Romanticisme i Renaixença: Poesia del Segle XIX i Gèneres Literaris
El Romanticisme: Poesia del Segle XIX
El Romanticisme és el moviment que, a finals del segle XVIII, neix a Alemanya i que té com a gèneres majors la poesia, el teatre i la prosa. Es basa en aquests temes principals:
- El paisatge.
- L'exaltació del passat (el poble).
- L'intimisme (el jo romàntic, que explica subjectivament el que volen).
- Els llocs exòtics i llunyans.
- L'ideal.
Des d'Alemanya, l'èxit d'aquest moviment arriba a totes les literatures universals, de manera que durant tot el segle XIX, cada poble (cada llengua i cada literatura) té el seu propi romanticisme amb algunes variants.
El Romanticisme Anglès: Exotisme i Misteri
A Anglaterra sorgeixen poetes que canvien una mica els temes inicials del romanticisme alemany afegint-hi exotisme i morbositat. Per exemple, els llocs de les seves poesies són castells en ruïnes, monestirs tenebrosos i cementiris.
Del romanticisme anglès també neixen els poemes, la poesia i la narrativa de terror i misteri, amb autors com Edgar Allan Poe, que també va inventar la ciència-ficció.
El Romanticisme Francès: Temes Socials
Per les circumstàncies socials i polítiques de França, els poetes i autors de teatre francesos escriuen sobre temes col·lectius, socials i revolucionaris. En aquest àmbit, sobresurten els poetes Lamartine i Víctor Hugo.
El Romanticisme a la Literatura Castellana
Aquest moviment és bastant tardà, situant-se cap a finals del segle XIX. Segueix més les pautes del Romanticisme anglès (llocs tancats, misteri) i no tant les pautes de l'alemany.
En poesia a Castella sobresurten Gustavo Adolfo Bécquer i Rosalía de Castro. També hi ha autors de teatre que van arribar a la fama mundial gràcies al gran músic romàntic italià Verdi, que va crear òperes basades en els seus llibres.
La Renaixença: El Romanticisme a Catalunya
El Romanticisme a Catalunya s'anomena Renaixença (com a contrari de Decadència).
Característiques i Context Històric
La Renaixença és el títol que la història ha concedit al període que va des del 1833 al 1877, en el qual es va donar un impuls a la producció literària culta en llengua catalana després de tres segles de decadència.
Aquest impuls es va regir per la conscienciació nacionalista assolida per la burgesia arran dels canvis provocats per la Revolució Industrial. El terme Renaixença sorgí de la publicació de la revista que portava aquest mateix nom: La Renaixensa.
Una causa directa de la Renaixença va ser l'agitació social viscuda entre els segles XVIII i XIX com a conseqüència dels canvis polítics i dels problemes econòmics. La introducció d'idees provinents del Romanticisme també tingué un paper destacat. Totes les característiques de la Renaixença són una oda a la pàtria.
Els Jocs Florals (1859)
El 1859, la poesia va tenir molt d'èxit. Hi havia molts poetes i es va reprendre la idea de fer un concurs de poesia: els Jocs Florals.
El lema escollit fou: «Pàtria, Fe i Amor», que corresponia als premis que s'atorgaven en poesia:
- Englantina (Pàtria)
- Viola (Fe)
- Flor Natural (Amor)
Aquests Jocs Florals van propiciar l'aparició de noves generacions d'autors que van consolidar la recuperació dels diferents gèneres literaris i van ajudar a crear una infraestructura editorial al voltant de l'aparició d'un públic consumidor de literatura en llengua catalana.