Inici / Apunts / Llengua i literatura /

Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Guia Literària Completa

Llengua i literatura13,02 KB

1. El Romanticisme

1.1 Una nova sensibilitat: la romàntica

  • Origen: Alemanya a mitjans del segle XVIII, es desenvolupa a Europa, Amèrica del Nord i Hispanoamèrica fins a mitjans del segle XIX.

  • Moviment multidisciplinari: Filosofia, pintura, música, dansa i literatura.

  • Nou públic lector: Creixement de la premsa, poesia, teatre i narrativa amb subgèneres com:

    • Aventures (sovint amb rerefons científic).

    • Western (temàtica exòtica).

    • Gòtica (terror).

    • Negra (misteri, detectivesc).

    • Històrica.

    • Femenina.

Característiques del Romanticisme

  1. Rebuig de la raó i exaltació de l’emoció:

    • Passió, imaginació, fantasia i interès per l'irracional.

    • Temes com el misteri, la màgia, el fora de la llei i el marginat.

  2. Creativitat lliure:

    • Rebuig de la norma neoclàssica.

    • Valoració de l'originalitat i la lletgesa.

  3. Individualisme:

    • Importància del «jo» i de la llibertat individual.

    • Afany de conèixer el món interior de l’artista.

  4. Nacionalisme:

    • Defensa de les identitats nacionals basades en llengua, història i cultura.

  5. Rebuig del capitalisme modern:

    • Menyspreu per la superficialitat burgesa.

    • Malenconia i evasió cap a ideals medievals, exotisme o harmonia divina.

  6. La natura:

    • Inspiració i símbol de les emocions humanes.

    • Espai sagrat conegut com «el sublim».

Exemples d’obres i autors romàntics

  • Literatura: Johann Wolfgang von Goethe, Els sofriments del jove Werther.

  • Pintura: Caspar David Friedrich, Caminant sobre el mar de núvols.

  • Música: Ludwig van Beethoven.

1.2 El Romanticisme a Catalunya

  • Arribada tardana per context històric:

    • Guerra de Successió, Decrets de Nova Planta, exili liberal.

  • Romanticisme català:

    • Conservador, poc radical, poc imaginatiu.

    • Caràcter lingüístic, patriòtic i religiós.

  • Coexistència amb el Realisme:

    • Objectivitat i anàlisi de la societat burgesa.

    • Interès per la vida ordinària i el costumisme.

1.3 El Realisme i el Naturalisme

  • Realisme:

    • Reacció contra la subjectivitat romàntica.

    • Psicologia dels personatges i crítica al món burgès.

    • Representació senzilla i versemblant de la vida quotidiana.

  • Naturalisme:

    • Determinisme biològic i social.

    • Narrativa objectiva, sovint amb ambients degradats.

    • Exemple: Émile Zola, Nana.

2. La Renaixença

2.1 Context i objectius de la Renaixença

  • Moviment cultural i social: Recuperar la identitat catalana després de segles de decadència.

  • Influència del Romanticisme europeu:

    • Redescobriment del passat medieval català.

    • Reivindicació de la llengua i cultura pròpies.

2.2 Característiques de la Renaixença

  • Reconstrucció històrica:

    • Divulgació de clàssics medievals, recull de llegendes i poesia oral.

    • Fixació d’un model de llengua literària (dialecte barceloní com a base).

  • Nacionalisme cultural:

    • L’excursionisme com a eina per reconèixer i estimar el territori.

2.3 Els Jocs Florals

  • Restauració el 1859:

    • Certamen literari basat en tradicions medievals.

    • Premis principals:

      • Englantina d’or: Poesia patriòtica.

      • Viola d’or i argent: Poesia religiosa o moral.

      • Flor natural: Poesia d’amor.

    • Gran èxit popular i impuls de la literatura catalana.

2.4 Etapes de la Renaixença

  1. Formació (1833-1859):

    • Inici amb l’Oda a la Pàtria d’Aribau.

  2. Consolidació (1860-1888):

    • Consagració d’autors com:

      • Jacint Verdaguer: Poesia.

      • Àngel Guimerà: Teatre.

      • Narcís Oller: Narrativa.

  3. Dissolució (1888-1892):

    • Transició cap al Modernisme.

Jacint Verdaguer: Cronologia

  • 1845: Naixement.

  • 1877: Publicació de L'Atlàntida (poema èpic).

  • 1880: Proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals.

  • 1883: Publicació de Vora la Mar.

  • 1890: Viatge a Terra Santa i inici d'una crisi espiritual.

  • 1892: Estada al monestir de La Gleva.

  • 1893: Viu amb una dona i els seus fills, generant controvèrsia.

  • 1896: Retirada dels seus privilegis com a capellà.

  • 1898: Rehabilitat com a capellà.

  • 1902: Mort de Jacint Verdaguer.

Anàlisi d’un poema: Mètrica i Figures Retòriques

1. Mètrica

  1. Comptar les síl·labes:

    • Comptar fins a la darrera síl·laba tònica.

    • Ajustar segons el final del vers:

      • Aguda (+1), plana (igual), esdrúixola (-1).

    • Considerar sinalefes, elisions, sinèresi o dièresi.

  2. Identificar el tipus de vers:

    • Art menor: Fins a 8 síl·labes.

    • Art major: 9 o més síl·labes.

  3. Determinar la rima:

    • Consonant (sons exactes) o assonant (vocals).

    • Identificar rimes masculines (agudes) o femenines (planes/esdrúixoles).

    • Representar l’esquema de rimes amb lletres (ABAB, ABBA, etc.).

  4. Estrofa o composició:

    • Classificar segons el nombre de versos i la combinació de rimes (quartet, sonet, romanç, etc.).

2. Figures Retòriques

  1. Figures fonètiques: Relacionades amb el so.

    • Al·literació: Repetició de sons.

    • Onomatopeia: Sons que imiten sorolls.

  2. Figures lèxiques: Relacionades amb les paraules.

    • Metàfora: Comparació implícita.

    • Comparació: Amb «com» o «semblant a».

    • Personificació: Qualitats humanes a elements no humans.

  3. Figures sintàctiques: Relacionades amb l’estructura.

    • Anàfora: Repetició d’una paraula al principi de versos.

    • Hipèrbaton: Alteració de l’ordre natural de les paraules.

  4. Figures semàntiques: Relacionades amb el significat.

    • Antítesi: Contraposició d’idees.

    • Hipèrbole: Exageració.

Estrofes comunes

  1. Apariat: Dos versos amb rima assonant o consonant (AA o aa).

  2. Tercet: Tres versos, sovint encadenats (ABA BCB CDC...).

  3. Quarteta/Quartet: Quatre versos; d’art menor (quarteta) o major (quartet) amb rima creuada (ABAB) o encreuada (ABBA).

  4. Quintet: Cinc versos amb dues rimes; esquema variable (ABABA, ABBAB, etc.).

  5. Octava reial: Vuit versos d’art major, rima ABABABCC.

  6. Dècima: Deu versos isosil·làbics, sovint heptasíl·labs; espinela amb esquema ABBAACCDDC.

  7. Sonet: Catorze versos (dos quartets + dos tercets); rimes com ABBA ABBA CDC DCD.

Composicions poètiques més grans

  • Romanç: Nombre indeterminat de versos; rima assonant en parells i lliure en senars (-a-a-a-a...).

  • Altres: Oda, elegia o himne, amb estructura més lliure o regular.

Terra baixa d'Àngel Guimerà: Anàlisi

Terra baixa és una de les obres més reconegudes d'Àngel Guimerà i un clàssic fonamental del teatre català. Estrenada el 1897, l'obra és una poderosa reflexió sobre la lluita per la llibertat i la dignitat humana, i planteja un fort contrast entre dos mons oposats: la «terra alta» i la «terra baixa». Mentre que la «terra alta» representa un espai de llibertat, innocència i contacte amb la natura, la «terra baixa» simbolitza la corrupció, l'opressió i els conflictes que dominen la societat humana.

Argument de Terra baixa

La història gira al voltant de Manelic, un pastor de la muntanya, innocent i desconeixedor dels enganys i la crueltat de la «terra baixa». Aquest món de les planes està dominat per Sebastià, un terratinent poderós, corrupte i despietat, que manté una relació secreta amb Marta, una jove camperola que viu sota el seu control. Per protegir la seva reputació i evitar sospites sobre la seva relació amb Marta, Sebastià obliga Marta a casar-se amb Manelic. A Manelic, que mai ha sortit de la muntanya, li prometen una vida millor i una dona, Marta, però ell desconeix la situació real i el motiu pel qual Sebastià vol casar-lo.

Encara que Marta inicialment rebutja aquest matrimoni, a mesura que passa el temps, descobreix en Manelic una sinceritat, bondat i puresa que no ha trobat mai a la «terra baixa». Progressivament, Manelic descobreix les veritables intencions de Sebastià i s'adona que el seu matrimoni només era una estratègia per ocultar les relacions de l'amo. Amb això, desperta en ell un desig de lluita i venjança per alliberar-se de l'opressió i protegir la dignitat pròpia i la de Marta. La trama culmina en un enfrontament intens en què Manelic decideix defensar els seus valors i la seva llibertat, posant fi al domini de Sebastià sobre ells.

Temes principals de l'obra

  • Contrast entre el bé i el mal.
  • L'amor que ho pot tot.
  • Contrast entre el poder i la llibertat.
  • Puresa versus corrupció.

Estil i influències de Terra baixa

Terra baixa és una obra inspirada en el Romanticisme, però també incorpora elements del Naturalisme i el Realisme, moviments que busquen mostrar la realitat social i psicològica dels personatges. Guimerà aprofundeix en la psicologia dels protagonistes, en especial en Manelic, convertint-lo en un heroi tràgic, representant de la lluita de l’individu enfront del poder opressor. Aquesta dimensió fa que l'obra transcendeixi el seu context i esdevingui universal.

Elements Realistes

  • Conflicte de classes socials.
  • Abús de poder.
  • Crueltat.
  • Llenguatge col·loquial.

Elements Romàntics

  • La «terra alta»: exotisme, puresa, llibertat, natura, innocència, evasió, triangle amorós.
  • La «terra baixa»: corrupció, conflicte, falsedat, llei dels humans, poder.

Estructura per actes

Acte I

  • Introducció dels personatges.
  • Preparatius i realització del casament.

Acte II (10 dies després)

  • Manelic s’adona de la brutícia moral.
  • Marta fa un gir: passa de sentir afecte per Sebastià a estimar Manelic.

Acte III (hores després)

  • Els negocis de Sebastià es consoliden.
  • Desenllaç de la trama.

Característiques dels personatges

Sebastià

  • Egoista.
  • Possessiu.
  • Manipulador.
  • Dèspota.
  • Poderós.
  • Maltractador.
  • Agressiu.

Marta

  • Innocent.
  • Feble i forta (ambivalència).
  • Turmentada.

Manelic

  • Salvatge.
  • Innocent.
  • No és ximple.
  • Pur.

Simbologies clau

  • La «terra alta» i la «terra baixa»: contrast de valors i entorns.
  • Els animals:
    • L'ovella: símbol de Marta.
  • El duro (llei de la «terra baixa») i la sang (llei de la «terra alta»).

Descarregar

PDF Word HTML