Salut, Malaltia i Patologia: Guia Completa per a la Salut

Salut, Malaltia i Patologia

Salut: estat de benestar general amb capacitat total de funcionament, no és només l’absència de malalties.

Malaltia: sensació la presència de trastorns de qualsevol tipus en una persona.

Les persones normalment ens situem en un estat intermedi entre la salut plena i la malaltia més greu (mort), estem en un equilibri dinàmic en funció de la sensació de benestar i la nostra capacitat de funcionament.

Necessitats biològiques

Respirar, beure i menjar, excretar, moure’s i mantenir una bona postura, dormir i descansar, vestir-se i desvestir-se, mantenir una temperatura corporal normal, estar net, polit i amb la pell protegida, evitar perills, comunicar-se amb les persones que les envolten, actuar segons les seves creences i valors, ocupar-se per realitzar-se, distreure’s i divertir-se, aprendre.

Patologia

Part de la medicina que s’encarrega de l’estudi de la malaltia. Tant de les seves manifestacions com de les seves causes que poden afectar a l’anatomia (anatomia patològica) o a la fisiologia (fisiopatologia o fisiologia patològica) del individu. Està composada de diferents branques que s’encarreguen de l’estudi de diferents aspectes de la malaltia:

• ETIOLOGIA: s’encarrega d’estudiar les causes per les quals es produeix una malaltia.
• PATOGENIA: estudia el desenvolupament de la malaltia a l’organisme des del contagi fins els trastorns i alteracions que provoca tant en l’anatomia com en el funcionament de l’organisme.
• ETIOPATOGENIA: engloba les causes i el desenvolupament de la malaltia.
• SEMIOLOGIA: estudia les manifestacions de la malaltia (signes i símptomes).
• SIGNES: Manifestacions de la malaltia perceptibles per la persona que l’examina: visibles, audibles, palpables o olorables. Els més importants són: febre, diarrea, restrenyiment, tos, cianosi, vòmit.
• SIMPTOMES: Manifestacions de la malaltia perceptibles només per la persona afectada, per la qual cosa ell les ha d’explicar. Els més importants són: dispnea, palpitacions, mareig, el dolor.
• SÍNDROME: grup de manifestacions que es manifesten juntes i formen un quadre clínic específic, però que pot ser provocat per diferents causes o per causes desconegudes (gastroenteritis).
• QUADRE CLÍNIC: conjunt de símptomes presents en una persona en un moment concret de la malaltia.
• TRACTAMENT: conjunt d’actuacions dirigides a lluitar contra la malaltia, de forma curativa o pal·liativa.
• PRONÒSTIC: predicció del metge sobre el desenvolupament i desenllaç de la malaltia. Aquest pot ser lleu, greu o fatal. Es parla de reservat quan encara no està definit.

Descriurem la malaltia en funció de: edat, localització, durada quadre clínic, causa, patogènia, evolució i pronòstic.

2. Evolució de la Malaltia

4 fases:

• FASE I (Estat de Salut): intervenen agents patògens i factors de risc (modificables o no). Patògens: causen la malaltia. Factors de risc: faciliten o no el fet que emmalalteixi. Precaucions per evitar aquest risc → prevenció primària.
• FASE II (Primeres manifestacions): La persona ja està malalta però no hi ha signes ni símptomes (asimptomàtica). Pot durar hores (refredat) o anys (càncer). Primeres manifestacions = pròdroms. Les mesures per detectar la malaltia en aquesta fase, faciliten la curació i reduint el tractament són la prevenció secundària.
• FASE III (Malaltia): pacient mostra signes i símptomes que fan que pugui ser diagnosticada i es confirma amb proves. Encara que la malaltia ja està al seu punt àlgid, es poden prendre mesures perquè el pacient es recuperi ràpid, i la malaltia no s’agreugi i/o es dissemini cap a altres òrgans. Mesures que prenem per evitar-ho: prevenció terciària.
• FASE IV (Desenllaç): Hi ha 4 possibilitats: Mort, cronificació (>30 dies), curació amb seqüeles o curació total. Un cop acabada aquesta fase es pot tornar a començar amb la fase I, o fins i tot es poden sobreposar, ja que malalties anteriors així com les seqüeles i les cronificacions seran factors de risc de la següent malaltia.

3. Tipus de Malalties

Es poden agrupar en funció de la seva causa. Aquí teniu alguns exemples:

• Causades per agents físics: fred, calor, etc.
• Infeccioses: causades per agents infecciosos transmissibles.
• Parasitàries: relacionades amb les malalties infeccioses.
• Genètiques: són les causades per la presència o absència de gens que afecten l'ADN del pacient.
• Tòxiques: són les causades per l'exposició a toxines mediambientals, com per exemple, els metalls pesants.
• Nutricionals: són les causades per la manca o la deficiència de nutrients. També les causades per ferides, malformacions...
• Autoimmunitàries: són aquelles en què el sistema immunitari de l'afectat ataca els teixits del seu propi cos.
• Traumàtiques: causades per xocs psicològics o físics, cremades, etc.

Els tipus de malalties més importants:

• Causades per infeccions, 3 fases: 1. germen entra a l’organisme 2. germen es multiplica 3. germen es difon.

Segons el mecanisme de transmissió:

• Transmissibles: L’afectat pot transmetre la malaltia per via directe (contacte, mucosa, sang,..) o via indirecte (a través d’un medi: com l’aigua, aeri, per picadura d’artròpodes o per objectes inanimats...).
• No Transmissibles: L’afectat no transmet la malaltia (tètanus, o àntrax).

• Manifestacions de infeccions poden ser específiques (de l’òrgan afectat o típiques del patogen), inespecífiques (tos, febre... podrien ser degudes a altres causes) i poden crear cadenes infeccioses.

Les malalties que causen Inflamació pot ser que: Es manifestin com inflor, envermelliment, dolor, augment de la Tª i dificultat de mobilització. Agents agressors poden ser físics (cops, cremades, radiacions...) o químics (àcids, corrosius) o biològics (patògens, autoimmunitats). Al igual que la calor i el dolor, la inflamació és un mecanisme de defensa, però ha de ser controlat si s’excedeix amb tractaments físics (Calor o fred, pressió) i/o químics (medicaments).

Durant l’inflamació s’allibera HISTAMINA, provoca:

1. Transmissió de DOLOR a les terminacions nervioses.
2. Dilatació petites arteries. VERMELLOR/ESCALFOR.
3. Augment permeabilitat v.sanguinis → vessament de líquid a l’espai intersticial (EDEMA) i INFLAMACIÓ.
4. Atracció dels glòbuls blancs, formació de PUS (acumulació de teixit mort i bacteris i virus morts).

Les malalties infeccioses majoritàriament causen inflamació, però el procés d’inflamació no només es deu a malalties infeccioses, n’hi ha altres causes.

4. Immunitat

Mecanisme de defensa de l’organisme davant d’agents externs.

Glòbuls blancs (leucòcits) VS Agents externs (Antígens)

• Immunitat inespecífica: neutròfils i macròfags ataquen tot allò que no reconeixen com a propi. (Fagociten i es produeix inflamació).
• Immunitat específica: leucòcits específics (limfòcits T i B) ataquen enemics coneguts, és el que anomenem Memòria immunitària. Hi ha dos tipus:

a) Resposta humoral: limfòcits B que fabriquen anticossos específics contra els antígens de l'agent extern.

b) Resposta cel·lular: limfòcits T que fagociten cèl·lules eucariotes estranyes:

• Cèl·lules tumorals
• Trasplantaments
• Transfusions de sang
• Cèl·lules infectades per virus

Com es formen els Anticossos?

1. Una cèl·lula B troba un antigen amb el que és complementa.
2. La cèl·lula B fagocita l’antigen.
3. Presenta l’antigen unit a un marcador cel·lular propi.
4. La combinació d’ambdós atrau a les cèl·lules T madures que també complementen en la forma. Producció d’anticossos.
5. Limfocines secretades per les cèl·lules T permeten la maduració de les B que es divideixen en cèl·lules productores d’anticossos i cèl·lules de memòria. Anticossos circulen per la sang, capturen l’antigen i eliminen per melsa i fetge.

Aquests anticossos que s’han format ja resten en el nostre organisme per a la propera vegada que ens posem en contacte amb el mateix Antigen (Memòria Immunitària).

Què passa quan el sistema Immune no funciona?

• Al·lèrgies: reacció immunològica específica de l’organisme cap a una substància normalment inofensiva, que pot no afectar altres persones. Una persona mai no pot ser al·lèrgic a una substància amb la que prèviament no ha estat en contacte. En sensibilitzar-se, el pacient produeix un tipus d’anticòs anomenat IgE, que té la característica de fixar-se ràpidament a unes cèl·lules anomenades mastòcits i basòfils. Com a conseqüència es produeixen una sèrie de substàncies químiques que desencadenen la inflamació i la resta de símptomes de l’al·lèrgia. Els símptomes només apareixen quan els nivells d’Ab produïts sobrepassen el nivell de tolerància personal. La resposta en cada persona és diferent. Es pot produir:

• Shock anafilàctic: L’anafilaxi és un tipus sistèmic (en tot l’organisme) de reacció al·lèrgica que es presenta quan la persona es sensibilitza a certes substàncies o al·lergògens i s’exposa de nou a l’al·lergogen. Alguns medicaments com aquells que s’usen per alleugerar el dolor o per a radiografies poden causar una reacció anafilàctica en la primera exposició. Les histamines i altres substàncies que s’alliberen dins del torrent sanguini provoquen dilatació dels vasos i inflamació dels teixits. L’anafilaxi pot amenaçar la vida si es presenta una obstrucció de les vies respiratòries, si declina la pressió sanguínia o si es presenta una arítmia cardíaca.
• Urticàries: La urticària consisteix en taques elevades, vermelles i pruriginoses. La major part de la urticària és ocasionada per reaccions al·lèrgiques.
• Irritació de les mucoses i vies respiratòries.
• Al·lèrgia inflamatòria.

• Malalties autoimmunes:

El problema ve quan el sistema immune no és capaç de diferenciar els teixits propis del cos.

Els trastorns autoimmunes causen destrucció de teixits del cos, creixement anormal o canvis en la funció d’un òrgan. Les parts del cos més afectades per aquests trastorns són: la sang, els teixits connectius, les glàndules, músculs, articulacions i pell.

Exemples de malalties autoimmunes:

• Malaltia de Hashimoto: Afecta la tiroide sovint cursa amb hipotiroïdisme.
• Artritis Reumatoide: Afecta la membrana sinovial de les articulacions.
• Lupus eritematós: pot afectar qualsevol òrgan del cos.
• Goll difús (bocio).

• Immunodeficiència: Incapacitat del sistema immunitari per a oferir una protecció adequada contra els agents externs. Classificar en gravetat com Immunodeficiència lleu (No dormir bé, alimentació insuficient, alcoholisme, oxigenació insuficient, infància, vellesa) o Immunodeficiència greu (Dèficit congènit d’elements defensius, tumors d’elements del sistema immune, desnutrició franca, Infeccions, Càncer avançat, Malalties endocrines i fàrmacs).

• Primàries o congènites: Presents des del naixement.
• Secundàries o adquirides: Es desenvolupen de forma secundària com a conseqüència d’una altra afecció.

5. Malalties Cardiovasculars

Afecten al flux sanguini de forma que afecten al transport d’O2 i/o nutrients a l’organisme. La insuficiència d’O2 i/o nutrients causada per un desequilibri d’aquest sistema rep el nom d’isquèmia que pot causar l’angina de pit, l’infart cardíac o accidents vasculars cerebrals. També pot haver-hi hemorràgies i trombus. Els factors de risc poden ser modificables (com el tabaquisme o la hipertensió) o factors no modificables (edat, sexe…).

6. Càncers

Malaltia provocada per un creixement desordenat i incontrolat de les cèl·lules d'un teixit que es desplacen, envaeixen i destrueixen, localment i a distància, altres teixits sans fins a causar la mort.

Neoplàsia = creixement descontrolat de cèl·lules, si és maligne es diu càncer. Semblant a displàsia i hiperplàsia. Tumor = alteració o creixement que pateix el teixit al qual es produeix la neoplàsia. Per tant, aquest tumor serà benigne o maligne en funció de si causa o no la malaltia.

• Tumor Benigne: cèl·lules tumorals creixen lent i són semblants a les normals. Només causen problemes per compressió dels òrgans adjacents. Fàcilment extirpables.
• Tumor Maligne (càncer): cèl·lules canceroses proliferen ràpidament i estan molt diferenciades. Envaeixen els teixits adjacents o fan metàstasi, destruint tots els òrgans on proliferen. Difícilment extirpables.
• Hiperplàsia: Augment teixit per increment del nombre de cèl·lules, que conserven llur normalitat anatòmica i funcional.
• Displàsia: Desenvolupament anormal dels teixits/òrgans o alteració forma, la mesura i l'organització de les cèl·lules adultes. En ocasions es fa sinònim de distròfia.
• Neoplàsia: Formació d'un teixit nou anormal, de caràcter tumoral, benigne o maligne.
• Tumor: Massa de teixit nou que creix per multiplicació progressiva de les seves cèl·lules, de forma autònoma i independent dels teixits normals que l'envolten. També és anomenat neoplàsia.
• Càncer: qualsevol neoplàsia maligna, creixement il·limitat i autònom d'una neoformació (creixement tumoral), que comprimeix els teixits orgànics adjacents, els envaeix i capaç de provocar metàstasis ganglionars o hematogèniques.

Els factors que influeixen per desenvolupar tipus de càncer són: genètics, alcohol, dieta, tabac, alguns químics...

7. Malalties Causades per Defectes Congènits

Trastorns anatòmics/funcionals dels nadons al néixer (Malformacions). Afecta a 1/25 nounats i, encara que normalment són lleus, poden causar la mort. La causa del 40% d’aquests s’identifiquen. Aquests defectes poden ser:

• Transmesos pels progenitors i poden afectar a gens o cromosomes (fibromiàlgia, celiaquia, hemofília, distròfia muscular).
• Originats per factors externs (virus, alcohol, tabac, coca, medicaments, dèficit d’àcid fòlic i malalties de la mare).

Les més comunes són: - Cardíaques. - SNC. - Espina bífida. - Aparell excretor - Reducció de membres.