Rousseau: Voluntat General, Educació i el Bon Salvatge

Rousseau: Contracte Social i Voluntat General

Rousseau analitza dues perspectives: la de Hobbes, que proposava cedir la nostra llibertat a un monarca a canvi de seguretat i protecció, convertint-nos en esclaus (Pacte d'Esclavitud), i la de Locke, que defensava un estat que garanteixi el respecte entre els éssers humans (Pacte de Llibertat). Aquest pacte no es fa entre individus i monarca, sinó entre els mateixos individus. L'individu perd part de la seva llibertat individual per aconseguir una nova llibertat moral que ens beneficia: lliures però iguals. Rousseau s'aproxima més a la visió de Locke.

Això s'aconsegueix mitjançant una forma política democràtica. La voluntat general és la llibertat comuna política, no la d'uns sobre altres que pensen diferent. És la voluntat que ha de governar la nova societat que s'ha de construir i en la qual cada individu pot expressar allò que és millor per a tots o el nostre interès comú. Perquè inclou tots els individus (s'ha d'escoltar). Es tracta de crear una autoritat en què els individus es donen lleis a ells mateixos. S'estan obeint a ells mateixos i a tots. Rousseau defensa una democràcia directa en la qual hi ha una assemblea de ciutadans que participen de les grans qüestions a la qual li dóna uns atributs: idealista, inviolable i inalienable.

El legislador (figura de govern de la voluntat general) és qui ha de recordar a la ciutadania les lleis perquè els drets o lleis no sempre són equitatius. S'encarrega d'observar i fer complir els acords i lleis i procurar que aquestes estiguin d'acord amb la gent.

El Bon Salvatge i la Crítica a la Societat

Rousseau, a Origen de la desigualtat entre els homes, planteja que l'aparició de la propietat privada (explotació de l'home per l'home) és la causa principal de la desigualtat. Parla també de l'ésser humà com un bon salvatge, basant-se en la idea que els humans en un estadi primari, pre-social, eren iguals als bons salvatges que vivien en col·laboració i cooperació. La hipòtesi del bon salvatge sosté que tot allò que surt del creador és perfecte, però la societat ho corromp. Això serveix per a proposar un estat original, una agrupació humana de naturalesa harmònica, amb llibertat (pensament naturalístic) i per a fer una crítica de la societat civilitzada del segle XVIII en què ell vivia.

Conscient que desperta interès i crítica, diu que el bon home, altruista i bona persona, ha desaparegut i busca com retornar-lo a la societat del seu temps, la qual és esclavitzadora entre éssers humans. Planteja dues vies:

• Política: a través de la seva obra sobre la voluntat general. Proposa una solució per a organitzar la societat-estat per a éssers humans bondadosos, que els farà més feliços com a societat. És la continuació de la proposta de Locke: una societat basada en la democràcia i en la llibertat.
• Educació: a través de la seva obra Emili. A nivell d'educació, es basa en com recuperar l'ésser humà amb la seva dignitat i les seves virtuts per a poder viure en una societat democràtica i amb tots els seus drets.

L'Educació segons Rousseau: Emili

Emili explica com calia educar els infants. Propostes: un clàssic de la pedagogia moderna. L'educació que cal fer i practicar sobre els infants ha de respectar la seva naturalesa de caràcter bondadós i sociable envers els altres infants; s'ha de cuidar, preservar i mantenir al llarg de tota l'educació. Això permet a l'infant créixer respectant la seva espontaneïtat i interès, afavorint un creixement respectuós envers les seves emocions i sentiments, que no cal reprimir sinó orientar perquè vagi constituint el seu caràcter (va donar lloc a la pedagogia activa). A base d'haver-lo deixat ser nen, madurarà i es farà responsable, respectuós i viurà de forma autònoma la seva vida. L'educació del sentiment que s'havia perdut. El nen és un nen, no un home en petit. Tenim adults egoistes i insolidaris, per això el propòsit és bo però el resultat final no és l'adequat ni victoriós, inesperat i contrari al bon salvatge.

Conclusió

Educació permissiva sí, agressiva no, i incloure la part afectiva i moral dins de la intel·lectual.