Rubens: Les Tres Gràcies, Bellesa i Mitologia
Les Tres Gràcies de Rubens
Les Tres Gràcies: És una pintura a l’oli sobre taula. És una obra molt representativa per la seva sensualitat, expressivitat i exuberància. Estilísticament destaca la seva riquesa i intensitat cromàtica, el predomini del color sobre el dibuix, i una pinzellada solta i dinàmica que esvaeix els contorns. El tema mitològic li permet recrear-se en el nu femení, de formes opulentes i carns vibrants. Les subtils carnacions de les tres dones són fruit d’una combinació dels colors groc, blau i vermell. Les dones es troben envoltades d’una gran lluminositat que genera clarobscurs en els seus cossos, que contrasten amb una foscor que les emmarca. Els animals pasturant a l’esquerra, disposats en diagonals recessives, i l’esvaïment progressiu del paisatge idíl·lic confereixen profunditat. Rubens escull una composició tradicional associada a aquest motiu iconogràfic, tancada i equilibrada en la seva quasi simetria, on les tres dones s’agafen formant un grup compacte. En altres obres s’aprecia les composicions dinàmiques i obertes, plenes de diagonals i ritmes arremolinats. Aquí, el moviment hi és també present, però de forma més continguda. La sinuositat dels perfils de les dones amb el seu suau contrapposto, disposades a punt d’iniciar una dansa, el joc de mirades, els braços i el vel que les enllaça, proporcionen unitat, ritme i musicalitat a la composició.
Significat i Funció
Rubens escull un tema mitològic i sensual. Segons el poeta grec Hesíode, les tres Gràcies, amb els noms d'Eufrosine, Talia i Aglae, són filles de Zeus i la nimfa Eurínome. Són deesses del goig i la bellesa. Solen acompanyar els déus en les festivitats. Per això se les sol representar agafades, a punt d’iniciar una dansa. Se sol identificar la Gràcia de la dreta amb la primera muller de Rubens, i la de l’esquerra, amb la segona. Aquesta, Hèléne Fourment, va estar a punt de destruir el quadre un cop mort l’autor, per considerar-lo indecent. El tema serà recurrent en el Renaixement i el Barroc, i justificació per l’ús del nu femení. Rubens s’hi recrea en la representació de l’ideal de bellesa femenina del seu temps, exuberant i vital. Pel que fa a la seva funció, l’obra no fou realitzada per satisfer cap encàrrec, sinó per gust personal. La seva funció és estètica i eròtica. Rubens es podia permetre aquesta llibertat per la seva condició social.
Rubens actuà sense cap condicionant extern, expressant obertament les seves inclinacions estètiques i recursos tècnics. Va conservar l’obra tota la seva vida. El quadre fou adquirit pel monarca espanyol Felip IV.