Salvador Espriu: Biografia, Obra i Llegat Literari
Salvador Espriu: Vida i Obra d'un Poeta Essencial
Infància i Joventut: Arrels i Primeres Pèrdues
Salvador Espriu neix el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exercia de notari. La seva família, però, s'estableix el 1915 a Barcelona, a més de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta, que la mitifica amb el nom de Sinera.
Durant la seva infància, Salvador ha de passar gairebé tres anys convalescent en una casa de la família a Viladrau. Ocupa el temps amb jocs, com qualsevol nen, però també amb lectures molt avançades per a la seva edat. Aquesta etapa formativa es veu marcada per la tragèdia familiar: dos anys després de la mort de la seva germana, Francesc, el germà gran, mor en un accident al port d'Arenys.
Ja amb quinze anys, Espriu escriu Israel, la seva primera obra coneguda, redactada en castellà.
Formació Acadèmica i Consolidació Literària
El 1930, Salvador Espriu obté el batxillerat amb matrícula d'honor. El mateix any, ingressa a la Universitat de Barcelona per estudiar Dret i Història Antiga. L'any següent, publica El doctor Rip i Laia, obres que ja s'aparten dels corrents noucentistes de l'època.
El 1933, participa en un viatge organitzat pel govern de la República amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània. Aquesta és una època de preguerra, amb una societat immersa en conflictes, però també de gran vitalitat cultural i artística, sobretot a Barcelona.
Durant aquest període, Espriu publica Aspectes (1934) i Ariadna al laberint grotesc (1935), amb una prosa que consolida el seu do de narrador, situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme. Es llicencia en Dret el 1935 i en Història Antiga el 1936.
La Guerra Civil i l'Exili Interior
Malauradament, la Guerra Civil espanyola estronca la seva brillant carrera universitària: ha d'abandonar la llicenciatura en Llengües Clàssiques. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta i amb Europa devastada per la Segona Guerra Mundial, és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixeria com l'exili interior.
Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai abandona el conreu de la literatura. El 1939, escriu la tragèdia Antígona, una obra inèdita fins a l'any 1955.
Llegat i Reconeixement: El Poeta del Poble
Amb la popularitat de la seva obra, Salvador Espriu esdevé ja definitivament, sovint a desgrat seu, el poeta del poble, símbol de la lluita contra l'opressió i a favor de la llibertat dels pobles.
El 1980, es publica la seva Obra Poètica Completa, traduïda al castellà, amb un reconeixement unànime de la crítica espanyola.