San Carlo alle Quattro Fontane: anàlisi i simbolisme de Borromini
San Carlo alle Quattro Fontane
Fitxa tècnica
- Títol: San Carlo alle Quattro Fontane
- Autor: Francesco Borromini
- Cronologia: 1638-1641
- Tècnica: Construcció realitzada amb maó i estuc
- Tipologia: Arquitectura
- Localització: Roma, Itàlia
- Estil: Barroc
Anàlisi formal
Planta
La planta es pot definir a partir d'un espai central octogonal de costats ondulats, al qual s'han afegit dos elements semicirculars.
Alçat
Setze columnes d'ordre compost permeten habilitar portes, nínxols i capelles als intercolumnis, sobre les quals un entaulament segueix les formes capritxoses de la planta i sosté les quatre voltes de quart d'esfera que cobreixen les capelles i el vestíbul.
Façana
Borromini estructura l'església en dos pisos, cadascun dels quals es divideix en tres carrers a partir d'una combinació de columnes menors i columnes enormes, les anomenades d'ordre gegant.
Les dues parts estan separades per un entaulament que reprodueix l'ondulació creada pel joc de formes còncaves i convexes que hi ha entre els carrers laterals i el carrer central.
Al nínxol central hi ha la imatge de Sant Carles Borromeo, sota les ales de dos querubins.
Al pis superior sobresurten un petit templet i un medalló sostingut per àngels que trenquen l'entaulament.
Tant el medalló com les columnes d'ordre gegant potencien la sensació de verticalitat i, per tant, de lleugeresa.
En la façana s'hi fusionen una sèrie de tradicions independents en un tot únic, coherent, suggerent i revolucionari.
Simbolisme i significat
Es poden observar les diferents combinacions que utilitza Borromini per barrejar convexitats i concavitats a la seva obra, on juga amb les textures i les formes. Això indica que Borromini va ser un gran representant d'aquella època a Itàlia.
Borromini tenia una gran rivalitat amb Bernini, ja que era com l'antítesi d'aquest. Bernini buscava la colossalitat i la monumentalitat; en canvi, Borromini, com podem observar en aquesta obra, preferia dedicar-se als detalls i fer petites i delicades intervencions.
Aquests dos van ser autors amb rivalitat, ja que cadascun volia obtenir els millors resultats amb les seves obres. Borromini realment només buscava expressar i transmetre el que ell sentia a través de les seves creacions; aquesta frustració es podia observar en algunes de les seves obres i, en acabar la seva vida, en veure que no havia aconseguit expressar del tot el que tenia pensat, es va suïcidar.
En les obres de Bernini, en canvi, es podia observar la seguretat i l'èxit que cercava, ja que es va preocupar sobretot per encàrrecs de la cort del Vaticà.
En conclusió, podem dir que Borromini va ser un artista amb un estil propi i arriscat, i que la seva última obra va ser la façana de l'església de San Carlo. El centre de la cúpula el presideix l'Esperit Sant, que simbolitza la Trinitat. Aquesta obra arquitectònica té una funció i un significat religiós.