El Romanticisme musical: característiques, formes i orquestra
El Romanticisme: context històric i artístic
Durant el segle XIX, la burgesia adquireix cada cop més influència econòmica i reclama el seu lloc en el poder polític. Després de diverses revolucions, s'estenen les formes de govern de més participació. El Romanticisme és una etapa de pensament idealista i radical en què es valora la llibertat per sobre de tot. Sorgeixen els nacionalismes i les actituds es regeixen més pels sentiments que per la raó.
La música romàntica
En la música, en la literatura i en la pintura, el Romanticisme expressa una passió per allò que resulta llunyà, màgic i irreal; hi ha referències a coses fantàstiques.
La música ocupa un lloc d'honor en aquest període perquè és més abstracta que les altres arts i no dona missatges concrets. La música romàntica abandona l'equilibri clàssic per cercar una expressió més directa i apassionada dels sentiments i de les emocions.
Música vocal
- Òpera
- Missa
- Oratori
- Lied
Música instrumental
- Simfonia
- Poema simfònic
- Sonata
- Concert
- Petites formes per a piano
L'orquestra romàntica
En el Romanticisme, l'orquestra duplica el nombre d'instruments respecte al període anterior. Les formes instrumentals del Classicisme (la sonata, la simfonia i el concert) continuen vigents, però cada cop són més lliures.
L'esquema clàssic de la simfonia es respecta cada vegada menys. Sorgeixen noves formes per a l'orquestra més obertes, que permeten als compositors deixar anar la seva fantasia. En molts casos, l'orquestra s'utilitza amb finalitat narrativa, com en el poema simfònic o en les obres per a ballet.
La música de cambra i la intimitat
La música romàntica presenta alhora una cara més íntima i recollida, que es realitza en composicions curtes per a instruments senzills i molt sentimentals. En la música de cambra, les petites formes per a piano i el lied es toquen als salons de les cases burgeses.
Com reconèixer la música romàntica
La música busca l'expressió de les emocions de manera molt més intensa i personal que en els períodes anteriors. Trets característics:
- Gust pel virtuosisme, melodies boniques i apassionades.
- Ús flexible del moviment i gran riquesa d'efectes i matisos.
- Harmonies amb canvis de tonalitat.
- Augment de les possibilitats timbriques.
- Multiplicació de l'orquestra, que adquireix més rellevància.
- Formes amb un caràcter molt marcat.