El Romanticisme: Orígens, Nacionalisme i Liberalisme
El Romanticisme
El Romanticisme va néixer a Alemanya al principi del segle XIX com una reacció als interessos i pressupostos de la Il·lustració.
El racionalisme havia contribuït a minar els fonaments de l'Antic Règim perquè negava l'origen diví del poder absolut. El reconeixement de la sobirania nacional va convertir l'home en l'únic subjecte de drets i en la font del poder.
Pel Romanticisme, el signe d'identitat més important d'una nació era la llengua. El filòsof Fichte considerava que en la llengua es trobava l'ànima dels pobles. En altres casos, l'element que diferenciava podia ser la pràctica majoritària d'una religió o l'existència d'una ètnia o raça diferenciada.
Tendències polítiques del Romanticisme
El Romanticisme va donar origen a dues teories polítiques: el tradicionalisme i el nacionalisme.
- Tradicionalisme: La identitat dels pobles s'havia anat gestant al llarg del temps i va donar lloc a unes institucions, uns valors i uns costums propis.
- Nacionalisme: En canvi, predicava la identificació de nació i estat, la qual cosa implícitament qüestionava el mapa i les fronteres que s'havien dissenyat en el Congrés de Viena.
Fi de la Restauració
Fins al 1830, Bèlgica no va existir com a país.
Conceptes clau
- Criolls: Fills d'europeus nascuts a Amèrica. Ocupaven, juntament amb els espanyols, el primer esglaó de la jerarquia social americana, però no van gaudir de les altes magistratures polítiques.
- Doctrina Monroe: Principi polític basat en la declaració del president dels Estats Units, James Monroe, davant del Congrés el 1823, que afirmava la seva ferma voluntat d'impedir la ingerència dels països europeus a Amèrica.
- Equilibri europeu: Política que va defensar la Gran Bretanya durant el segle XIX. La política d'equilibri va inspirar el mapa elaborat al Congrés de Viena.
- Juntes americanes: Òrgans de govern col·legiat que es van crear a Llatinoamèrica.
- Liberalisme: Doctrina política que defensa la llibertat individual davant del control estatal, eclesiàstic o social. El liberalisme va defensar la igualtat jurídica de tots els ciutadans.