El Romanticisme: Societat, Estètica i Música del Segle XIX

El Romanticisme: Societat i Estètica (S. XIX)

El Romanticisme va aparèixer a Alemanya al principi del segle XIX, i des d’aquest país es va difondre per tota Europa. A diferència d’altres períodes històrics més homogenis, durant el Romanticisme existeixen alhora tendències molt diferents i, de vegades, contradictòries.

El Triomf de la Burgesia

Aquest període representa el triomf de la burgesia per damunt de la noblesa. Les noves idees polítiques (s. XVIII), refermades per la Revolució Francesa, van permetre que aquesta classe social adquirís encara més poder polític i econòmic. Els principals mecenes i protectors de l'art van ser els burgesos.

L'Esperit Romàntic i les Seves Temàtiques

Els artistes romàntics es fixen en els aspectes més agitats de l’esperit humà (emocions, sentiment, apassionament, amor per la llibertat, inspiració, etc.). Demostren un interès especial per les següents temàtiques:

• La història i la cultura del passat.
• La Natura: Era admirada pels artistes romàntics per la bellesa i la força terrible que demostra.
• La Religió: Es manifesta en dues vessants:
  • Com a element de comunicació personal i íntima amb Déu (manera mística).
  • Com una forma d’unió de la humanitat en la germanor i l’amor universal.
• La Cultura del propi país: Aquest interès anirà creixent en el transcurs del segle XIX. Les rondalles, contes, tradicions i cançons populars eren recollides i anotades pels primers estudiosos del folklore.

Com és la Música del Romanticisme?

Elements Musicals Clau

Melodia

És l'element que hi predomina, i els compositors exploren totes les possibilitats expressives que pot tenir. La melodia perfecta és la que aconsegueix transmetre els sentiments personals i emocionar l'oient. Esdevé una forma d'expressió individual de cada compositor. Durant el segle XIX hi ha molts tipus de melodies: senzilles, semblants a les del Classicisme o a les de la cançó popular, i també de fantasioses, plenes d'escales i notes d'ornament.

Ritme

Enfront de l'estructura clara i regular del ritme del Classicisme, els romàntics intenten convertir-lo en un element més que afegeixi expressivitat. La varietat dels ritmes del Romanticisme és molt gran i està lligada a la individualitat de cada compositor. Per aconseguir més expressivitat, de vegades s'escriuen combinacions rítmiques que creen un efecte d'agitació i apassionament de la música d'aquesta època. Un altre element rítmic utilitzat és el tempo rubato, que consisteix a canviar per uns moments la velocitat de la pulsació, més lenta o més ràpida, amb finalitats expressives.

Harmonia

Continua lligada a la tradició clàssica, i es continuen fent servir els acords principals. S'introdueixen elements nous com:

• La modulació: Consisteix a canviar de tonalitat en el transcurs d'una peça. Els acords principals, doncs, passen a ser uns altres.
• El cromatisme: Consisteix a utilitzar en una obra notes que no pertanyen a l'escala de la seva tonalitat.

Textura

La melodia és l'element primordial durant el Romanticisme. La textura més utilitzada segueix sent la melodia acompanyada.

Conjunt Instrumental: La Música de Cambra

El conjunt de cambra està format per un nombre reduït d'instruments:

• Duo o Duet: Qualsevol combinació d'instruments (violí i guitarra, flauta i arpa, violí i violoncel), tot i que la més important és la combinació violí i piano.
• Trio o Tercet: El més habitual és violí, violoncel i piano. Altres exemples: Trio de canyes (oboè, clarinet i fagot); oboè, violoncel i clavecí; tres guitarres.
• Quartet:
  • De corda: 2 violins, viola i violoncel.
  • De flautes de bec: flautes de bec soprano, contralt, tenor i baix.
  • Fregades: violí, viola, violoncel i piano.
• Quintet: Flauta travessera, oboè, trompa, fagot i clarinet.
• Sextet: Dues violes, dos violins, dos violoncels.
• Septet: Violoncel, contrabaix, violí, viola, clarinet, fagot i trompa.