Romanticisme, Realisme i Literatura Catalana: Guia Completa

Romanticisme i Realisme

Al segle XIX va sorgir un nou pensament antiracional: el romanticisme. Aquest es caracteritza per tot allò relacionat amb el sentiment, les emocions i les idees; allò que no es pot explicar amb la raó és romàntic. La idea central és molt bàsica: el jo contra el món. Tenia un gust especial per l'Edat Mitjana.

La Renaixença

La Renaixença va utilitzar la llengua com a vehicle literari, recuperant la cultura i la tradició literària. Gràcies a aquest gust per l'Edat Mitjana, comença el 1833, quan Bonaventura Carles Aribau va escriure el poema Oda a la Pàtria. S'acaba el 1877, quan Jacint Verdaguer va guanyar els Jocs Florals amb l'obra L'Atlàntida.

Literatura popular vs. culta

• Popular: És anònima, oral, transmesa de pares a fills i no se'n sap l'origen; sempre és cantada.
• Culta: Està signada, és escrita i hi ha consciència d'autor.

En els segles de decadència, la gent no escrivia en català, però sí que cantava i parlava en aquesta llengua.

Gèneres populars

• Religioses: Nadales, goigs.
• Profanes: Corrandes, cançons de bandolers.

Nadales

Només es canten durant l'Advent i el Nadal; són el reflex d'una manera de ser d'un poble.

Corrandes

Són cançons de tots els gèneres, sempre amb estrofes curtes, quartetes de quatre versos i tornada o estribillo.

Goigs

Són els únics que s'imprimien. Eren religiosos i servien perquè la gent els tingués a l'abast. És una cançó per a l'advocació del patró del poble; s'imprimien en fulls molt barrocs. L'estil del goig era musicalment molt senzill: el capellà recitava l'estrofa i la gent cantava l'estribillo.

Literatura Catalana i el Barroc

La literatura catalana va viure una decadència des del punt de vista polític i artístic. Políticament, perquè es van unir les dues corones i Catalunya va perdre la independència. El 1700, amb la Guerra de Successió, arriba una nova dinastia: els Borbons. Felip V va decretar el Decret de Nova Planta.

Literatura barroca

A Catalunya, un gran autor barroc va ser Francesc Vicent Garcia, que escrivia sonets que ridiculitzaven la gent lletja. El barroc aporta dinamisme i moviment. A nivell literari, hi ha moltes figures retòriques. A finals del segle XVII, la gent es cansa i torna a les figures rectes. Als barrocs els agradava treballar les coses velles, lletges o deformes per ridiculitzar-les.

Bandolerisme

Hi ha un tipus de malfactor a Espanya al segle XVII que era antimonàrquic. Hi havia bandolers dolents (assassins i lladres) i bandolers ideològics, estimats per la gent, que robaven als rics per donar als pobres. Se'ls dedicaven cançons, com a Joan Sabat, bandoler de Corbera.