Salut i Malaltia: Conceptes, Determinants i Evolució

1. Conceptes bàsics de salut i malaltia

Definicions (Segons l'OMS):

Salut: Estat de complet benestar físic, mental i social.

Malaltia: Alteració de l’estat de salut, pèrdua transitòria o permanent del benestar físic, psíquic o social.

1.1 Determinants de la salut

L’estat de salut és el resultat d’una sèrie de factors:

• A) Biològics: Herència genètica, constitució de la persona.
• B) Familiars: L’entorn, convivència, lloc de residència, nivell d’ingressos, horaris…
• C) Estil de vida.
• D) Laborals.
• E) Econòmics.
• F) Culturals.
• G) Accés al sistema de salut: Sistema sanitari de cada país, qualitat de l’atenció primària, campanyes de prevenció, control epidemiològic que influeixen en la salut de la població per les malalties infeccioses.
• H) Ambientals.

1.2 L’estudi de la malaltia

Patologia: Branca de la medicina encarregada de l’estudi de la malaltia.

Les més importants són:

• Etiologia: Estudia les causes de la malaltia.
• Patogènia: Estudia com es desenvolupa la malaltia en l’organisme fins a causar un conjunt d’alteracions.
• Fisiopatologia: Estudia les alteracions del funcionament dels diferents òrgans durant la malaltia, alteracions que donaran lloc a la manifestació de la malaltia.
• Semiologia: Estudia les manifestacions de la malaltia en la persona (signes i símptomes).
• Anatomia patològica: Estudia els trastorns que causa la malaltia en l’estructura dels òrgans.

1.3 La descripció de les malalties

En l’entorn sanitari es fan servir termes específics per descriure amb precisió diferents aspectes de la malaltia:

• Les manifestacions de la malaltia.
• La clínica, el diagnòstic i el seu pronòstic.
• La terapèutica o tractament.
• L’etiopatogènia dels grans grups de malalties.

2. L’evolució natural de la malaltia

Evolució de la malaltia des del seu inici al desenllaç, que podem representar en quatre fases:

Fase 1. Estat de salut

El procés de l’evolució natural de la malaltia parteix de la salut inicial de la persona sana. Considerem els agents patògens i els factors de risc.

• Agents patògens: Causen la malaltia.
• Factors de risc: Qualsevol circumstància o característica detectable d’una persona o grup relacionada amb la probabilitat de desenvolupar o produir una malaltia.

Classificació dels factors de risc:

• Modificables: Depenen del nostre comportament.
• No modificables: Edat, sexe o càrrega genètica.

Segons l’OMS, els 10 factors de risc principals per a la salut en ordre d’importància són:

• Insuficiència ponderal.
• Pràctiques sexuals de risc.
• Hipertensió arterial.
• Tabaquisme.
• Alcoholisme.
• Aigua insalubre i sanejament i higiene deficients.
• Carència de ferro.
• Fum procedent de combustibles sòlids en espais tancats.
• Hipercolesterolèmia.
• Obesitat.

Saber els factors de risc és fonamental per establir polítiques de salut adequades en les diferents parts del món i aconseguir augmentar l’esperança de vida amb la salut de la població.

La prevenció primària és el conjunt d’activitats que redueixen o eliminen els riscos d’aparició de la malaltia.

Fase 2. Primeres manifestacions

La malaltia és asimptomàtica, no dona signes ni símptomes. La persona no és conscient de la seva existència i la seva evolució, tot i que ja es produeix un desequilibri en el funcionament normal de l’organisme.

Comencen les primeres manifestacions, però la persona encara no se sent prou malament per demanar ajuda als professionals.

La prevenció secundària inclou el conjunt de mesures destinades a diagnosticar la malaltia de la persona amb les seves primeres manifestacions, o fins i tot abans, buscant entre la població aparentment sana.

Fase 3. Malaltia clara

Manifestacions clares i, en general, es pot diagnosticar fàcilment, encara que pot ser necessari realitzar algunes proves complementàries per confirmar el diagnòstic o descartar-lo.

La prevenció terciària inclou aquelles accions orientades a facilitar la curació o evitar les complicacions derivades de la malaltia.

Fase 4. Desenllaç

Es pot donar amb la curació completa, curació amb seqüeles (seqüeles: alteracions orgàniques o funcionals estables durant la resta de la vida de la persona), cronificació de la malaltia o la mort.

3. Les manifestacions de la malaltia

Signes:

Manifestacions perceptibles per qui examina la persona.

Els signes més habituals són:

• Febre
• Diarrea
• Restrenyiment
• Tos
• Cianosi
• Vòmit

Altres:

• Prominència
• So timpànic
• Rugositat de la pell
• Olor particular de l’alè

Signes vitals:

• Temperatura corporal
• Respiració
• Pols arterial
• Tensió arterial

Símptomes:

Manifestacions de la malaltia només perceptibles per la persona afectada i que ella explica.

• Dispnea: Sensació de dificultat per respirar i de falta d’aire.
• Palpitacions: Sensació de notar els batecs cardíacs propis.
• Mareig: Estat de desassossec amb malestar general, pal·lidesa, nàusees i vòmits, descens de la tensió arterial, suor freda, flaccidesa, apatia o inquietud.
• Dolor: Sensació molesta intensa, una experiència desagradable amb afectació emocional, que generalment indica que s’està patint alguna lesió en els teixits.

Reducció del dolor inclou els medicaments, rehabilitació, tractament psicològic i intervencions quirúrgiques.

4. Clínica, diagnòstic i pronòstic

Clínica: Conjunt de signes i símptomes que es presenten en una malaltia. Pas previ per un diagnòstic.

Diagnòstic: Determinar quina és la malaltia, síndrome o altra alteració de la salut que la persona presenta.

Pronòstic: Predicció sobre el desenvolupament i el desenllaç d’una malaltia.

Graus:

• Lleu: No afecta a la capacitat funcional de la persona o que l’afectarà poc.
• Greu: Risc molt elevat que afecti la seva capacitat funcional o fins i tot la seva vida.
• Fatal: S’espera la mort en un termini més o menys curt.
• Reservat: El facultatiu no es veu capaç d’emetre un pronòstic en un moment determinat.

5. El tractament

S’entenen les diferents actuacions destinades a curar la malaltia, alleujar-la o totes dues coses.

Els més importants són:

• Farmacoteràpia
• Cirurgia
• Fisioteràpia
• Rehabilitació
• Quimioteràpia i radioteràpia
• Hemodiàlisi
• Tractaments dietètics
• Psicoteràpia

6. Els grups de les malalties més comunes

Malalties infeccioses

Causades per microorganismes patògens (virus, bacteris, protozous o fongs). Malalties transmissibles perquè es transmeten d’uns individus als altres. Causen aproximadament un terç de totes les morts al món.

• Bacteris: Còlera, faringitis, salmonel·losi, tuberculosi.
• Virus: Grip, refredat, hepatitis, herpes, rubèola, sida, varicel·la, mononucleosi.
• Protozous: Malària.
• Fongs: Peu d’atleta, candidiasi.

Transmissió

• Per contacte directe: D’una persona a una altra.
• Per l’aigua: Contaminació.
• Pels aliments: Fruites i verdures regades amb aigües contaminades, carn i ous manipulats incorrectament, aliments mal conservats...
• Per animals: Transmeten malalties (vectors) [Mosquit: Malària]

Fases

• Infecció
• Període d’incubació
• Període agut
• Període de declivi
• Convalescència

Mesures de prevenció

• No beure aigua de fonts
• Conservar i manipular correctament els aliments
• Rentar bé les fruites, verdures i hortalisses
• Rentar-se les mans després d’anar al lavabo i abans de menjar i de manipular els aliments
• Utilitzar preservatius en les relacions sexuals

Defenses contra les infeccions

Sistema immunitari que defensa de les substàncies estranyes (antígens) que penetren a l’interior. La immunitat és la resistència davant de les infeccions.

Tipus:

• Immunitat innata: L’organisme ja la té abans d’exposar-se per primer cop al patogen. Representa la primera barrera defensiva i depèn de la pell, mucoses, saliva, llàgrimes, orina, flora bacteriana natural i també dels fagòcits (glòbuls blancs).
• Immunitat adquirida: S’adquireix després del contacte amb el patogen. La proporcionen els limfòcits (glòbuls blancs).

Lluita contra les malalties

Les malalties bacterianes es tracten amb antibiòtics, que són tòxics pels bacteris i innocus per les persones. Però amb la generalització del seu ús ha aparegut la resistència bacteriana.

Les malalties causades per fongs es tracten amb fungicides, les causades per protozous es tracten amb antiprotozoaris.

Les malalties causades per virus són les més difícils de tractar, ja que es reprodueixen dintre de les cèl·lules humanes. S'utilitzen medicaments antivirals per les malalties víriques greus.

Vacunes

Immunització de les persones contra microorganismes patògens. S’injecta el microorganisme mort, afeblit o fragmentat i així desencadena la resposta immunològica que protegirà davant d’una segona infecció pel mateix antigen. Eviten la malaltia per la resposta immunitària per la memòria immunològica.

Malalties no infeccioses

Aquelles que no tenen com a causa patògens. Es deuen a l’alteració de teixits i òrgans del cos, que provoquen el seu funcionament anormal i l’aparició de la malaltia.

Malalties tumorals i càncer

Neoplàsia: Creixement ràpid i descontrolat d’unes masses de cèl·lules anormals en un teixit o òrgan.

Tumor benigne: Creixement local i no arriba als vasos sanguinis. S’extirpa per cirurgia i no hi ha perill de vida del malalt. Les cèl·lules s’assemblen més a les originals i es reprodueixen més a poc a poc.

Càncer: S’assembla poc a les dels teixits originals dels quals deriven i es divideixen més ràpidament i formen masses de formes irregulars. S’infiltren en els teixits circumdants i els destrueixen. Algunes cèl·lules canceroses es poden desprendre de la massa principal i penetren en els vasos sanguinis i limfàtics, podent formar un segon tumor en qualsevol part del cos.

La causa és desconeguda. El desencadenament sol tenir més d’una causa. Influeixen factors biològics com ambientals.

Els principals factors biològics són:

• L’exposició a substàncies carcinògenes
• Les radiacions (raigs X, gamma, ultraviolades)
• Els virus (papil·loma humà, hepatitis)
• La genètica (còlon)

Els factors ambientals poden ser:

• Tabac
• Alcohol
• La dieta pot actuar sobre l’ADN i activar els gens responsables del càncer o inhibir d’altres que ens protegeixen davant d’aquesta malaltia (gens reguladors)

Tractament

• Cirurgia: Extirpació del tumor.
• Radioteràpia: Mata les cèl·lules malignes per reduir el tumor.
• Quimioteràpia: Tractament farmacològic i inhibeix el creixement.
• Immunoteràpia: Consisteix en l’administració d’anticossos monoclonals perquè el mateix sistema immunitari actuï sobre el propi cos.

Prevenció del càncer

Evitar agents carcinògens:

Evitar alcohol, tabac, no prendre el sol en excés i fer-ho sempre amb protector solar, seguir una dieta saludable amb molta fruita i verdura, relacions sexuals amb protecció.

Malalties endocrines: La diabetis

Malalties endocrines: Mal funcionament de les glàndules endocrines.

Diabetis mellitus: Malaltia crònica que es produeix per deficiència total o parcial de la secreció de l’hormona insulina (s’encarrega del control de la concentració de la glucosa a la sang, i la seva funció és emmagatzemar-la o que sigui absorbida per les cèl·lules del fetge i dels músculs per utilitzar-la posteriorment).

Tipus:

• Diabetis juvenil: Es presenta durant la infància o joventut fins als 30 anys. El sistema immunitari no reconeix les cèl·lules pancreàtiques secretores d’insulina com a seves i les destrueix. Es tracta amb injeccions d’insulina.
• Diabetis d’adult: Persones grans amb sobrepès. La glucèmia es dispara perquè les cèl·lules del fetge i dels músculs no reconeixen la insulina, encara que el pàncrees la sintetitza. Es tracta amb una dieta pobre en glúcids, fàrmacs i només en alguns casos cal injectar insulina.

Malalties respiratòries

Malalties cròniques que afecten les vies respiratòries i els pulmons.

Les més freqüents són: L’asma, MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) i al·lèrgies. La MPOC no és una única malaltia, sinó un conjunt de malalties pulmonars cròniques que limiten el flux d’aire als pulmons en donar-se una obstrucció de les vies respiratòries. És progressiva, irreversible i mortal. Les causes són la inhalació del fum del tabac, la contaminació de l’aire i la inhalació de productes químics.

L’asma és una malaltia crònica en què s’inflamen els bronquis i es produeix un estretament de les vies respiratòries i una disminució del volum d’aire que entra als pulmons.