de tractament de l’aigua per alliberar-la d’agents patògens i contaminants i convertir-la en aigua apta per al consum humà.
• La depuració: Les aigües residuals reben tractament en les estacions depuradores d’aigües residuals per netejar-les dels residus procedents de les ciutats. Més de la meitat de les malalties infeccioses conegudes depenen de l’aigua per a la seva transmissió, donat que els agents patògens es desenvolupen en aigües insalubres.

Impactes Ambientals i Contaminació

Un impacte ambiental és l’efecte, positiu o negatiu, que produeix una certa activitat sobre l’entorn.

La Contaminació Atmosfèrica

N’hi ha quan les substàncies o formes d’energia presents en l’atmosfera assoleixen concentracions elevades sobre el seu nivell ambiental normal.

Efectes de la Contaminació Atmosfèrica

Aquesta contaminació produeix efectes en la mateixa atmosfera, com ara:

• Reducció de la visibilitat.
• Formació de boires.
• Reducció de la radiació solar.
• Destrucció de la capa d’ozó.
• Formació de pluges àcides.
• Efectes sobre els materials i sobre els éssers vius.

Alguns dels problemes ambientals més importants de la contaminació atmosfèrica són la desaparició de la capa d’ozó, les pluges àcides i el canvi climàtic, conseqüència de l’efecte d’hivernacle.

Pluja Àcida

La pluja àcida es forma quan les emissions de certs gasos, com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, es combinen amb l’aigua de les gotes de pluja i hi formen àcid sulfúric i àcid nítric.

Els principals efectes de la pluja àcida es produeixen sobre el sòl i sobre les plantes. Aquestes precipitacions dissolen els nutrients i els minerals útils del sòl, que són arrossegats per l’aigua. També ataca la cera de les fulles dels arbres, i en redueix la funció fotosintètica i, per tant, el seu desenvolupament.

La Capa d’Ozó

La capa d’ozó és imprescindible per a l’existència de la vida a la Terra. Es produeix quan la radiació ultraviolada procedent del Sol incideix sobre les molècules d’oxigen i les transforma en ozó. L’ozó absorbeix la radiació ultraviolada i, de no existir, no seria possible la vida a la Terra tal com la coneixem avui.

L’existència de productes químics, com els clorofluorocarbonats (CFC), impedeixen que la capa d’ozó es formi amb normalitat i fan que aquesta disminueixi, cosa que pot causar en les persones càncer de pell, cataractes, etc. La prohibició per part dels governs de fabricar aquests compostos i la substitució per uns altres que no danyin la capa d’ozó ha estat un exemple de com actuar conjuntament en contra de la contaminació.

L’Efecte d’Hivernacle i el Canvi Climàtic

Efecte hivernacle: És l’acció del CO₂ i d’altres gasos de l’atmosfera, que impedeixen la sortida de part de la radiació del Sol reflectida per la Terra en forma de calor. Aquest efecte és beneficiós per a la vida a la Terra.

El problema actual és l’augment molt gran i en poc temps dels gasos d’efecte hivernacle. Aquest augment és degut al fet que en els darrers cent anys s’ha triplicat la població del món. Aquest augment de gasos d’efecte hivernacle implica un augment de la temperatura mitjana de la Terra d’una manera més ràpida que altres canvis climàtics que ha experimentat la Terra en el passat.

La Contaminació de l’Aigua

L’aigua està contaminada quan presenta alteracions en les seves propietats físiques i químiques, que resulten perjudicials per a un ús posterior, com el consum humà o per a la seva funció ecològica. Les causes principals són els abocaments d’aigües residuals urbanes o els abocaments industrials.

Definicions Clau

• Residu: És tot el material que resulta d’un procés de fabricació, transformació, utilització, consum o neteja, quan el seu propietari o productor l’abandona per estar mancat d’utilitat.
• Desertització: Engloba els processos que de forma natural porten determinades àrees a condicions desèrtiques.
• Desertificació: És el conjunt de processos provocats per l’acció de l’ésser humà que transformen àrees en zones desèrtiques o semidesèrtiques.

Les Tres Erres (3R)

• Reduir: Utilitzar menys recursos possibles.
• Reutilitzar: Aprofitar una cosa que ja es té per a un altre ús.
• Reciclar: Dipositar-ho al lloc adequat.

Desforestació i Pèrdua de Biodiversitat

La Desforestació

La desforestació és la destrucció a gran escala de les formacions forestals com a conseqüència de la intervenció humana. Es denomina degradació la pèrdua de qualitat de l’ecosistema forestal en algun o en la totalitat dels seus elements. Especialment greu és el cas dels boscos tropicals. La degradació dels boscos i la desforestació són responsables de l’erosió i la pèrdua de biodiversitat.

Causes de la Desforestació

• Tallades indiscriminades en boscos de rebrot.
• Transformació de zones forestals en sòls (agrícoles o urbans).
• Impacte d’altres sectors industrials.
• Tècniques forestals inadequades: excessiva repoblació amb espècies no autòctones, substitució per vegetació no forestal, etc.
• Contaminació atmosfèrica.

La Pèrdua de Biodiversitat

Es pot definir biodiversitat, en termes corrents, com el conjunt de la varietat dels estils de vida sobre el planeta, en totes les seves manifestacions i les seves relacions.

Sis Causes de la Pèrdua de Biodiversitat

1. La destrucció, degradació i fragmentació dels hàbitats.
2. La introducció d’espècies exòtiques.
3. L’explotació excessiva de les espècies i dels recursos.
4. La contaminació de l’atmosfera, del sòl i de l’aigua.
5. El canvi climàtic produït per l’efecte hivernacle.
6. La industrialització agrícola i forestal, que impulsa les monocultures intensives i que provoca un accelerat procés de desforestació.

Desenvolupament i Sostenibilitat

El Desenvolupament Incontrolat

Està basat en la teoria liberal desenvolupista i continua sent el sistema dominant en l’actualitat en els països desenvolupats.

El Desenvolupament Sostenible

Considera que el problema de la humanitat és l’alteració global dels ecosistemes i ens ve a demostrar la incompatibilitat dels plantejaments actuals de producció-consum amb els pressupostos de la sostenibilitat.

Premisses del Desenvolupament Sostenible

• No es produeix autèntic desenvolupament sense que es preservin i millorin les bases mediambientals sobre les quals aquest se sosté.
• No és possible mantenir la salut ecològica del planeta si no es promou un desenvolupament integral de la humanitat, sobretot de les nombroses persones marginades per motius de pobresa.

Medi Ambient i la Cimera del Mil·lenni (2000)

Organitzada per les Nacions Unides el setembre de 2000, les nacions del món es van comprometre a realitzar les inversions necessàries per a millorar les condicions de vida dels seus ciutadans quant a sanitat, educació, etc. En aquesta cimera es van reconèixer certs valors fonamentals, com són la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la tolerància, el respecte a la natura i la responsabilitat comuna.

Objectius de la Cimera del Mil·lenni

1. Erradicar la pobresa extrema i la fam: Reduir a la meitat el percentatge de persones els ingressos de les quals siguin inferiors a un dòlar per dia, i les que pateixen fam.
2. Aconseguir l’ensenyament primari universal: Vetllar perquè tots els infants puguin acabar un cicle complet d’ensenyament de primària.
3. Promoure la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona: Eliminar les desigualtats entre els sexes en l’ensenyament de primària i secundària.
4. Reduir la mortalitat dels infants menors de 5 anys: Reduir en dues terceres parts la taxa de mortalitat dels infants menors de 5 anys.
5. Millorar la salut materna: Reduir la taxa de mortalitat materna en tres quartes parts.
6. Combatre la sida, el paludisme i altres malalties: Detenir i començar a reduir la propagació de la sida i la incidència del paludisme i d’altres malalties greus.
7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient: Incorporar els principis de desenvolupament sostenible en les polítiques i els programes nacionals, i invertir la pèrdua de recursos del medi ambient; reduir a la meitat el percentatge de persones que estan mancades d’accés a aigua potable i millorar considerablement la vida d'almenys 100 milions d’habitants d’infrahabitatges.
8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament: Aquest objectiu, reafirmat a Johannesburg, insta els països rics a adoptar mesures per a alleujar el deute, incrementar l’assistència i permetre als països més pobres l’accés als seus mercats i a la tecnologia.

L’Educació Ambiental

L’educació ambiental busca incrementar la sensibilització dels ciutadans en relació amb els problemes existents en aquest camp i les seves possibles solucions, així com assentar les bases per a una participació plenament informada i activa dels individus en la protecció del medi ambient i una utilització prudent i racional dels recursos naturals.

Principis Rectors de l'Educació Ambiental

• El medi ambient com a patrimoni comú de la humanitat.
• El deure comú de mantenir, protegir i millorar la qualitat del medi ambient com a contribució a la protecció de la salut humana i la defensa de l’equilibri ecològic.
• La necessitat d’una utilització racional i prudent dels recursos naturals.
• La forma en què cada individu pot contribuir amb el seu comportament a la protecció del medi ambient.