Quina és la diferència entre glaceres de casquet i glaceres alpines?

Les glaceres de casquet són masses de gel de milers de km2 que cobreixen el relleu. Les glaceres alpines són més petites, s'encaixen entre les muntanyes i flueixen en forma de llengües des d'un circ glacial.

Què són les barcanes i els ergs?

Les barcanes són dunes en forma de mitja lluna. Els ergs són els deserts d'arena.

Què és un ventall al·luvial?

És el con de dejecció d'un torrent quan ocupa diversos km2. Pot haver-hi risc de riuades en aquestes zones.

Agents geològics externs: vent, glaceres, aigües salvatges i rius

Resum

El text explica els principals agents geològics externs que modelen la superfície terrestre: el vent, les glaceres, les aigües salvatges i els rius. Descriu els processos d'erosió, transport i dipòsit de cadascun i les formes de relleu que generen, com dunes, morenes, torrents, valls en U o en V i deltes.

Punts clau

El vent té poca capacitat erosiva però gran capacitat de transport; quan perd força, diposita els materials.
Les dunes es desplacen en la direcció del vent: l'arena és arrossegada de la cara de sobrevent cap a la de sotavent.
Les glaceres són grans masses de gel en desplaçament; les alpines excaven valls en forma d'U de fons pla.
Les morenes són acumulacions de pedres arrossegades per les glaceres, laterals o centrals.
Les aigües salvatges són estacionals, sense llit fix, i en zones seques creen barrancs, xaragalls i torrents.
Un torrent té canal de desguàs, con de dejecció i conca de recepció; el con pot formar un ventall al·luvial.
Els rius formen xarxes de drenatge dins de conques hidrogràfiques; erosionen el llit i donen lloc a valls en V, meandres, planes d'inundació i deltes.

Posa't a prova

El Vent: Erosió, Transport i Dipòsit

El vent té una baixa capacitat erosiva, però una gran capacitat de transport. Quan perd força, diposita els materials que transporta. L'arena forma acumulacions anomenades dunes, que es desplacen en direcció al vent a mesura que els grans són arrossegats des de la cara enfrontada al vent (sobrevent) cap a la cara al recer del vent (sotavent). La pols transportada pel vent també pot formar grans dipòsits anomenats loess. El vent aixeca l'argila i l'arena, procés anomenat deflació. Els deserts d'arena s'anomenen ergs i les dunes en forma de mitja lluna, barcanes. La deflació produeix camps de pedres, anomenats regs. L'arena té un procés d'escatada anomenat abrasió eòlica.

Les Glaceres: Formació i Modelat del Paisatge

Les glaceres són grans masses de gel que es desplacen des de la zona d'acumulació de neu fins a aquelles on el gel es fon.

Glaceres de casquet: Glaceres de milers de km² que tapen el relleu.
Glaceres alpines: Glaceres de gel de menor mida que s'encaixen entre les muntanyes i que flueixen en forma de llengües des d'una zona d'acumulació, el circ glacial.

El gel produeix intenses meteoritzacions mecàniques sobre les roques i origina relleus escarpats. Les morenes són grans quantitats de pedres arrossegades per les llengües. Poden ser morenes laterals (si s'acumulen a banda i banda de la llengua) i, si s'ajunten dues morenes laterals, en formen una de central. Les llengües excaven valls en forma d'U, de fons pla.

Les Aigües Salvatges: Erosió en Climes Secs

Les aigües salvatges són un agent geològic estacional sense llit fix que posseeix gran capacitat erosiva i de modelat en zones de clima sec i pluges torrencials. L'aigua forma solcs que es van aprofundint i creen barrancs. En zones de pendent fort, l'erosió és molt intensa i desenvolupa xaragalls. Si els solcs conflueixen fins a desembocar en un llit, es formen els torrents. Als torrents es poden diferenciar tres parts: el canal de desguàs, el con de dejecció i la conca de recepció. Quan el con de dejecció ocupa diversos km², rep el nom de ventall al·luvial, on pot haver-hi risc de riuades. A la conca de recepció, l'erosió és molt forta i es poden formar xaragalls. Les torres que queden aïllades per l'erosió reben el nom de pilars coronats.

Els Rius: Dinàmica Fluvial i Formes del Relleu

Els rius són cursos d'aigua permanents que van confluint els uns en els altres fins a formar un corrent principal, que desemboca al mar. El conjunt que forma un riu principal constitueix una xarxa de drenatge, i l'àrea que aporta aigua a aquesta xarxa de drenatge rep el nom de conca hidrogràfica. Els rius flueixen per zones de cert pendent, erosionen el llit, l'aprofundeixen i originen una vall estreta, un congost o una gorja. Les parets laterals de la vall són erosionades pels rierols; per això, van perdent la inclinació vertical i la vall es torna en forma de V. En aprofundir més el llit, el riu perd pendent i capacitat erosiva, comença a fer corbes i s'anomenen meandres, que fan retrocedir les parets i formen valls amples. La plana d'inundació és l'extensió del terreny susceptible de ser inundada quan puja el nivell d'un riu. Quan formen una gran superfície quasi plana, rep el nom de peneplà. Quan el riu acumula materials a la desembocadura, s'origina el delta.