Roques no carbonàtiques: carbó, evaporits, guix, halita i bauxita

Roques no carbonàtiques

Les roques sedimentàries no carbonàtiques inclouen carbons, hidrocarburs, evaporits, sílex, bauxita, fosfats sedimentaris i formacions de ferro bandejat.

Combustibles fòssils

• Carbó (ordenat de menys a més antic):
  • Torba: plantes parcialment alterades i poroses.
  • Lignit: tou, marró i de poc poder calorífic.
  • Carbó: tou, negre, principal font per generar energia.
  • Antracita: dura, negra i de gran poder calorífic.
• Petroli: resultat de la maduració del querogen.

Evaporits

Els evaporits són roques sedimentàries químiques formades per minerals precipitats per l'evaporació d'una salmorra, o de la seva erosió.

Minerals més importants

3 clorurs: halita (NaCl), silvita (KCl) i carnal·lita (KMgCl₃·6H₂O).

2 sulfats: guix (CaSO₄·2H₂O) i anhidrita (CaSO₄).

Silvita

Font de potassi que pot tenir halita barrejada. És fàcilment soluble en aigua i cristal·litza en forma de cubs (granular o compacta). La coloració depèn de les impureses. Producció mundial de potassa: Israel i Alemanya.

Halita

Soluble en aigua, amb impureses de sulfats i clorurs. S'obté en salins, mines i surgències evaporítiques. És de color blanc o incolor, i els cristalls cúbics s'agrupen i formen tolvs.

Cicle del sulfat càlcic

CaSO₄·2H₂O (guix primari) → CaSO₄ (anhidrita, per enterrament) → CaSO₄·2H₂O (guix secundari, per exposició superficial).

Guix

Soluble en àcid. Incolor, blanc o gris; amb impureses pot ser de groc a vermell. Cristalls de mida gran; també pot presentar formes fibroses. És tou (2 en l'escala de Mohs) i es ratlla amb l'ungla. Espanya és el 5è productor mundial. S'utilitza en construcció i, amb argila, es fan fertilitzants, vidre o paper.

Anhidrita

Formada per la transformació del guix primari. Sembla secundària, però és més dura.

Chert (sílex)

Forma microcristal·lina o criptocristal·lina de sílice que pot tenir dos orígens: orgànic, a partir de microorganismes amb esquelet, o inorgànic, a partir de processos químics. Apareix lligat a la diagènesi en forma de nòduls. Presenta fractura concoidal i és molt dur.

Bauxita

Roca sedimentària residual, rica en hidrats d'alumini. Resulta de la meteorització dels feldspats i feldspatoides en condicions ambientals càlides i humides. És una barreja d'òxids i hidròxids d'alumini, sovint acompanyada d'hematites. És tova i de estructura variable, sovint pisolítica.

Fosfats sedimentaris

Formats en ambients marins poc profunds. S'hi troben molts fòssils. S'utilitzen com a fertilitzants.

Formacions de ferro bandejat

Roques molt antigues que indiquen que la Terra era tan pobra en oxigen que no es podia oxidar el ferro. El ferro dissolt era transportat en l'aigua i en precipitar-se formava els hematites.