La Rússia dels Tsars: Autocràcia, Economia Agrària i l'Ascens de l'Oposició
La Rússia dels Tsars: Un Imperi Immens i Endarrerit
L'Autocràcia i els Pilars del Poder
El tsar estava investit d’un poder absolut que provenia de Déu, i el règim polític era una autocràcia. Governava directament i no estava sotmès a cap constitució. Els fonaments sobre els quals basava aquest poder eren:
- Una burocràcia fidel.
- Un exèrcit nombrós.
- L’Església Ortodoxa (grans pilars ideològics).
L'Economia Agrària i la Societat Rural
L’Imperi Rus era fonamentalment una economia agrària en què convivien la propietat comunal, anomenada mir, i les formes de propietat privada de la terra en mans d’una noblesa poderosa i d’una classe de propietaris menys poderosos, els kulaks. Les condicions de vida dels pagesos eren molt precàries. Es tractava, en conjunt, d’una agricultura tècnicament endarrerida i amb una producció molt baixa.
Industrialització i la Nova Classe Obrera
Des de les acaballes del segle XIX, el capitalisme i la indústria havien anat penetrant a la part més occidental de l’imperi. En alguns indrets (Sant Petersburg, Moscou, la part russa de Polònia, els països bàltics, Finlàndia, Ucraïna i el mar Negre) havia començat un procés d’industrialització. Aquest procés va comportar l’aparició d’un contingent important d’obrers industrials (antics pagesos que havien fugit de la misèria rural i havien emigrat cap a les noves ciutats industrials per trobar feina).
El Creixement de l’Oposició al Tsarisme
Des de la darreria del segle XIX va anar creixent l’oposició al tsarisme i a les seves arcaiques estructures socials. Això va ser el resultat del procés d’industrialització, que va comportar la difusió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes, com l’anarquisme i el marxisme.
Moviments d'Oposició d'Arrel Popular
A Rússia hi van tenir molta força alguns moviments d’arrel popular:
- Populistes: Un bon exemple és el moviment anomenat La Voluntat del Poble, que proclamava la destrucció del tsarisme.
- Anarquisme: Va aconseguir un arrelament molt notable i va donar intel·lectuals destacats, com Bakunin. S’hi van crear organitzacions com ara Terra i Llibertat, que propugnava el repartiment de la terra entre els pagesos i defensava l’acció directa contra l’autocràcia.
Partits Liberals i Socialistes
Cap al final del segle XIX també es van crear partits lliberals i de composició burgesa:
- Partit Constitucional Democràtic (Cadets)
- Partit Social Revolucionari Rus (SR)
La influència del marxisme va donar lloc a la fundació, l’any 1898, del Partit Socialdemòcrata Rus (POSDR). Al començament del segle XX, el partit es va escindir en dos sectors:
- Els bolxevics (majoritaris)
- Els menxevics (minoritaris)