Rosellonès i Valencià: Característiques Lingüístiques

Castellà8 de juny 20253,87 KB

Característiques Lingüístiques del Rosellonès

Tendència a tancar en [u] les [o] tòniques.
Supressió de la vocal neutra en les paraules esdrúixoles acabades en -ia: gàbia → gabi.
Caiguda de la -d- en el grup -dr-: tendre → tenre.
Desaparició de la -x en les paraules acabades en -ix: peix → pei.

La desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu és -i: jo canti.
Els pronoms febles es col·loquen sempre al davant del verb: te veure, te casar, la veient.
Eliminació de la -n en els plurals en -ns: camins → camís.
Negació amb pas (per influència francesa), sense l’adverbi no: No m'agrada pas → M'agrada pas.
Els numerals es formen per influència francesa: truasieme.
El verb ser s’usa com a auxiliar per a la conjugació dels temps compostos d’alguns verbs: S’és tallat un dit.
Manteniment del possessiu llur, dels indefinits arcaics qualque, qualcú, quelcom i de la conjunció mes (però).

No hi ha paraules esdrúixoles: música → musica; llàgrima → llagrema.
Gal·licismes (paraules d'origen francès): despatx → bureu (fr. bureau).
Occitanismes: banyes → cornes; pescador → pescaire; got → veire; ganivet → cotell.

Vocalisme semblant al del català nord-occidental, és a dir, amb un sistema tònic amb 7 sons i un d’àton amb 5.
Articulació labiodental de [v].
Pronunciació dels sons oclusius finals: camp, salt.
Caiguda freqüent de la -d- entre vocals: cremada → cremà.
Pronúncia de la -r final: pensar, cantar.

La desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu és -e: jo canto → jo cante; jo penso → jo pense.
Terminacions en -ara, -era, -ira en l’imperfet de subjuntiu: cantés → cantara; pogués → poguera.
Demostratius (triple gradació díctica tant en els determinants com en els pronoms, i també en els adverbis): este, eixe, aquell; esta, eixa, aquella.
Combinació de pronoms febles de CI+CD, sempre en aquest ordre. El CI li no pren mai la forma hi: li'l, li la, li'ls, li les.
No presenta femení i masculí per al numeral dos: dos galls.
Té formes pròpies per a alguns numerals: vuit → uit; disset → dèsset.
Canvia la preposició amb per en: S'ha casat amb ell → S'ha casat en ell.
Ús molt freqüent de diminutius: miqueta, nuet, etc.

Mots característics: masia → alqueria; rentar els plats → escurar.
El lèxic valencià té força arabismes i castellanismes.
- Arabismes: blat de moro → dacsa; matalàs → matalaf.
- Castellanismes: avi → agüelo; mitjó → calcetí.