Romanticisme i Renaixença: Anàlisi i Simbologia a 'Terra Baixa'

Romanticisme i Renaixença: Diferències i Connexions

El Romanticisme i la Renaixença són dos moviments que sovint es confonen. Afirmar que la Renaixença és només la versió catalana del Romanticisme europeu és incomplet i poc rigorós. El Romanticisme europeu és molt més que un moviment estètic; defensa la llibertat com a motor creatiu i arriba a la península Ibèrica a través de Barcelona.

Aviat connecta amb els grups que procuraven el redreçament cultural a Catalunya i defensaven els seus trets d'identitat. Es volia recuperar el passat històric per projectar-lo cap a un objectiu futur de progrés. Hi havia una voluntat de recuperació de la llengua i la literatura catalanes a través de múltiples empreses i esforços com revistes, editorials, i els Jocs Florals. Algunes de les figures de més relleu de la Renaixença són Verdaguer, Guimerà i Oller en els camps de la poesia, el teatre i la narrativa, respectivament.

Simbologia a 'Terra Baixa' d'Àngel Guimerà

A Terra Baixa podem trobar bona part dels elements recurrents de l'obra de Guimerà:

• La concepció de l'amor com a força suprema que pot superar qualsevol obstacle.
• Un sentit universal de justícia.
• La visió del món rural com a paradigma de convivència.
• La presència de personatges marginats o desarrelats.

A aquests tòpics del teatre guimeranià, hem d'afegir uns elements simbòlics o mítics que actuen d'una manera rellevant a Terra Baixa:

• La dicotomia terra baixa/terra alta: Anunciada al títol, implica una divisió moral. La terra baixa és degradada, estèril, malvada, en contraposició a la puresa i la bondat que regnen a la terra alta, que és precisament l'espai que acull els dos protagonistes després d'haver restablert l'ordre natural.
• Manelic com a pastor: Ell és el pastor que procurarà que el llop (Sebastià) no s'endugui l'ovella (Marta). Al llarg de tota l'obra, trobem moltes referències a aquesta simbologia.
• Contrastos simbòlics: La sang i els diners, el foc i la neu, l'aigua dolça i la salada.

Els Personatges

Els personatges de l'obra de Guimerà segueixen uns esquemes simples i no s'aparten de la concepció esquemàtica dels bons i els dolents. A Terra Baixa trobem repetits aquests patrons, especialment en els protagonistes del triangle principal:

• Manelic: Un home pur, sense coneixement de la malícia, que al llarg de l'obra evolucionarà per convertir-se en l'heroi que es rebel·la per amor davant l'amo.
• Sebastià: Un personatge força complex, que es troba atrapat entre dues forces antagòniques: l'amor possessiu per Marta i la necessitat egoista de salvar les seves hisendes.
• Marta: Inicialment, víctima de Sebastià; evoluciona al llarg de l'obra.

La resta dels personatges ajuden a tensionar aquest triangle amorós. Alguns ho faran des de la innocència, altres des del desconeixement i altres des de la subordinació. Els Perdigons actuen com a cor dramàtic que representa les característiques de la societat de la terra baixa.

Resum del Primer Acte

En aquest primer acte són presentats tots els personatges de l'obra, començant per Xeixa, Pepa i Antònia. Sebastià, l'amo de tot, vol casar Marta, que és com una mena de filla adoptada per a ell, però entre ells hi ha més que una relació paterno-filial. La vol casar per motius econòmics, ja que ningú pot saber que entre ell i la Marta hi ha una relació amorosa; si no, no podrà cobrar certs diners.

El marit que han buscat per a la Marta és en Manelic, un noi procedent de la Terra Alta que demostra que estima de veritat la Marta i que no es casa per conveniència. Tothom al poble sabia que el casament era un muntatge de Sebastià, excepte Tomàs, l'ermità. Abans del casament, Xeixa es nega a assistir-hi i Sebastià el fa fora. Un cop casats, Manelic i Marta viuen junts, però Marta demostra que no estima Manelic. En canvi, ell es mostra ferit perquè l'estima de veritat i està molt il·lusionat per haver-se casat.