Riscos Naturals: Terratrèmols, Tsunamis i Volcans
Riscos naturals
Risc natural: probabilitat que es produeixi un dany catastròfic per a la població d'una zona o per als seus béns, motivat per un succés natural. Els fenòmens naturals són un risc quan amenacen els interessos humans. El valor d'un risc depèn de:
Perillositat: magnitud i potencial catastròfic del succés, i freqüència amb què ocorre.
Exposició: volum de població i béns que poden veure's afectats.
Vulnerabilitat: susceptibilitat que presenta la comunitat a patir danys.
Risc = perillositat × exposició × vulnerabilitat
Terratrèmols
Terratrèmol: són les vibracions del terreny produïdes per l'alliberament brusc de l'energia acumulada en les roques que es troben sotmeses a esforços.
Com s'origina: 1. El terreny es veu sotmès a esforços. 2. La tensió s'acumula i els materials es deformen. 3. Els materials acaben fracturats i l'energia alliberada fa vibrar el terreny.
El lloc on s'origina el terratrèmol és l'hipocentre. Des de l'hipocentre, les ones sísmiques es transmeten en totes direccions. Els hipocentres se situen a l'interior de la Terra a una profunditat d'entre 20 i 700 km. L'epicentre és el punt de la superfície terrestre més proper a l'hipocentre.
Els terratrèmols es mesuren amb sismògrafs, que dibuixen els sismogrames. La magnitud d'un terratrèmol és la quantitat d'energia que allibera, i es mesura amb l'escala Richter.
Litosfera i tipus de límits tectònics
Litosfera: tipus de límits litosfèrics:
Dorsal oceànica: hi es forma nova litosfera. Les plaques divergeixen i els buits generats són ocupats per materials calents de l'interior (terratrèmols de poca magnitud).
Zones de subducció: llocs on es destrueix litosfera. Hi ha convergència de plaques, una s'enfonsa sota l'altra (major sismicitat).
Falles transformants: llocs on no es crea ni es destrueix litosfera, sinó que es produeix un desplaçament lateral d'una placa respecte a una altra (terratrèmols de major magnitud).
Tsunami
Tsunami: conjunt d'ones de enorme volum originades en elevar-se bruscament una gran massa d'aigua al fons del mar. Solen deure's a terratrèmols amb epicentre sota el mar.
Efectes: mouen un enorme volum d'aigua. Mentre que les ones produïdes pel vent afecten només la capa superficial, els tsunamis mouen l'aigua de la superfície fins al fons.
Es propaga amb poca pèrdua d'intensitat: per això els seus efectes arriben a zones distants.
Sol produir-se una retirada del mar minuts abans de l'arribada de les grans ones.
Com a fenomen volcànic
Volcà: definició: és un lloc de la superfície terrestre per on surt material magmàtic de l'interior. El que s'expulsa pot ser: gasos: vapor d'aigua, CO₂ i alguns de sofre. Lava: material fos que flueix pel cràter. Piroclasts: materials sòlids projectats a l'aire per la força violenta dels gasos.
La fusió de roques a l'interior terrestre origina el magma. El magma ascendeix des de la zona de fusió fins a la cambra magmàtica, cosa que provoca petits sismes locals. Continua arribant magma a la cambra, n'incrementa la pressió, els gasos s'escapen i arrossegaran la resta de components del magma en el seu viatge d'ascens.
Per què és perillós: 2 tipus d'activitat volcànica: Efusiva: lava poc viscosa que surt pel cràter amb suavitat. Explosiva: lava molt viscosa, es solidifica i obstrueix els conductes de sortida. Els gasos s'acumulen i provoquen explosions que projecten a l'aire gran quantitat de piroclasts.
La perillositat es deu a: l'emissió de gasos tòxics, formació de núvols ardents, explosions, colades de fang o lahars i colades de lava.
Senyals precursors d'una erupció: petits sismes locals: generats pel desplaçament del magma a la cambra i per l'obertura de fractures. Canvi en la inclinació del terreny: l'ascens de magma provoca l'abombament de l'edifici volcànic. Augment de la temperatura de l'aigua dels pous. Increment en l'emissió de gasos.
Problema energètic
Problema energètic: tot procés de canvi du associada la transformació d'una forma d'energia en una altra. En qualsevol canvi, la suma de les energies presents abans del canvi és igual a la suma de les energies en què s'han transformat després del canvi: l'energia es conserva (principi de conservació i transformació de l'energia).
En qualsevol transformació, una part de l'energia inicial es dissipa com a calor i no es pot tornar a utilitzar. Aquesta pèrdua d'energia útil s'anomena degradació de l'energia i és l'origen del problema energètic.
Energia primària: és la que es troba contenguda en les fonts d'energia. Perquè sigui disponible per al consum, cal realitzar diverses operacions de transformació i transport.
Energia final: és la que s'utilitza en els punts de consum, com l'elèctrica a les cases o l'energia del gasoil. En aquests processos sempre hi ha pèrdues d'energia.
E. primària = E. final + E. perduda en el transport + E. perduda en altres operacions