Roma: Triumvirats, Guerra Civil i Ascens d'August
Història de Roma: De la República a l'Imperi
Mari (Popu) va ser elegit cònsol 6 vegades = il·legal. Nou conflicte, la Guerra Social, provocada per les diferències entre els romans i els italians. Tenien pocs drets i van reclamar una equiparació amb els romans. Fi de la Guerra Social el 88 aC.
Primer Triumvirat
Pompeu (partit dels optimates), en tornar a Roma després de les seves conquestes, es va aliar amb Cras i Juli Cèsar. Pompeu aportava l'exèrcit, Cras els diners i Cèsar el suport dels populares. Durant aquest període, Cèsar va iniciar la conquesta de les Gàl·lies.
Guerra Civil
Cras va morir a Orient i Pompeu va ser nomenat cònsol únic, trencant el triumvirat. Cèsar es va presentar a Roma i va ocupar la ciutat, fet que va provocar una guerra civil. A la Batalla de Farsàlia, Cèsar va derrotar Pompeu, el qual es va refugiar a Egipte, on va ser assassinat. Cèsar es va convertir en senyor de Roma, primer com a dictador i després com a cònsol. Volia aconseguir el títol de rei. Alguns senadors el consideraven perillós. Va ser assassinat per uns quants senadors, comandats per Cassi i Brutus, fill adoptiu de Cèsar, el dia 15 de març del 44 aC.
Segon Triumvirat
El cònsol Marc Antoni va provocar una revolta per aconseguir el poder de Roma. Però hi havia personatges que pretenien heretar el poder de Cèsar: Lèpid, cap de l’exèrcit de Cèsar, i Octavi, el seu besnebot. Ciceró va ser degollat. Finalment, van decidir enfrontar-se als que havien conspirat contra Cèsar. Es van repartir el poder: Marc Antoni s’ocuparia d’Orient, Lèpid d’Àfrica i Octavi d’Occident. Després d’excloure Lèpid del triumvirat, Marc Antoni i Octavi es van repartir el poder de Roma. Marc Antoni, casat amb Octàvia, germana d’Octavi, la va repudiar per casar-se amb Cleòpatra. La batalla entre Marc Antoni i Octavi davant del promontori grec d’Àccium va acabar amb la derrota dels egipcis. Marc Antoni i Cleòpatra van fugir a Egipte, on es van suïcidar. El 27 aC, Octavi es va convertir en August.
Imperi Romà
Cronologia
Alt Imperi: El Principat (27 aC - 235 dC)
- 27 aC: Títol d’August
- 13 dC: Mort d’August
- 16-68: Dinastia Júlio-Clàudia
- 69-96: Dinastia Flàvia
- 96-192: Dinastia Antonina
- 193-235: Dinastia Severiana
Baix Imperi: El Dominat (284 dC - 476 dC)
- 284-305: Dioclesià
- 306-337: Constantí
- 476: Destronament de Ròmul Augústul per part d’Odoacre, rei dels hèruls, el qual es fa proclamar rei d’Itàlia. Fi de l’Imperi Romà d’Occident.
Alt Imperi: August i la Dinastia Júlio-Clàudia
En arribar al poder, August va restaurar els òrgans de govern republicans. Pretenia aconseguir un govern sota l'aparença d'una república, però va anar acumulant poder per a ell. El Senat continuava tenint els mateixos poders, però modificats: el nomenament dels cònsols es feia a proposta d’August. La societat romana, cansada de les guerres civils, va acceptar el nou règim de govern.