Romanticisme, Impressionisme i Música del Segle XX: Innovació i Passió

Música3,83 KB

Romanticisme Musical: Passió i Expressió

El Romanticisme sent passió per tot allò que és llunyà, màgic i irreal. És una etapa de pensament idealista i radical, en què es valora la llibertat per damunt de tot.

La música romàntica abandona l'equilibri clàssic per buscar una expressió més directa i apassionada dels sentiments i les emocions. La música ocupa un lloc d'honor en aquest període perquè és més abstracta que les altres arts.

Gèneres Musicals Romàntics

Música Vocal i Instrumental

Música Vocal:

  • Òpera
  • Missa
  • Oratori
  • Lied

Música Instrumental:

  • Simfonia
  • Poema Simfònic
  • Sonata
  • Concert
  • Quartet, Quintet, Trio

El Poema Simfònic

El Poema Simfònic és una obra de gènere descriptiu que es desenvolupa a partir d'un fet imaginari.

El Lied

Un Lied és una cançó en estil romàntic i en alemany amb un llenguatge molt estilitzat. S'interpreta amb veu solista i piano.

L'Orquestra Romàntica

L'orquestra s'amplia considerablement, incloent:

  • Percussió (timbales)
  • Vent metall (trompetes, trompes, trombons, tuba)
  • Arpes
  • Vent fusta (clarinets, fagots, oboès)
  • Cordes (violins i contrabaixos)

Impacte Social en la Vida Musical

Els canvis socials que es produeixen en el Romanticisme afecten profundament la vida musical:

  1. Es produeix un canvi de mentalitat de la societat pel que fa a la percepció de l'artista, que passa de criat a Genialitat, d'artesà a artista.
  2. Es generen noves fonts d'ingressos.
  3. Neix el gran públic musical.
  4. Sorgeix una nova esclavitud: la dels gustos del gran públic.

Com Aconsegueix la Música Romàntica Ser Tan Intensa i Apasssionada?

  1. Gust pel virtuosisme i l'ostentació tècnica.
  2. Melodies belles i apassionades.
  3. Ús molt flexible del moviment.
  4. Gran riquesa del moviment.
  5. Les harmonies s'enriqueixen amb canvis constants de tonalitat.
  6. Augment de les possibilitats tímbriques. Es multiplica l'orquestra.
  7. Les formes aconsegueixen una gran durada i s'apliquen d'una manera més lliure (caràcter molt marcat).

Transició i Avantguarda (Segles XIX i XX)

L'Impressionisme Musical (Debussy i Ravel)

L'Impressionisme musical és un estil francès, com el pictòric. Es busca l'experimentació sonora amb la suma de sonoritats, ritmes poc precisos i línies melòdiques no gens definides ni cantables. Sona delicat, és com un núvol sonor on no hi ha emocions sinó sensacions. Els seus representants són Debussy i Ravel.

La Revolució Rítmica de Stravinsky

Stravinsky revoluciona l'ús del ritme. En les seves obres, el ritme entretallat i imprevisible es tracta d'una manera aparentment primitiva. Sona com una veritable bufetada a les orelles del públic de l'època.

L'Atonalitat de Schönberg

La revolució de Schönberg afecta la melodia. Aquesta música construeix les melodies sense tenir present la tonalitat, sistema usat des del Renaixement en què alguns sons de l'escala generen un focus d'atracció. La música de Schönberg és atonal.

La Música Contemporània i el Timbre

La música contemporània dona una gran importància al timbre com a element musical i li atorga tant de protagonisme com a la melodia o al ritme. Cal afegir-hi un altre fet característic de la música del segle XX: l'acceptació del soroll com a material sonor i la seva incorporació a les composicions musicals.

Descarregar

PDF Word HTML